Resultats de la cerca
Es mostren 7495 resultats
cap
Població principal d’un territori, capital.
burggraviat
Territori de la jurisdicció del burggravi.
música equatoriana
El danzante és un ritme equatorià, generalment trist i malenconiós. La flauta que actua com a instrument solista és el rondador, una variant pentatònica de la flauta de Pan. X. Pint
© X. Pintanel
Música
Art musical del territori equatorià actual.
La música popular equatoriana fou influïda notablement per la cultura incaica, i té melodies peculiars que caracteritzen les danses típiques el sanjuanito , el yumbo , etc El musicòleg Segundo Luis Moreno 1882 contribuí a divulgar-les La dominació castellana hi introduí la música europea al segle XVII ja hi hagué compositors autòctons, com Manuel Blasco Al segle XX, s’ha destacat Pedro Pablo Traversari 1874 — ~1960, musicòleg i autor de música teatral La vida musical del país se centra a Quito, on hi ha un conservatori nacional fundat el 1900, i a Guayaquil
landgraviat
Història
Territori de la jurisdicció del landgravi.
Reberen aquest nom gran part del territoris del Sacre Imperi en què no hi havia ducats El més antic fou el landgraviat de Turíngia 1129 Quasi tots els landgraviats assoliren categories superiors ducat, electorat El darrer landgraviat sobirà fou el de Hessen-Homburg, que durà fins el 1866
Waldeck
Dinastia que regí el territori homònim.
En fou el genearca Guitiquind I mort el 1136/37, comte de Schwalenberg el 1116 i que tingué dos fills El petit, Guitiquind II mort el 1188/89, era senyor de Pyrmont el 1184, i fou tronc de la casa comtal de Pyrmont, que s’extingí el 1631 El gran, Volcuí II mort el 1177/78, heretà Schwalenberg i el 1150 adquirí el castell de Waldeck El succeí el seu fill Enric I de Schwalenberg mort el 1214 El fill petit d’aquest, Adolf I de Waldeck mort el 1270, heretà el castell de Waldeck El seu descendent, Otó II de Waldeck mort el 1369, fou creat el 1349 comte de Waldeck i del Sacre Imperi Un besnet seu,…
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…
fur
Història
Dret
Norma jurídica d’origen consuetudinari o per concessió sobirana que recull el dret vigent en una localitat o territori.
Els furs foren normalment escrits, però hom en coneix d’altres, com el de Saragossa, que no tingueren cap redacció que recollís tot el dret que comprenien Els furs més antics, de caràcter local, aparegueren al segle X, com el de Castrojeriz 974 Aquests furs locals es desenvoluparen al segle XI i adquiriren la plenitud al XII Aviat formaren famílies d’abast geogràfic més o menys extens Així, el fur de Lleó 1017 fou concedit també a unes altres poblacions Villavicencio, Valle de Fenar, Pajares, etc, a l’igual del de Sepúlveda 1076 i el de Conca aquest, concedit per Alfons VIII de Castella,…
terme
Dret civil
Porció de territori limitada per propietat o jurisdicció, especialment territori que forma la jurisdicció d’un municipi.
En aquest cas hom l’anomena generalment terme municipal
Land Use and Cover Change
Organisme de les Nacions Unides integrat pels organismes internacionals Biosfera, Geosfera i Sobre Dimensions Humanes del Canvi Ambiental Global.
Té la seu a Barcelona i els seus objectius són la comprensió de la relació entre els canvis en l’ús del territori i el canvi global, la investigació de la dinàmica d’aquests canvis, la definició de la relació entre sosteniment i ús del territori i l’estudi de la relació entre ús del territori, biogeoquímica i clima
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina