Resultats de la cerca

S’incorporà al Futbol Club Barcelona l’any 1920 com a suplent de Ricard Zamora i, posteriorment, de l’hongarès Plattko Jugà en aquesta primera etapa fins el 1925 i guanyà quatre vegades el Campionat de Catalunya 1921, 1922, 1924, 1925 i una el Campionat d’Espanya 1922 Després, jugà tres temporades al Futbol Club Gràcia abans de retornar al Barça 1928-31, amb el qual guanyà la primera Lliga 1929 i dos Campionats de Catalunya més 1930, 1931 Jugà setze partits de Lliga en tres temporades Es retirà al Futbol Club Martinenc al final de la temporada 1931-32 Formà part d’un combinat…

Jugà amb el Patín Club 1945-49, amb el qual fou subcampió d’Espanya 1949, el Centre d’Esports Sabadell 1949-50 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1950-57, on es retirà després de guanyar cinc Campionats d’Espanya 1951, 1954-57 i cinc de Catalunya 1951, 1952, 1953, 1955, 1956 Amb la selecció espanyola, aconseguí el Campionat del Món i d’Europa de Barcelona 1951, 1954 i la Copa de les Nacions de Montreux 1952, 1953 Després de la seva mort, el 1987, la Direcció General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, on treballava, instaurà un torneig amb el seu nom durant el Festival de…

Es formà al Club Deportiu Terrassa, amb el qual debutà l’any 2001 a la màxima categoria Posteriorment fitxà per l’Atlètic Terrassa Hockey Club 2008-11, l’SV Kampong neerlandès 2011-12 i la temporada 2012-13 passà al Castelldefels Hockey Club Migcampista, guanyà quatre Campionats de Catalunya 2002, 2005, 2008, 2009, dues Copes de la Reina 2001, 2007 i tres Lligues 2001, 2002, 2005 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, un Campionat del Món 2006 i dos d’Europa 2003, 2007, en el primer dels quals assolí la medalla de plata El Consejo…

Tenia un recorregut de 860,4 km, que calia fer en dues etapes entre Barcelona i Perpinyà, però amb voltes que incloïen el pas pel sud del Llenguadoc Era destinada a automòbils de turisme i de gran turisme, i era puntuable per als campionats d’automobilisme de Catalunya, de França i per als del migdia i sud-oest de França L’any 1965 s’organitzà per darrer cop L’any 2017, el RACC organitzà el Rally Catalunya Històric – Trofeu Dues Catalunyes, una competició de dos dies per carretera tancada i circuit, amb sortida i arribada a Barcelona, i que passa per Perpinyà, que vol recordar…

S’inicià en l’equip del Malgrat i des del 1963 jugà amb el Joventut de Badalona fins el 1974 que abandonà l’esport actiu per una lesió coronària Amb aquest equip aconseguí una Lliga 1967 i una Copa del Generalísimo 1969 Formà part de la selecció estatal amb la qual disputà 136 partits, i participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i els de Munic 1972 Disputà també cinc Campionats d’Europa i aconseguí la medalla de plata a Barcelona 1973 Els seus germans Narcís Margall i Tauler Malgrat 1948 i Josep Maria Margall i Tauler  també s’han dedicat al basquetbol, en els equips del…

És considerat un dels esquiadors més complets de la història, capaç d’aconseguir victòries en les cinc modalitats alpines descens, supergegant, eslàlom i combinada descens i eslàlom Té un excellent palmarès cinc vegades campió de la copa del món 1985, 1986, 1989, 1991 i 1993, onze medalles als campionats del món d’esquí, 46 victòries en tres descensos, nou victòries en supergegant, set en gegant, setze en eslàlom i onze en les combinades a la copa del món, a més de dues medalles de plata al supergegant i gegant en els Jocs Olímpics d’hivern d’Albertville 1992 Una lesió del genoll…

Forma part de la selecció canadenca des del 2005, i ha estat medalla d’or en la modalitat d’equip als campionats del món 2005 i 2007, en 5000 m relleus 2005 i 2006, en 3000 m 2006 i en 500 m 2009 Als Jocs Olímpics d’Hivern de Torí 2006 obtingué la medalla d’argent en 5000 m relleus, i en els de Vancouver 2010 tornà a ser primer en aquesta prova de l’equip canadenc de la qual també formava part el seu germà François Hamelin Sainte-Julie 1986 En aquests mateixos jocs, Charles Hamelin també guanyà la medalla d’or en 500 m Al gener del 2009 establí el rècord mundial en 1000 m

Iniciat al Club Tennis Tarragona, a vuit anys passà al Club Natació Tàrraco, per al qual competí fins el 1998 El 1997 fou becat al CAR Joaquim Blume i l’any següent passà al de Sant Cugat, entrenat per Víctor Maya Del 1999 al 2008, any de la seva retirada, nedà per al Club Natació Sant Andreu, entrenat per José Antonio del Castillo Fou campió català júnior 1997, 1998 i en categoria absoluta 1999 en 200 m braça Aconseguí set títols, nou subcampionats i vint-i-dues medalles de bronze en els Campionats d’Espanya hivern i estiu destaquen els seus dos ors 2002, 2005, ambdós en 200 m…

Ha estat jugadora del Club Tennis Salou, Club Esportiu Bonasport, Reial Club de Tennis Barcelona 1899 i Cercle Sabadellès 1856 Fou campiona d’Espanya universitària de tennis i guanyà el torneig de categoria challenger de Périgueux 2002 Des del 2009 és jugadora de tennis de platja, modalitat en la qual ha guanyat el Campionat de Catalunya 2009, 2010, juntament amb Marta Ferraz i el d’Espanya 2010, 2011, amb Pilar Escandell, i en fou finalista 2009 L’any 2011 fou quarta classificada al Campionat d’Europa en dobles mixtos ITF amb Antonio Ramos i campiona d’Europa de dobles IFBT amb P Escandell…

Format al Club Natació Lleida, el 1996 passà al Club Natació Sabadell Fou campió de Catalunya en 50 m lliure 1997, 100 m lliure 1997, 1998, 1999, 200 m lliure 1995 1997, 1998, 50 m papallona 1998, 4 × 100 m lliure 1999 i 4 × 200 m lliure 1999 En aquestes dues proves de relleus, es proclamà campió d’Espanya d’estiu 1997, 1998 i d’hivern 1999 Entre els anys 1996 i 1998 fou vint-i-nou vegades internacional, i disputà els Campionats d’Europa 1997 i del Món 1998 De la federació catalana té la medalla al mèrit esportiu 1993 i de la federació espanyola, la de bronze de serveis…