Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
escorpins
Escorpí
© Fototeca.cat-Corel
Aracnologia
Ordre d’aràcnids amb el cos dividit en tres segments.
El prosoma o cefalotòrax , que és cobert per un únic escut dorsal, el mesosoma o preabdomen, que és ample i format per set segments, i el metasoma o postabdomen, que és molt més prim, llarg i mòbil, i per això rep vulgarment el nom de cua En l’últim segment del metasoma hi ha una glàndula verinosa que comunica amb un inflament que acaba en un agulló Els pedipalps són molt desenvolupats i acaben en una forta pinça, amb què agafen llurs preses i les immobilitzen amb l’agulló verinós del postabdomen, que poden doblegar sobre el cap Els quelícers, per contra, són molt reduïts A la part ventral…
cirerer
cirerers florits
© Fototeca.cat
Fructicultura
Botànica
Arbre caducifoli, de la família de les rosàcies, normalment poc alt, que pot atènyer, però, fins a 15 m d’alçària, de tronc ben definit, amb escorça d’un gris rogenc lluent que es desprèn en bandes primes transversals, fulles ovatooblongues amb una o dues glàndules vermelles al capdamunt del pecíol, acuminades i serrades, amb dents profundes però obtuses, flors blanques, agrupades en nombre de 2 a 6 en umbel·les sèssils, i fruits drupacis, les cireres.
La forma espontània, o cirerer bord , viu a la major part d’Europa, però és rar a la regió mediterrània A Catalunya viu als boscs de la muntanya mitjana i als llocs humits de terra baixa Abunda a Europa com a arbre conreat, i sovint viu naturalitzat Les cues dels fruits són utilitzades popularment per a preparar una decocció amarga, d’efectes diürètics La fusta, de color clar, semidura i compacta, pot ésser tenyida fàcilment per a fer-la semblant a fustes valuoses d’uns altres colors, i singularment a la caoba és emprada, tenyida o no, en la fabricació…
acusatiu de qualificació
Gramàtica
Complement d’un verb intransitiu de la mateixa arrel o significació.
És anomenat també acusatiu d’objecte intern Ex Viu la seva vida
carlina silvestre
Carlina silvestre
Fabien Piednoir (cc-by-sa-4.0)
Botànica
Carlina biennal, de la família de les compostes, de tija erecta, de 20 a 50 cm, ramificada de la part alta, fulles tomentoses al revers, capítols mitjans, solitaris o en corimbes, amb flors groguenques, voltades de bràctees radiants de color groc blanquinós, de color castany per fora.
Viu en pasturatges de l’Europa mitjana i de les muntanyes catalanes
carposporòfit
Anatomia vegetal
Generació esporofítica dels rodòfits, de morfologia simple, en forma de petit arbret, que es produeix per divisió del carpogoni fecundat i és integrat principalment per cadenes de carposporangis implantades sobre filaments estèrils (filaments del gonimoblast).
Gairebé sempre és diploide, i viu sobre el gametòfit, molt sovint semiparàsit
carlet
Carlets
© C.I.C - Moià
Micologia
Bolet de la família de les higroforàcies, de barret carnós i massís, primer convex, després estès o deprimit, viscós, de color de carn o púrpura, més clar al marge, de 8 a 20 cm de diàmetre, làmines blanques gairebé gens decurrents, cama blanca robusta de base un poc afuada, compacta.
Viu als boscs de roures, alzines i faigs És un comestible apreciat
almesquí
Flors d’almesquí
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les amaril·lidàcies, de fulles linears i flors grogues amb corona.
Viu a les brolles i pastures seques de la muntanya mediterrània calcària
aladern de fulla estreta
Botànica
Petit arbust de la família de les oleàcies, de fulles lanceolades, oposades, tot l’any verdes, i flors petites i blanquinoses.
Viu a l’alzinar, a la màquia baleàrica i a la garriga
ceratiomixals
Protistologia
Petit ordre de mixomicets, de cicle semblant al de les mixogastrals, però d’esporocarps sense peridi, productors d’espores exògenes que prenen l’aspecte de minúscules agulles de cap.
Ceratiomyxa , d’esporocarps blancs digitals, viu sobre la fusta morta de coníferes
escruixidor
Botànica
Petit arbust, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliades i menudes, flors grogues i fruit enganxós.
Mediterrani, viu sobre sòls silicis, a la brolla d’estepes i brucs