Resultats de la cerca
Es mostren 6892 resultats
Ponç Guillem de Torroella
Història
Noble, fill de Pere de Torroella i germà de Pere i de Guillem de Montgrí i de Bernat de Santaeugènia.
El 1202 signà amb el seu pare un conveni d’amistat amb Pere I Actuà com a senyor de Torroella de Montgrí i dotà el monestir de Santa Maria d’Ullà El 1223 militava al costat dels Montcada en les lluites d’aquests amb el comte del Rosselló Nunó I, que era ajudat per Jaume I Es trobava entre els defensors del castell de Montcada, que les forces del rei no pogueren conquerir El succeí el seu germà Bernat de Santaeugènia
Agustí de Canterbury
Cristianisme
Bisbe de Canterbury.
Prior del monestir del Celio de Roma, fou enviat, el 597, com a missioner a Anglaterra, juntament amb 40 monjos, pel papa Gregori I Convertí al cristianisme el rei Etelbert de Kent Topà amb la forta hostilitat del clergat cèltic de Galles que, molt aferrat a les seves tradicions com la data de la Pasqua, la tonsura peculiar, etc, obstaculitzà l’obra d’Agustí El 601 fou consagrat bisbe de Canterbury La seva festa se celebra el 27 de maig
Caterina d’Alexandria
Cristianisme
Donzella cristiana que, segons una tradició tardana (segle IX), morí màrtir a Alexandria durant la persecució de Maxenci (307).
De família noble i molt instruïda, desféu els arguments dels més eminents filòsofs contra el cristianisme Després de trencar miraculosament la roda on era lligada, fou decapitada, i el seu cos fou traslladat per àngels al mont Sinaí el monestir que hi fou bastit al segle VI, en formar-se la llegenda, en prengué el nom Fou una de les santes més populars de l’edat mitjana és patrona dels filòsofs La seva festa se celebra el 25 de novembre
Guido d’Arezzo
Música
Teòric musical italià.
Monjo del monestir de Pomposa, prop de Ferrara, introduí innovacions en el cant eclesiàstic que li valgueren el títol de mestre de la catedral d’Arezzo Hom li atribueix la invenció de la pauta musical de quatre línies Per tal de fixar i de fer retenir l’entonació dels graus de l’escala musical, emprà les primeres síllabes de cada hemistiqui de la primera estrofa de l’himne a sant Joan Baptista Ut queant laxis És autor de diversos tractats teòrics
Ermengol VII d’Urgell
Història
Comte d’Urgell (1154-84).
Fill d’ Ermengol VI Fou un gran privat de Ferran II de Lleó, que el nomenà majordom i li feu moltes donacions, especialment després de l’ajut que li prestà en la campanya contra els sarraïns d’Extremadura 1167 Durant les estades al seu comtat concedí cartes de poblament a Agramunt 1163, Balaguer i Castellblanc 1174 El 1166 fundà el monestir de Bellpuig de les Avellanes Morí assassinat, juntament amb el seu germà Galceran de Sales, en circumstàncies i per motius desconeguts
Anselm de Lucca
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Bisbe de Lucca des del 1071, es retirà per entrar al monestir de Poliro ne La insistència de Gregori VII, embrancat en la lluita de les investidures, el portà novament a la seva seu, des d’on intervingué activament amb la redacció d’una Collectio canonum i un Liber contra Guibertum et sequaces eius , dirigit contra l’antipapa nomenat per Enric IV Gregori VII l’envià com a legat reformador a la Llombardia La seva festa se celebra el 18 de març
torre de Sant Pau
Església
Nom popular de l’església de l’antic monestir de Sant Pol de Mar (Maresme), fortificada i convertida en baluard contra la pirateria.
Sagnari
Vila del Ripollès, que a l’època del repoblament Guifré I i Guniedilda concediren al monestir de Sant Joan de les Abadesses (887).
L’any 913 ja tenia set masos dins la seva demarcació No es conserva el nom radicava a l’esquerra del Ter, sota la serra de Costallisa
el Pla d’Escarp
Caseria
Caseria del municipi de Massalcoreig (Segrià), propera a l’antic monestir d’Escarp, a la dreta del Segre, prop del límit amb Seròs.
Riudabella

Granja de Riudabella, a Vimbodí
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria situada a l’W del monestir de Poblet, al terme de Vimbodí (Conca de Barberà), a l'esquerra del barranc del Titllar.
A la dreta del riu hi ha la Mata , gran alzinar que els monjos havien mantingut vora llur granja, una de les primeres donades a Poblet per Ramon Berenguer IV, esmentada ja el 1168 Fou explotada directament i no cedida en arrendament Ara la granja s’ha convertit en un gran casal, que fou restaurat i en part refet amb un cert caire medievalitzant