Resultats de la cerca
Es mostren 1134 resultats
Plàcid de Montoliu i de Sarriera
Història
Política
Història del dret
Polític i advocat.
El 1872 publicà D Alfonso o D Carlos Estudio histórico-legal editat en francès el 1873 i ampliat el 1876 en defensa dels drets al tron d’Espanya del futur Alfons XII En accedir aquest a la corona, fou creat marquès de Montoliu Fou diputat a corts 1876-78 i senador 1884-85 per Tarragona El 1885 publicà Aguas potables de Tarragona Són fills seus l’urbanista, advocat, assagista i traductor Cebrià de Montoliu i el crític i historiador de la literatura Manuel
Miquel IX Paleòleg
Història
Emperador d’Orient (1295-1320).
Fill primogènit d’Andrònic II, fou associat al tron el 1295 Combaté sense èxit al capdavant de l’exèrcit bizantí contra els otomans, que s’havien establert ja definitivament a l’Àsia Menor Es mostrà sempre hostil a la companyia catalana dels almogàvers que, cridats pel seu pare, havien acudit a Constantinoble Fou el principal culpable de l’assassinat del capitost català Roger de Flor a Andrianòpolis 1306 i de les cruels circumstàncies que per als grecs provocà aquesta traïdoria
Miquel III de Sèrbia
Història
Príncep de Sèrbia (1839-42 i 1860-68).
Fill petit de Miloš I de Sèrbia, succeí el seu germà Milan II, que no arribà a regnar ni un mes Destronat perquè havia intentat de cercar l’ajut de Rússia, s’exilià, però tornà a Sèrbia el 1858 quan el seu pare recuperà el tron, i el succeí a la seva mort Emprengué una sèrie de reformes i fou assassinat pels sicaris dels Karadjordjević El succeí el seu net Milan IV, que esdevingué el primer rei de Sèrbia Milan I de Sèrbia
Ricimer
Història
General romà d’origen sueu.
Magister militum al servei d' Avit 455, es rebellà 456 i el vencé Patrici 457 i cònsol 459, collocà al tron imperial el seu amic Majorià, i poc després 461-464 el feble Libi Sever Perdudes la Gàllia i la Hispània, amenaçat per vàndals i dàlmates, reconegué l’emperador d’Orient Antemi i es casà amb la seva filla 467 Féu degollar Antemi 472, per collocar al seu lloc Olibri La seva mort significà la fi del poder de l’Imperi d’Occident
Ramir I d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (842-850), fill de Beremund I i successor d’Alfons II.
Quan rebé el poder hagué de sufocar amb l’ajuda dels gallecs un intent d’usurpació del tron per part del comte de palau Nepociano, el qual secundaven forces asturs Més tard féu cara a una nova revolta, aquest cop capitanejada pels nobles Aldroito i Piniolo Fou el constructor de Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo Afrontà els pirates normands a la Corunya 844 i dues expedicions sarraïnes una contra Lleó 846 i l’altra contra Àlaba 848
Maria d’Hongria
Història
Reina de Nàpols.
Filla del rei Esteve V d’Hongria i d’Elisabet de Cumània i hereva, el 1290, del seu germà el rei Ladislau IV No pogué ocupar el tron, perquè l’ocupà el seu cosí Andreu III Fou casada, el 1270, amb el príncep Carles de Salern, després 1285 rei Carles II de Nàpols Renuncià els seus drets al regne d’Hongria a favor del seu fill Carles Martell , que feu ajudar pels magnats descontents hongaresos i una gran part dels croats
Tušratta
Història
Rei de Mitanni (~1395-1355 aC).
Fill de Suttarna II, pujà al tron després de l’assassinat del seu germà Artaššumara Casà la seva filla, Tadu-Ḫepa, amb Amenhotep III, i continuà així la política proegípcia iniciada pel seu avi Artatama I 1450 aC Derrotat, però, per Šuppiluliumaš I ~1365 aC, perdé les possessions síries de Karkamiş, Alep, Mukiš, els països Nuḫaš, Neya, Araḫtu i Ukulzat en una nova derrota ~1355 aC perdé la resta dels dominis, amb la capital de Mitanni Waššuganni Fou assassinat pel seu fill Kurtiwaza
Violant d’Aragó
Història
Duquessa de Calàbria.
Filla del rei Pere II de Catalunya-Aragó i de Constança de Sicília El 1283 passà a Sicília amb la seva mare i la seva germana Pels interessos polítics del moment, fou projectat el seu matrimoni amb Alfons de la Cerda, pretendent al tron de Castella, però el 1297, seguint el que s’havia convingut per la pau d’Anagni, es casà a Roma amb el duc de Calàbria, que després de morta 1309 esdevingué rei Robert I de Nàpols
Jagellons
Història
Dinastia lituanopolonesa que dominà una bona part de l’Europa oriental durant els segles XIV-XVI.
Fou inaugurada pel gran príncep lituà Jogaila que, en fer-se cristià, prengué el nom de Ladislau II en accedir, per matrimoni, al tron de Polònia Els seus dominis s’estenien pràcticament de la mar Bàltica a la mar Negra, i durant el regnat del seu fill Ladislau III, elegit rei d’Hongria, arribaren fins a l’Adriàtica Casimir IV, membre d’aquesta dinastia, portà Polònia a una esplendor considerable La dinastia s’extingí amb la mort de Segimon II-August I, ocorreguda l’any 1572
Abdülhamit I
Història
Soldà otomà (1774-89).
Successor 1774 del seu germà Mustafà III, lluità contra Rússia 1768-74, que s’havia apoderat de Crimea i de la riba esquerra del Danubi, però es veié obligat a firmar el tractat de Küçük Kaynarca 1774, favorable a aquell país Reprimí nombroses revoltes locals, especialment la d’Egipte 1786-87 L’any 1786 esclatà una altra guerra amb Rússia en la qual els exèrcits turcs foren totalment anihilats Kinbúrn, 1777 Khotín i Očákov, 1788 Morí poc després, deixant el tron a Selim III
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina