Resultats de la cerca
Es mostren 37344 resultats
Richard F. Heck

Richard F. Heck
© University of Delaware
Química
Químic nord-americà.
Graduat 1952 i doctorat 1954 a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, feu un postdoctorat a l’Escola Superior Tècnica Confederal ETH de Zuric, on fou deixeble de Vladimir Prelog En tornar als Estats Units 1956, treballà a l’empresa química Hercules fins el 1971, que s’incorporà a la Universitat de Delaware, on romangué fins a la jubilació 1989 La seva aportació principal és la síntesi coneguda com reacció de Heck també anomenada reacció de Mizoroki-Heck, en la qual un halur insaturat que reacciona amb un alquè en presència d’un catalitzador de palladi resulta en…
Doubs
Riu
Riu de França, afluent, per l’esquerra, del Saona (450 km).
Neix a les muntanyes del Jura i, seguint la direcció SW-NE fins a Audincourt, fa frontera entre Suïssa i França s’orienta després cap al sud-oest, fins a arribar a Chalon-sur-Saône, on desguassa Passa per Besançon És de règim nivopluvial, amb un cabal mitjà de 54 m 3 /s
Selèucia
Ciutat antiga
Antiga ciutat i port d’Antioquia, a la costa septentrional de Síria, fundada per Seleuc I (301 aC) prop de les fonts de l’Orontes.
Oberta a l’hellenisme i als cultes orientals, pertangué als selèucides fins a l’ocupació dels romans 64 aC, que en milloraren el port i feren el riu navegable fins a Antioquia Pau i Bernabé hi iniciaren el seu primer viatge missioner Fou destruïda per les invasions persa i àrab s VII
província circumboreal
Biologia
Província biogeogràfica de la regió boreoalpina, al nord de les regions eurosiberiana, nord-americana occidental i nord americana oriental, entre la província àrtica, al nord, i el límit meridional de la taigà, al sud.
La clímax general és el bosc d’aciculifolis o taigà, amb diferents variants segons l’espècie dominant en cada sector S'estén de Noruega fins a Kamtxatka i del sud d’Alaska fins a Terranova Alguns autors també hi enclouen els estatges subalpins de coníferes de les muntanyes medioeuropees i nord-americanes
Demelza Roldán
Voleibol
Jugadora de voleibol.
Començà jugant a les categories inferiors del Club Natació Sabadell fins que feu el salt al primer equip, en la posició de collocadora A mitjan dècada de 2000 passà al Club Voleibol Sant Cugat, on jugà fins el 2008, que retornà al CN Sabadell La temporada 2010-11 fitxà pel Club Voleibol Viladecans
Centre d’Estudis i de Recerques Catalans dels Arxius
Entitat creada el 1958 pel director de l’Arxiu Departament dels Pirineus Orientals Jean-Gabriel Gigot, i per investigadors rossellonesos.
Des del 1958 publicà un butlletí trimestral, bilingüe —francès i català—, ciclostilat fins al número 24 1964 i imprès després fins al número 37-38, el darrer 1967 Hi collaboraren Miquel Bouille, Albert Cazes, Jordi Claustres, Marcel Durliat, Roger Grau, Pere Ponsich i, sobretot, J-G Gigot, que en fou sempre el director
Diogo Cão
Història
Navegant portuguès al servei de Joan II de Portugal.
Féu dos viatges el 1482 i el 1484 per la costa occidental d’Àfrica En el curs del primer descobrí la desembocadura del riu Congo i inicià les relacions de Portugal amb el rei del Congo prosseguí fins al cap de Santa Maria Durant el segon arribà fins al cap de Creu
Bill Haley
Música
Nom amb què és conegut William John Clifton Haley, músic nord-americà.
Al capdavant del grup The Comets gaudí de popularitat dins l’estil country and western fins que arran de la seva intervenció en la pellícula Blackboard Jungle 1954, amb el tema Rock Around the Clock esdevingué l’iniciador del rock and roll , gènere que conreà amb intermitències fins a la seva mort
barranc de Sotllo
Barranc
Curs fluvial del municipi d’Alins (Pallars Sobirà).
Neix als estanys de la Coma de Sotllo , a uns 2500 m d’alt, al vessat SW del pic de Sotllo Discorre fins l’ estany de Sotllo , on també arriben les aigües provinents de l’ estany d’Estats , i continua fins al seu desguàs a la Noguera de Vallferrera , a uns 1733 m
Postojna

Vista de l'interior de les coves de Postojna
© Slovenian Tourist Board / Arxiu Coves de Postojna
Ciutat
Ciutat d’Eslovènia.
És famosa per les seves grutes d’estalactites, de les més grans del món, conegudes des del 1213 i illuminades i arranjades des del segle XIX hi ha fins i tot un ferrocarril elèctric La gruta principal té 4300 m de llarg i l’extensió de galeries descobertes fins avui és de 22 km