Resultats de la cerca
Es mostren 9864 resultats
Miguel de Múzquiz
Història
Polític.
Comte de Gausa Fou secretari de finances després del motí de Squillace 1766 Impulsà els projectes de colonització, reforma agrària i lliure circulació de grans, l’agilitació de la contribució única 1769, la unificació d’aranzels duaners 1782, els projectes de Cabarrús sobre els vales reales i el Banco de San Carlos, inspirà les lleis de llibertat de comerç amb Amèrica 1778 i fou partidari de la indústria privada enfront de les manufactures reials
Josep Muñoz i Maldonado
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Comte de Fabraquer Fou fiscal del tribunal suprem de guerra i marina, diputat a corts i senador Dirigí El Museo de las Familias Escriví nombrosos llibres d’història, com Historia política y militar de la Guerra de la Independencia de España contra Napoleón 1833, Les catacumbas o los mártires Historia de los tres primeros siglos del cristianismo 1849, Historia del emperador Carlos I 1550 a 1558 1862, Pintores de antaño 1898 i La expulsión de los jesuitas 1903, i també diversos drames històrics Antonio Pérez y Felipe II , 1837, entre altres
Claudio Moyano Samaniego
Història
Política
Polític.
D’idees avançades, evolucionà cap a posicions més moderades Ministre de foment amb els governs de Lersundi 1853, de Narváez 1856-57 i d’Arrazola 1864, el 1857 decretà la llei d’instrucció pública, vigent fins a la Segona República, coneguda com a llei Moyano , que establia l’obligatorietat de l’ensenyament primari Féu costat al partit alfonsí, però, després de la Restauració, es distancià de Cánovas
Cristóbal de Moura
Història
Política
Polític portuguès al servei de Castella.
Fou el principal agent de Felip II de Castella en les negociacions per aconseguir la corona portuguesa Nomenat conseller del rei castellà, obtingué la presidència del Consell de Portugal i el títol de comte de Castel-Rodrigo marquès des del 1598 Felip III de Castella el destituí de tots els càrrecs, i fou virrei de Portugal 1600-03 i 1608-12
Cristóbal de Moscoso y Montemayor
Història
Militar
Militar castellà.
Primer comte de Las Torres de Alcorrín 1683 Austriacista, fou capità general de València en 1706-07 Posteriorment passà al servei de Felip V fou virrei de Navarra i lluità al setge de Gibraltar del 1727 Aquell mateix any fou creat marquès de Cullera, i el 1728, duc d’Algete i gran d’Espanya
Segismundo Moret y Prendergast
Història
Política
Polític.
Elegit diputat, collaborà en la redacció de la Constitució del 1869 Participà en el gabinet presidit per Prim 1870 i en el primer govern d’Amadeu I 1871 El 1882 ingressà a Izquierda Dinástica, i el 1883 fou nomenat ministre de la governació Des del 1885 formà part del Partido Liberal, on collaborà amb Sagasta del 1886 al 1902 fou sis vegades ministre En morir aquest 1903, no aconseguí la direcció del partit Després de la dimissió d' EMontero Ríos , a causa de l’incident del Cu-cut , ocupà la presidència del govern 1905-06 i féu aprovar la llei de Jurisdiccions per satisfer els militars…
José María Moreno Galván
Art
Crític d’art.
Les seves preocupacions polítiques es reflecteixen en els seus estudis sobre art contemporani La última vanguardia 1967, Autocrítica del arte 1971 Collaborà en les revistes Triunfo , Aujourd’hui , Cuadernos Hispanoamericanos , etc
Ceferí Moreno i Sandoval
Pintura
Pintor.
Feu estudis de dret S’inicià com a pintor el 1954 Pintà 45 versions sobre un tema de natura morta 1958, on es plantejà la problemàtica abstracció-figuració Des del 1964 emprà l’ assemblage , a la recerca d’una sortida personal de l’informalisme Feu murals i dissenyà vitralls a l’església dels Dolors de Múrcia, ciutat a la qual estigué molt vinculat Participà en exposicions a Saragossa 1965, São Paulo 1965, París 1967, Alexandria 1968, Venècia 1968, etc Té obra al Museo de Arte Moderno de Bogotà
Armand Moreno i Gómez
Cinematografia
Teatre
Director teatral i cinematogràfic.
Començà escrivint poesia i aviat es dedicà al teatre, de primer com a actor i més endavant com a director d’escena Yerma , 1971, de F García Lorca Intervingué com a intèrpret cinematogràfic en bastants pellícules, camp on exercí també d’ajudant de direcció, de guionista, de cap de producció i de realitzador Maria Rosa , 1964, film català a partir del drama d’À Guimerà, que fou protagonitzat per la seva muller, l’actriu N Espert Fou codirector del Teatre Principal de València 1979-81
José Moreno Carbonero
Pintura
Pintor.
Conreà la pintura d’història — El príncep de Viana Museo Provincial de Bellas Artes, Saragossa—, el tema literari —inspirant-se en Don Quixot — i els retrats oficials Alfons XIII , la Reina Victòria Eugènia Influït per MFortuny, treballà amb una tècnica minuciosa