Resultats de la cerca
Es mostren 2056 resultats
bandeira
Història
Expedició exploratòria amb finalitats econòmiques, anomenada també entrada,
empresa pels colons del Brasil, sobretot pels de Sāo Paulo, del s XVI al XVIII.
Originades en les accions defensives contra els atacs indígenes veïns, des de la fi del s XVI prengueren el caràcter de cacera d’indis fets esclaus per a llur venda a les zones sucreres, mancades de mà d’obra molt especialment Pernambuco des del darrer terç del s XVII també hi intervingué l’atracció dels jaciments aurífers i diamantífers La influència de les bandeiras traspassà els límits portuguesos i fou un mitjà eficaç de penetració portuguesa pel camí dels fets consumats Els capitosts més famosos, gairebé llegendaris, foren António de Leāo, António Raposo Tavares, Fernāo Dias…
Ricardo de Churruca y Dotres
Arquitectura
Arquitecte.
Fou un dels fundadors del GATCPAC i bibliotecari de la primera junta directiva La seva obra més representativa és la casa de veïns de la Diagonal, cantonada amb el carrer d’EGranados, a Barcelona, construïda entre el 1934 i el 1937 en collaboració amb Germà Rodríguez-Arias Unes altres obres seves, també a Barcelona, són la Delegació del Patronat Nacional de Turisme, a la Gran Via de les Corts Catalanes, entre els carrers de Claris i de Llúria 1930, la casa del carrer d’Iradier, entre el passeig de la Bonanova i el carrer de l’Esperança 1935, i el projecte d’una casa unifamiliar a…
Maria Pau Ballesteros i Gilabert
Teatre
Actriu i directora teatral.
Estudià a l’Institut del Teatre de Barcelona entre el 1956 i el 1960, any en què es traslladà a Madrid, on participà en l’associació Dido Pequeño Teatro, un dels nuclis més vigorosos del teatre alternatiu i d’avantguarda Vinculada al moviment de dramaturgs hispànics encapçalats per Lauro Olmo, Martín Recuerda, Rodríguez Méndez o Carlos Muñiz, treballà en teatre i televisió amb directors com Alberto González Vergel, José MLoperena, Adolf Marsillach o Pilar Miró El 1965 fundà la seva pròpia companyia, amb la qual interpretà obres de Strindberg, Beckett o Eurípides i dirigí muntatges com…
Andreu Amat i Esteve
Teatre
Literatura catalana
Comediògraf.
Escriví, sovint inspirant-se en temes d’arrel popular, entremesos i peces curtes per als teatres públics i per als d’ombres xineses, almenys en part editats, anònimament o, a partir del 1862, amb les inicials del seu nom i cognoms, i, alguna vegada, amb el nom i el primer cognom Li’n són atribuïbles set, dels quals són de destacar, Don Policarpio i lo pare rapatani i la mare vanitosa , Lo casat qui tractant criades viu de coses regalades , Saragates de veïns inconseqüents , L’advocat o lo pagès que pretén plet , La promesa surrada , i, sobretot, el Sainete o Entremès dels…
,
les Tres Torres
Barri
Barri residencial de la ciutat de Barcelona, dins l’antic terme de Sarrià, sorgit a la segona meitat del segle XIX, al SE de l’antic nucli del poble, entre la carretera de Barcelona a Sarrià i el ferrocarril.
Fou conegut al s XIX amb el nom de Gironella Entre les grans cases i torres del barri, algunes notables exemplars d’arquitectura romàntica, es destacava can Gironella, una important possessió del baró de Quatre Torres adquirida el 1883 pels jesuïtes Hom aplica sovint també el nom de les Tres Torres a l’eixample de Sarrià entre el carrer de Ganduxer límit amb l’antic terme de Sant Gervasi de Cassoles, el passeig de la Bonanova i la via Augusta, que inclou l’antic cementiri de Sarrià i el Museu Clarà Inicialment era un barri de cases unifamiliars amb jardí, de caràcter burgès, amb alguns…
la Nou de Gaià
El castell (la Nou de Gaià)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, situat al sector esquerre del Gaià, accidentat per contraforts de la Serralada Prelitoral (232 m alt.) al sector N.
Situació i presentació Limita al N i l’W amb el municipi de Vespella, a l’E amb el de la Pobla de Montornès i al S amb els d’Altafulla i el Catllar Els contraforts de la Serralada Prelitoral accidenten el terme i són la causa que prop del 65% de la seva superfície sigui improductiva per a l’agricultura La màxima elevació és el turó de Barral 232 m, situat a la divisòria amb la Pobla de Montornès Altres elevacions són els pujols del Rovira, del Castellar, del Portalet i del Dalmau La part ponentina del terme és recorreguda per dos torrents provinents de Vespella, el de Vespella i…
palatalització
Fonètica i fonologia
Fenomen fonètic o fonològic pel qual un so no palatal esdevé palatal o quasi palatal, generalment en contacte amb altres sons veïns que ho són.
Així s’explica en català l’articulació palatalitzada de sons com ara n, s, l, etc, en determinats contexts palatals un jove ún zóbe
treo-
Química
Prefix emprat, principalment en el camp dels glúcids, per a relacionar, juntament amb el prefix eritro-, les configuracions relatives de dos àtoms de carboni veïns: .
comú
Història
Dret administratiu
Conjunt de veïns d’un territori, dels membres d’un estament, dels mestres d’un ofici, etc, representats per una corporació anomenada antigament, també, universitat
.
Als Països Catalans eren considerats comuns les confraries de menestrals i artistes o gremis a Perpinyà, tanmateix, mentre que els artistes s’agrupaven en el cos dels artistes , els menestrals ho feien en el cos dels comuns , els cossos polítics territorials com les universitats de Mallorca, Menorca i Eivissa o de determinades valls pirinenques, les diputacions del general o generalitats, els braços dels estaments representats a les corts, les mateixes corts, i els consells minicipals comú 9
crida
Folklore
En el carnestoltes, text en vers o en prosa, també anomenat ban, en el qual els organitzadors anuncien la festa i hi conviden els veïns.
En general, té un contingut faceciós i el seu estil acostuma a ésser una paròdia dels bans i crides oficials Junt amb d’altres texts, com el pregó i el romanç, constitueix un dels elements més característics de la literatura del carnestoltes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina