Resultats de la cerca

Els orígens immediats de la seva fundació se situen en la crisi interna viscuda pel Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM durant la postguerra Així i tot, des d’una perspectiva més àmplia, el seu naixement, d’una banda, tingué una relació directa amb el buit creat en el sistema polític català arran de la constitució del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i la seva evolució immediata, ja que aquesta formació es construí durant la Guerra Civil en benefici del moviment comunista i a l’inici de la postguerra no existia cap organització socialista a Catalunya ni a l’exili D’altra banda…

El 1150 cedí Agde al seu germà petit Bernat Ató V, vescomte de Nimes Havent reconegut de tenir Carcassès, Rasès i Lauraguès com a feu de Ramon Berenguer IV de Barcelona, el 1133 fou derrotat i obligat pel comte Alfons I de Tolosa a acceptar la senyoria superior d’aquests territoris 1155 El 1157 s’alià amb el comte de Barcelona, a qui tornà a reconèixer, i amb Enric II d’Anglaterra contra el comte Ramon V de Tolosa El 1163 es reconcilià amb el comte de Tolosa per ordre del rei francès Lluís VII Morí assassinat pels burgesos bederresos, incitats pel comte de Tolosa, a qui Ramon Trencavell s’…

Probablement fill de Pere Creixell i nebot del bisbe de Girona Arnau de Creixell, lluità en la batalla de Muret 1213 Establert després a Tolosa, hostilitzà els croats de Simó de Montfort i intervingué perquè aquest alliberés el rei Jaume, encara infant, fet que tingué lloc a Narbona el 1214 El 1218 ajudà el comte de Tolosa en la resistència als croats Tomic li atribuí 1438 un paper decisiu en la batalla de Las Navas de Tolosa 1212, tot i que sembla que no hi participà

Es formà a l’acadèmia de Tolosa, i anà a París i a Roma, on esdevingué professor a l’Acadèmia de Sant Lluc i pintor de Climent XIV El 1774 esdevingué professor de l’acadèmia de Tolosa, i dos anys més tard dirigí l’escola de pintura de Montpeller Establert a Perpinyà, decorà la capella de la Immaculada de la catedral 1784-90 i fou pintor de l’exèrcit de Dugommier, el qual retratà Fins a la mort fou professor de dibuix a l’escola d’Aude Té obres als museus de Perpinyà i de Tolosa

Els comtes de Pallars primera dinastia El Pallars restà sotmès al domini sarraí dels primers temps de la invasió aràbiga fins al començament del s IX, en què els comtes de Tolosa, probablement Guillem I i el seu successor Bigó, n'iniciaren l’ocupació juntament amb la de la comarca ribagorçana Hom pensa que en aquest afer els comtes tolosans actuaren a iniciativa particular, fet que explicaria que Pallars-Ribagorça formessin aleshores una sola unitat administrativa restant mig segle units a Tolosa i que llurs comtes, sentint-se'n quasi sobirans, gosessin atorgar als monestirs de la regió uns…

Ajudà el seu cosí germà Bertran de Sant Gèli a recuperar el comtat de Tolosa, que li havia arrabassat Guillem IX d’Aquitània El 1101 se n'anà a Terra Santa, i hi lluità a les ordres del seu oncle Ramon IV de Tolosa i, en morir aquest 1104, heretà el comtat de Mont Pelegrí Combaté coratjosament en la defensa d’aquest i en l’expansió dels seus dominis Mantingué tenaçment el setge de Trípoli i, poc després de la seva ocupació, hi morí d’un tret de sageta durant una disputa entre cristians, potser amb la complicitat del seu cosí Bertran de Sant Gèli, que li disputava els territoris que Ramon IV…

Habitada pels rutens, fou incorporada a la província d’Aquitània per l’emperador romà Valent I Després d’una breu ocupació dels visigots, se n’empararen 523 els reis francs d’Austràsia Quan el rei Carles I creà 781 el regne d’Aquitània per al seu fill Lluís I l’investí també de la Roergue, que fou infeudada com a comtat —amb capital Rodés— a Gilabert o Gilbert I possiblement oncle del comte Guillem I de Tolosa Fou succeït per Fugald o Fulcoald I —probable fill seu—, mort vers el 849, que fou missus a Septimània El succeïren els seus fills Frèdol I mort el 852 i Ramon I mort el 863, aquest…

Doctor en dret el 1908 i diputat de la SFIO per Prada el 1932, fou fundador a Tolosa de la revista Idées Libres , redactor del Midi Socialiste de Tolosa 1910 i director i redactor en cap del Journal Spécial des Sociétés Françaises par Actions 1913

Ingressà en l’orde caputxí 1700, i fou professor de teologia a Tolosa Llenguadoc Més tard fou membre de l’acadèmia de Tolosa i de la de ciències de París Publicà tractats de matemàtiques i d’astronomia, com Traité sur les Épactes 1738 i Gregoriana correctio 1743

Aprofitant que Ramon IV de Tolosa era a la croada, s’apoderà del comtat de Tolosa el 1098, però l’evacuà el 1100 L’any següent anà a Terra Santa, amb un brillant i indisciplinat exèrcit, que fou desfet pels turcs en tornà el 1103 El 1114 tornà a envair el comtat de Tolosa, que perdé novament el 1123 Collaborà amb Alfons I d’Aragó en les lluites contra els sarraïns Es casà 1089 amb Ermengarda d’Anjou, que repudià, i amb Felipa de Tolosa 1094, de qui se separà el 1116 Estigué unit irregularment amb Dangerosa, dita la Maubergeon , muller del vescomte de Châtellerault Poitou, amb una dama…