Resultats de la cerca

Format a l’escola d’arts i oficis de Manresa i a Llotja Barcelona, freqüentà el Cercle Artístic de Sant Lluc Artista polifacètic i inquiet, a setze anys es traslladà a París, i sojornà successivament a Suïssa, Itàlia, la Costa d’Or, Olot i Barcelona Exposà a la Galeria d’Art Modern i al saló d’humoristes de París i al Saló del Nu de Barcelona 1933, i hi obtingué premis Excellí també com a caricaturista i dibuixant festiu —signava Sutram —, com a illustrador i en treballs de joieria Té obres en museus i colleccions de Manresa, Barcelona, París, Londres, els EUA i el Japó

Catedràtic de dret polític des del 1948, el 1965 fou expulsat de la universitat per la seva oposició al franquisme, i exercí dos anys la docència als EUA Militant del PSOE, en fou expulsat per discrepàncies ideològiques i el 1968 fundà el Partido Socialista del Interior, esdevingut el 1974 Partido Socialista Popular , que presidí i pel qual fou diputat el 1977 En integrar-se el PSP en el PSOE 1978 hom l’elegí successivament president honorari d’aquest partit, novament diputat i alcalde de Madrid 1979 i 1983 Marxista crític, escriví, entre altres obres, Humanismo y sociedad 1964,…

Enviat per Dioclecià i Maximià per tal de perseguir els cristians, segons la llegenda, s’establí a Saragossa recorregué les ciutats de la costa catalana i féu incursions a l’interior de la península Ibèrica, a les Gàllies i a Àfrica Apareix per primera vegada en la passió de sant Vicenç de Saragossa-València s IV, i fou introduït successivament a d’altres passions llegendàries, com les dels màrtirs Cugat, Eulàlia i Sever de Barcelona, de Feliu de Girona i de Vicenç de Cotlliure, dels divuit màrtirs de Saragossa, de Just i Pastor d’Alcalá, de Leocàdia de Toledo, de Vicenç, Sabina…

En fou president Ferran Soldevila, i la direcció general en fou encomanada, successivament, a Lluís Orduna, a Pau Garsaball i a Frederic Roda, el qual li donà l’orientació definitiva, clarament eclèctica Malgrat les limitacions que suposava el fet de no ésser un grup professional, significà el primer intent seriós de la postguerra per a incorporar els nous corrents del teatre europeu a l’escena catalana Estrenà obres de Salvador Espriu, Joan Oliver, Manuel de Pedrolo, Joan Brossa, Baltasar Porcel, etc, i donà a conèixer Brecht, Anouilh, Rattigan, Dürrenmatt, Ionesco, etc Fou…

Senyor de Saint-Marcq, el seu cognom real era Le Clément El 1776 ingressà en el regiment de guàrdies valons de Carles III d’Espanya Durant la guerra del Francès es destacà en la defensa de l’ermita de Sant Onofre, a Quart de Poblet Horta, i fou ascendit a mariscal de camp Comandà l’expedició que, des de València, alliberà Saragossa del seu primer setge 1808 i lluità amb els defensors d’aquesta ciutat fins que, en retre's, fou fet presoner Tornà a la península Ibèrica el 1814 i fou successivament capità general de Galícia, València 1823-24 i Aragó Morí del còlera

Deixeble de WDilthey, fou professor, successivament, a Leipzig 1912, Berlín 1920 i Tübingen des de l’any 1946 Investigà els diversos tipus humans home teòric, econòmic, estètic, social, religiós i de poder i creà una filosofia dels valors i una pedagogia com a ciència de l’esperit molt influïdes per l’idealisme alemany Entre les seves obres cal esmentar Lebensformen Geistwissenschaftlichen Psychologie und Ethik der Persönlichkeit ‘Formes de vida Psicologia de les ciències humanes i ètica de la personalitat’, 1914, Kultur und Erziehung ‘Cultura i educació’, 1919, Der geborene Erzieher ‘L’…

Comprenia, a més, el Museu d’Indústries Populars Museu Etnològic 1942, el Museu d’Història de la Ciutat 1943 i la Comissaria Municipal d’Excavacions 1948, amb jurisdicció dins el perímetre romà de Barcelona Les tres últimes institucions se'n separaren el 1957 i esdevingueren autònomes, i l’Institut mantingué el seu caràcter d’arxiu amb seccions documentals, cartogràfica, fotogràfica, numismàtica, etc, hemeroteca i biblioteca, a la seu de la Casa de l’Ardiaca N'han estat directors, successivament, A Duran i Sanpere, Pere Voltes i Bou, J Sobrequés i M Condomines Des del 1998…

Fill d’un policia, es llicencià en dret a Londres 1952 De retorn a Nassau, hi exercí d’advocat i ingressà al Partit Liberal Progressista 1953, al capdavant del qual fou elegit successivament primer ministre els anys 1967, 1968, 1972, 1977, 1982 i 1987, i que presidí en 1963-97 Després de la independència 1973, Pindling fou l’artífex de les Bahames actuals, caracteritzades per una classe mitjana relativament àmplia i una economia basada en el turisme i en el sector bancari Els anys vuitanta fou investigat per un afer de narcotràfic, si bé les acusacions restaren sense provar Rebé…

És situada prop del naixement de l’Eufrates de l’Araxes És un centre agrícola blat, ordi, patates i d’ensenyament superior Atatürk Üniversitesi, fundada el 1957 Punt estratègic de les rutes comercials, fou conquerida pels bizantins que l’anomenaren Theodosioúpolis i posteriorment pels turcs 1201 Conquerida successivament pels mongols, turcs i perses, fou definitivament incorporada a l’imperi turc per Selim I 1514 Durant el segle XIX fou disputada pels russos El 1919 s’hi celebrà el primer congrés nacional turc Amb la repressió contra els armenis 1923 la ciutat decaigué, econòmicament i…

Convencionalment, hom n’estableix els límits temporals entre el 753 aC data de fundació de la ciutat segons la tradició llegendària i el 476 dC, any de la deposició de Ròmul Augústul, darrer emperador romà d’Occident En la seva màxima expansió, el territori dominat i colonitzat pels romans circumdava la Mediterrània, des de l’estret de Gibraltar fins a la mar Roja, incloent-hi totes les illes, les penínsules Ibèrica, Itàlica bressol de la seva expansió i Balcànica, i el litoral del N d’Àfricà Vers el N, el domini romà arribà fins als dos terços meridionals de l’illa de la Gran Bretanya i, al…