Resultats de la cerca
Es mostren 10373 resultats
barret de teula
Indústria tèxtil
Capell d’eclesiàstic, en temps passats, en què l’ala alçada dels dos costats tenia una forma que recordava la d’una teula.
visitador | visitadora
Història
Oficial de la generalitat de Catalunya que tenia per missió d’examinar i vigilar la gestió de tots els oficials de l’organisme.
A l’inici de cada trienni eren elegits tres visitadors, un de cada braç, dos assessors i un notari per a dur a terme una visita d’inspecció dins el termini de sis mesos després havien de declarar la sentència
cisticerc
Zoologia
Estat larval del cicle evolutiu de la tènia i altres cestodes posterior al de l’oncosfera i anterior al de l’individu adult.
És representat per una petita vesícula, de pocs millímetres, que s’allotja en el teixit muscular del porc i origina la triquinosi El cistircerc roman en aquest estat, embolcallat per una coberta de teixit conjuntiu La membrana interna del cisticerc s’invagina i forma l’escòlex El cicle evolutiu continua si el tros infectat, havent estat poc cuit, és ingerit per l’home
cenur
Zoologia
Forma larval d’una tènia ( Taenia multiceps
) que té com a hoste generalment les ovelles, a les quals provoca la malaltia anomenada cenurosi
.
vicari
Història
A l’alta edat mitjana, funcionari comtal, inferior als vescomtes, que tenia per missió la defensa d’un territori adscrit a un castell.
El càrrec, d’origen visigòtic, fou adaptat pels comtes els primers temps de la restauració política de la Catalunya Vella segles IX i X Era concedit pels comtes a fidels seus amb l’obligació de defensar els castells i els territoris que els eren sotmesos és, així, en part, l’antecessor del castlà, però aviat afermaren llur domini en llurs territoris amb l’adquisició d’importants béns territorials i drets senyorials La institució desaparegué al principi del segle XI, quan es formaren els llinatges senyorials per la transmissió hereditària dels béns
diaquiló
Farmàcia
Emplastre fet d’un òxid de plom i oli que tenia un gran predicament al principi del segle XX com a remei casolà.
monestir de Sant Pere de Riudebitlles
Monestir
Priorat benedictí fundat al lloc que ocupa l’església parroquial de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès).
El fundaren Guifre de Mediona, senyor del lloc, i la seva muller Guisla, que el 1026 el cediren a l’abadia de San Martino dell’Isola Gallinaria a Albegna Ligúria, perquè hi establís una comunitat i vetllés sobre ella El 1165 el papa Alexandre III en confirmà la possessió a l’abat Ramon de l’Isola Gallinaria La comunitat de Riudebitlles, regida per un prior, tenia al s XIV cinc monjos i algun sacerdot beneficiat, que tenia la cura d’ànimes de la parròquia, annexa al monestir El 1428 aquest priorat fou unit a l’abadia de Montserrat per renúncia del seu prior Bernat de Vilalta aleshores tenia…
Viladasens
Viladasens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació És situat a l’extrem nord-oriental de la comarca El límit septentrional del municipi, en el sector que confronta amb Saus Alt Empordà, coincideix amb la riera de Llampaies A l’E limita amb els municipis de Vilopriu Baix Empordà i Sant Jordi Desvalls, i al S amb Cervià de Ter al SE fa de termenal el torrent de Cinyanella mentre que al SW forma part del límit el Torrent Arner A l’W el municipi confronta amb Vilademuls Pla de l’Estany El terme és drenat per la riera de Cinyana i comprèn la vall d’aquest riu, que desguassa al Ter per l’esquerra dins el municipi de Sant…
Sant Romà de Casamor

Sant Romà de Casamor
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Església
Església sufragània de la parròquia de Queixàs, del municipi de Cabanelles (Alt Empordà).
Existia ja el 844, quan fou confirmada la nova possessió al monestir de Sant Pere d’Albanyà El 869 ja pertanyia al monestir de Santa Maria d’Arles Vallespir i tenia la categoria de cella o petita propietat monàstica, regida per monjos el 881 Del segle XIII en endavant fou una parròquia del bisbat de Girona, però en percebia el delme el monestir d’Arles El 1360 tenia també com a titular sant Tiburci
barca de mitjana
Transports
Barca de cabotatge d’aparell llatí, típica de les costes catalanes.
Aquesta barca era característica perquè tenia la roda de proa arquejada i coronada pel cap de mort, la popa de dos cossos amb clavillers, la quaderna mestra tenia la forma d’una U, escues, coberta, bugueres amb embornals, orla amb botanes, escobencs, escollats, bitons, arboladura que constava de pal major o arbre mestre, pal o arbre de mitjana, bauprès i botafora i un velam format per dues llatines mestra i mitjana i una pollacra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina