Resultats de la cerca

Membre de la Residència Blume durant dues temporades, posteriorment fitxà pel Lleida Episcopal, amb el qual fou campió d’Espanya juvenil Dos anys després fitxà per l’Andorra TX i el 2002 marxà al Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, on jugà cinc temporades, fins que es retirà Destacà en la posició de central i aconseguí l’ascens a la Superlliga masculina 2003 Amb la selecció espanyola disputà la Lliga Europea També fou membre de la selecció catalana

Disputà els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 i Atlanta 1996 En els primers guanyà la medalla d’or en el relleu 4 × 400 m i establí el rècord del món de la prova A Atlanta conquerí una medalla d’or i una de plata Es retirà de l’atletisme l’any 1998 També jugà a futbol sala des del 1989, i fou campió de la Lliga ONCE 1990 i d’Europa amb la selecció espanyola 2002

Defensa central, començà en el Gràcia Futbol Club, del qual passà a la Unió Esportiva Sant Andreu 1954-56 En la temporada 1956-57 formà part del Club Deportiu Comtal, a primera divisió, i jugà 26 partits de Lliga Continuà amb el filial barcelonista fins la temporada 1959-60, a segona divisió A continuació fitxà per l’Osasuna 1960-62, el València 1962-63, amb el qual guanyà la Copa de Fires, i el Racing de Santander 1963-66

El 2003 ingressà al Que’s Lider a divisió d’honor catalana, equip amb el qual ascendí a la divisió de plata estatal l’any 2008 Posteriorment jugà al Club Natació Caldes Futbol Sala 2008-09 i al Rubí Futbol Sala 2009-11, i la temporada 2011-12 fitxà pel FS Gironella a divisió d’honor estatal Guanyà un títol de divisió de plata 2011 i una Copa Catalunya 2012 Formà part de la selecció catalana

Jugà al Centre d’Esports Sabadell i al Futbol Club Atlètic durant la dècada de 1920 Fou vicepresident del Motor Club Sabadell, president de l’Aero Club Sabadell i president del CE Sabadell 1930-33, 1939, amb el qual aconseguí un ascens a primera divisió També formà part de la junta directiva del Futbol Club Barcelona, en dues etapes 1946-50, 1961-68, i de la Federació Catalana de Futbol, i destacà per la seva dedicació al futbol juvenil

Jugà al Club Esportiu Cottet, amb el qual assolí el Campionat d’Espanya 1960 i també el de Catalunya 1961, 1962, 1963 Des de la dècada de 1980 es dedicà a la part formativa, primer a través de l’Associació Esportiva les Corts i, posteriorment, del Club Joventut les Corts, que fundà l’any 1986 i gestiona des de llavors Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 i fou nomenada Històrica del Bàsquet Català 2000

Fou fundat el 1958 com a continuador del Club Deportivo Viladecans, creat el 1944 i que havia desaparegut El nou club també tingué un període d’inactivitat al final dels anys seixanta i fou refundat el 1969 L’equip jugà diverses temporades a preferent territorial i la temporada 2013-14 ho feia a primera catalana Té més de trenta equips de categories inferiors i un de femení Disposa del camp municipal del Nou Viladecans, inaugurat el 1996

Membre del Club Natació Barcelona, el 1925 fou campió de Catalunya de 200 m braça i de relleus 4 × 50 m estils Es proclamà campió d’Espanya de 100 m braça 1918 i 200 m braça 1919 En waterpolo fou cinc vegades campió de Catalunya de primera categoria 1921-25 i dues vegades d’Espanya 1920, 1921 El 1920, participà en els Jocs Olímpics d’Anvers i jugà els tres primers partits internacionals de la història del waterpolo espanyol

Començà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i en 1912-18 jugà amb el primer equip en 26 partits Lateral, guanyà una Copa 1913, dos Campionats de Catalunya 1913, 1916 i una Copa dels Pirineus Orientals 1913 Als anys vint exercí d’àrbitre Fou vocal de la directiva blaugrana entre el maig del 1933 i el juliol del 1934 Fou el fundador i el primer president 1946-61 de l’Agrupació d’Antics Jugadors del FC Barcelona

El 1922 s’installà a Figueres i fitxà per la Unió Esportiva Figueres Defensa lateral, fou contractat pel FC Barcelona 1924-31, amb el qual disputà 218 partits i marcà 17 gols Guanyà una Lliga 1929, tres Copes 1925, 1926, 1928 i sis Campionats de Catalunya 1925-28, 1930, 1931 Jugà tres vegades amb la selecció catalana, una de les quals en la inauguració de l’estadi de Montjuïc, el 20 de maig de 1929, davant el Bolton Wanderers