Resultats de la cerca

Durant els mesos que precediren la invasió del Principat per les tropes de Felip IV de Castella 1640 féu de mitjancera entre aquest i els catalans, sense èxit, aprofitant la seva posició com a vídua del lloctinent, i es retirà un quant temps al convent de carmelitanes descalces de Barcelona És soterrada a Poblet

Fou un dels concertistes més coneguts internacionalment del seu temps Deixeble de WAMozart, com a compositor el seu estil se situa en la transició del classicisme al Romanticisme La seva obra més important és pianística Compongué, entre d’altres, cinc simfonies, sis sonates per a piano i cinc concerts per a piano i orquestra

De formació naturalista, inicià el simbolisme al Brasil La seva obra palesa un riquíssim llenguatge i una certa tendència a l’opulència expressiva Desconegut al seu temps, avui és considerat un dels poetes més notables del Brasil La seva obra és relativament escassa Missal 1893, Broquéis 1893, Evocações poemes en prosa, 1898, Últimos sonetos 1905

Serví durant un quant temps a la marina de guerra de l’imperi Austríac Conjuntament amb JPayer féu l’expedició més important dels paratges àrtics, en el vaixell Tegethoff 1873-74 descobrí la Terra de Francesc Josep i explorà les costes de Nova Terra Escriví Die Metamorphosen des Polareises ‘Les metamorfosis del glaç polar’, 1879

El 1314 era a Avinyó i vers el 1322 residí algun temps a Catalunya, on compongué el llibre moral en prosa ritmada Eben Boḥan ‘Pedra de toc’, que dedicà a deu prohoms jueus de Catalunya Traduí a l’hebreu una trentena d’obres àrabs i hom li atribueix, també, una paròdia del Llibre d’Ester

Company i imitador de Rembrandt, amb qui treballà a Leiden entre el 1624 i el 1632, especialment en el camp del gravat Els seus dibuixos Pastor en un paisatge són la part millor de la seva producció Entre les seves pintures, Samsó i Dalila Rijksmuseum, Amsterdam fou durant molt de temps atribuïda a Rembrandt

Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella Tocà com a pianista en cafès barcelonins, i dirigí orquestres de ball El 1893 fou contractat per una companyia de Rio de Janeiro per dirigir una temporada de sarsuela Se’n coneixen algunes composicions, arranjaments, ballables i obres circumstancials que obtingueren força popularitat al seu temps

Tingué el màxim poder en temps de Rājarāja I el Gran 985-1014, que dominà gran part del sud i centre de l’Índia, Ceilan i les illes Lakshadvīp Edificà el gran temple de Xiva a Tanjāvūr Al segle XIII el territori fou dividit entre els Hoysalas de Maisūru i els Pāṇḍya de Madurai

Filla del governador de Moscou, es traslladà a França per al seu matrimoni amb el comte Eugène de Ségur És autora de contes i narracions, que escriví per als seus fills, entre ells Nouveaux contes de fées pour les petits enfants 1857, Mémoires d’un âne 1860, Après la pluie le beau temps 1871, etc

Probablement, fill de Francesc Sala Membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona 1776, hi presentà diverses memòries, però només en fou publicada la titulada Memoria sobre el árnica de los montes 1786 Fou corresponsal del Real Jardín Botánico, de Madrid, i dirigí un quant temps el jardí de l’Acadèmia 1804