Resultats de la cerca
Es mostren 458 resultats
galveosaure
Paleontologia
Dinosaure sauròpode pertanyent al clade dels Turiasaura, que visqué durant el trànsit entre el Juràssic i el Cretaci de Galve (Terol).
L’espècie Galveosaurus herreroi , trobada en dipòsits de la formació Villar del Arzobispo, presenta caràcters primitius que la situen, juntament amb altres sauròpodes peninsulars, en un llinatge fora de la radiació neosauròpoda
el Mas de los Mudos
Caseria
Caseria del municipi de Castellfabib (Racó), situada a la carretera d’Ademús a Terol, 6 km al SE del nucli urbà.
Híjar
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, situat a la Tierra Baja i drenat pel riu Martín, afluent de l’Ebre.
L’economia es centra en el sector primari agricultura cereals, oliveres i vinya i ramaderia bestiar de llana Hi ha materials per a la construcció
conquesta de València
Història
Campanya militar de conquesta de la ciutat de València i del territori que després havia d’ésser el Regne de València, empresa pel rei Jaume I de Catalunya-Aragó amb l’ajut de tropes catalanes i aragoneses.
La conquesta ja havia estat ambicionada, a partir de l’afebliment àrab, iniciat pel 1080, pels reis de Castella i els d’Aragó, i pels comtes de Barcelona Inicià les intervencions el rei Alfons VI de Castella el 1086, seguides de la campanya i conquesta del Cid, revoltat contra el rei castellà, a partir del 1093 Mort el Cid 1099, la seva vídua Ximena Díaz i les tropes castellanes hagueren d’abandonar la ciutat el 1101, a despit de l’ajut que li feren Ramon Berenguer III i Alfons VI Alfons I el Bataller, rei d’Aragó, emprengué campanyes contra València a partir del 1117, i arribà a atacar la…
Olba
Municipi
Municipi i vila de la província de Terol, Aragó, al límit amb el País Valencià (Alt Millars), a la vora del Millars.
En el límit del Regne de València establert per Jaume I el 1238, restà a la banda valenciana, però poc temps després la demarcació fou novament establerta just a l’E de la vila
art aragonès
Plat de ceràmica aragonesa de Muel (1600)
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a Aragó, a partir de la seva formació històrica.
El brillant moment islàmic, exemple del qual és el palau de l’Aljaferia de Saragossa, explica la riquesa i la varietat de solucions pròpies de l’art mudèjar, que predominà en una part important del regne, durant els segles medievals, i que tingué força i vitalitat fins a influir en el barroc del segle XVIII L’art cristià de la reconquesta començà a ésser desenvolupat al segle X amb el preromànic mossàrab de Sant Joan de la Penya o de les petites esglésies Gavin, Lárrede que iniciaren l’esplendorós romànic aragonès per terres d’Osca, entorn del nucli de Jaca i del nord de Saragossa, enriquit…
Antoni Muñoz i Degrain
Pintura
Pintor.
Féu estudis, incomplets, a Sant Carles 1857-59, però cal considerar-lo de formació pràcticament autodidàctica Viatjà per Itàlia Ja fou premiat a les exposicions regionals valencianes del 1858 i el 1860, i el 1862 concorregué, amb un cert èxit, a la Nacional de Madrid, on participà sovint Cridat per Bernat Ferrandis per collaborar en la decoració pictòrica del Teatro Cervantes de Màlaga 1870, hi residí i esdevingué professor de l’escola de belles arts el 1879 entre els seus deixebles tingué Pablo Picasso, que li dedicà alguna de les seves primeres obres i que sempre el recordà amb…
cèrvids
Mastologia
Família de mamífers remugants de l’ordre dels artiodàctils que comprèn individus de formes esveltes, àgils, i de dimensions variables.
Tenen les extremitats fortes i primes i proveïdes gairebé sempre de peülles accessòries Són plenicornis, amb banyes caduques i quasi sempre ramificades en tenen únicament els mascles, llevat en el cas dels rens, les femelles dels quals també en tenen El pelatge és de longitud variable, no gaire espès i més aviat aspre el color varia d’acord amb l’estació Els cèrvids són silvícoles i llur distribució geogràfica és molt àmplia regions temperades i fredes La gran majoria viuen en ramats, llevat d’alguna espècie, com l’ant Durant el Quaternari els cèrvids experimentaren una important…
Albentosa
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província de Terol, a l’antiga carretera de València a Barcelona, prop del límit amb el País Valencià.
A l’W de la localitat passa el riu Albentosa , el qual, originat a la serra de Javalambre, aflueix, per la dreta, al Millars aquest riu fou designat per Jaume I com a límit del regne de València 1238, però actualment aquest límit es troba de 5 a 10 km més al sud
Albalate del Arzobispo
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al Bajo Aragón, vora del riu Martín i al peu de la Sierra de los Arcos.
Pins a la zona muntanyosa Oliveres, arbres fruiters, cereals, vinya i, al fons de les valls, hortes Indústries derivades de l’agricultura molins d’oli, destillació d’alcohol Filatures de llana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina