Resultats de la cerca

Jugà al CB Aismalíbar de Montcada i Reixac 1960-62 procedent del Saragossa Fou tretze vegades internacional absolut amb Espanya, amb la qual participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1965 abandonà el bàsquet professional i s’establí a Barcelona, on exercí de metge traumatòleg especialitzat en medicina esportiva Fou metge del Joventut de Badalona, durant 45 anys, de la selecció espanyola de futbol sub-21, de les seleccions absolutes de bàsquet i futbol, i del Comitè Olímpic Espanyol Estigué present en multitud de Jocs Olímpics, Campionats del Món i d’Europa Fou també membre del Comitè…

Membre del Club Natació Atlètic, guanyà la travessia del port de València per equips 1952 i fou campió de Catalunya de gran fons de segona categoria 1961 Participà quinze vegades a la Travessia del Port de Barcelona En waterpolo fou tres vegades campió estatal de segona categoria 1957, 1958, 1960 i dues vegades subcampió d’Espanya de primera 1959, 1961 Entre el 1960 i el 1961 fou cinc vegades internacional amb la selecció estatal i participà en el Torneig de les Sis Nacions dels Països Baixos Collaborà en tasques directives a la secció de waterpolo de la Federació Catalana de Natació i com a…

Els Jocs Olímpics d’Hivern van arribar per primer cop, en la seva XXII edició, al Caucas, a la ciutat russa de Sotxi, i es van celebrar del 7 al 23 de febrer Rússia i el seu president, Vladímir Putin, van intentar que la cita fos el nou aparador del país al món Així, els Jocs es van convertir en una mostra dels excessos i de la falta de transparència governamentals La Sotxi olímpica va ser el projecte de construcció més gran de la Rússia postsoviètica quatre grans palaus d’esports, pistes d’esquí noves, 300 km de carreteres, 55 ponts, 13 estacions de tren, 50 hotels i dues viles olímpiques El…

Davanter centre, és considerat el jugador més emblemàtic de la història del Club Esportiu Europa i una de les grans estrelles del futbol català dels anys vint i trenta Jugà al club de Gràcia deu temporades 1922-32 i la primera temporada, la més brillant en l’historial del club, es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya Formà part de l’equip que participà en la primera edició de la Lliga espanyola, la temporada 1928-29 Fou un dels màxims golejadors del torneig amb 11 gols Actuà a la màxima categoria dues temporades més, fins a l’edició 1930-31 Abans de fitxar per l’…

Tingué una curta trajectòria com a jugador amb el Vfl Osnabrück 1962-65 El 1965 fou assistent de Helmut Schön, seleccionador de la República Federal Alemanya El 1970 fitxà com a entrenador del Bayern de Munic, amb el qual guanyà la Copa 1970, tres lligues consecutives 1972-74 i la Copa d’Europa 1974 L’equip dirigit per ell formà la major part de la selecció alemanya que guanyà el campionat del món el 1974 Posteriorment entrenà el Borussia Mönchengladbach 1975-79, amb el qual guanyà dues lligues 1976, 1977 i una Copa de la UEFA 1979 el Borussia Dortmund 1979-81 el FC Barcelona  …

Home inquiet, arribà al cinema com a realitzador el 1919 després d’haver viatjat molt i d’haver participat en la guerra del 1914, es revelà com un dels millors artífexs del cinema expressionista alemany, amb els films Dr Mabuse, der Spieler ‘Dr Mabuse, el jugador’, 1922, Die Niebelungen 1923-24, Metropolis 1924 i M Eine Stadt sucht einen Mörder ‘M Una ciutat cerca un assassí’, 1931, en collaboració amb l’escenògrafa Thea von Harbou Amb el triomf del nazisme a Alemanya, se n'anà als EUA, on continuà la seva carrera, amb dos films notables Fury , 1936, i You Only Live Once, 1936,…

Començà al Buenos Aires de Barcelona i passà pel Santsenc, el Sant Pol i el Vilafranca, on jugà quatre temporades 1946-50 Posteriorment ingressà al Futbol Club Barcelona, on destacà com a defensa i migcampista, i hi jugà quinze temporades 1950-65, durant les quals marcà 30 gols Els seus 528 partits oficials el convertiren en el jugador amb més partits jugats fins aquell moment Fou membre de l’equip conegut com el de les Cinc Copes, i des d’aleshores i fins a la seva retirada exercí de capità Guanyà quatre Lligues 1952, 1953, 1959, 1960, sis Copes 1951, 1952, 1953, 1957, 1959,…

Fou campió del món quan tenia 13 anys al torneig de Les Petits Princes Annecy, França, i a 14 anys al torneig de Les Petits As Tarba, Occitània Com a júnior, jugà la final del Roland Garros el 1998 Aquest mateix any esdevingué jugador professional El 1999 guanyà el torneig de l’ATP de Mallorca i el 2000 formà part de l’equip espanyol que aconseguí la Copa Davis davant Austràlia, trofeu que tornà a aconseguir els anys 2004 i 2009 Al maig del 2003 aconseguí el seu únic títol de Grand Slam en derrotar l’holandès Martin Verkerk al torneig de Roland Garros, i al setembre fou número 1…

Com a jugador s’inicià en les categories inferiors del Chelsea FC, i el 1960 passà al primer equip 1960-66, amb el qual assolí una Lliga anglesa 1965 Posteriorment jugà amb el Tottenham Hotspur FC 1966-69, amb el qual guanyà una Copa anglesa 1967, el Queens Park Rangers FC 1969-74, el Crystal Palace FC 1974-76 i el St Patrick’s Athletic 1977 S’inicià com a entrenador amb el Crystal Palace FC 1976-80 i 1998-99 Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1984-87 procedent del Queen’s Park Rangers anglès, en el qual havia jugat 1969-74 Guanyà la Lliga 1985 i la Copa de la Lliga 1986, i arribà a…

Es creà el 1926 com una competició entre un equip dels Estats Units d’Amèrica i un de la Gran Bretanya Entre el 1935 i el 1973 els britànics només aconseguiren guanyar una vegada el torneig Això facilità la incorporació de jugadors irlandesos el 1973 i de la resta d’Europa el 1979 En totes les edicions, el capità de l’equip europeu ha estat un golfista de les illes Britàniques, a excepció de tres ocasions  Severiano Ballesteros 1997,  José María Olazábal 2012 i el danès Thomas Bjørn 2018 L’únic jugador dels Països Catalans que hi ha participat, deu vegades entre el 1999 i el 2020, és Sergio…