Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 1909 sota l’impuls de l’Ateneu Palafrugellenc Milità diverses temporades a la segona categoria del Campionat de Catalunya i entre els anys 1931-32 i 1933-34 jugà a la primera categoria Obtingué la millor classificació en l’edició 1932-33, en què quedà tercer, per darrere del RCD Espanyol i del FC Barcelona Abans de la Guerra Civil, també jugà a tercera divisió estatal, categoria que després no tornà a recuperar fins a la campanya 1964-65 La temporada 2011-12 militava a segona catalana Juga a l’Estadi Municipal Josep Pla Arbonès i disposa de nombrosos equips de…

Fou fundat el 1909 amb el nom de Club Z, però abans d’acabar l’any adoptà la denominació d’Andreuenc El primer terreny de joc fou l’anomenat Camp de les Medecines, situat al carrer d’Escòcia amb la carretera de Barcelona avui carrer de Concepció Arenal Més tard es traslladà a Can Tisó, al barri de la Trinitat, i adoptà un uniforme amb franges vermelles i grogues El 1911 alguns jugadors passaren a la Societat Casal Nacionalista Republicà, d’on sorgí l’Avenç Futbol Club Des de llavors ambdós equips rivalitzaren fins el 1925, quan es fusionaren per donar lloc a la Unió Esportiva…

Desenvolupà la major part de la seva carrera com a jugador al Club Patí Vilanova 1969-77 i es retirà al Club d’Esports Vendrell 1977-79 Com a entrenador, s’inicià el 1979 al Vendrell, club que dirigí dues temporades i aconseguí un ascens També dirigí el Club Natació Reus Ploms dues temporades, el Club Patí Calafell una temporada i el Club Esportiu Lleida Llista Blava, on estigué dues temporades i aconseguí un ascens Més tard, fou director esportiu del CE Vendrell durant cinc anys abans de passar a la federació espanyola, on ocupà el càrrec de president del Comitè Espanyol d’…

S’inicià al CE Laietà de Barcelona, on debutà al primer equip a disset anys Aconseguí dues Copes d’Espanya 1942, 1944, abans de fitxar pel FC Barcelona Amb l’equip blaugrana fou tres vegades campió de la Copa d’Espanya i cinc del campionat de Catalunya Jugà també al Club Bàsquet Mollet, la Unió Esportiva de Sants i l’Orillo Verde de Sabadell En aquest últim jugà sis temporades i aconseguí ascendir fins a la primera divisió Posteriorment jugà al CB Valls tres temporades, en una de les quals també feu d’entrenador Acabà al CC l’Hospitalet, on jugà sis anys més, fins als quaranta…

S’inicià al Club Natació Kallípolis amb Anna Tarrés Entre el 1992 i el 2010 guanyà cada any alguna medalla en els Campionats d’Espanya absoluts El 2002 debutà amb la selecció espanyola en el Campionat d’Europa i aconseguí la medalla de plata per equips Repetí medalla en la prova de combo del Campionat del Món de Barcelona 2003 Disputà els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, on assolí el subcampionat en equip Abans de retirar-se, el 2010, i passar a ser ajudant de Tarrés a la selecció espanyola, acumulà set medalles una de les quals d’or en Mundials i vuit quatre d’or en…

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, on jugà dues temporades, abans d’anar cedit al Centre d’Esports Sabadell 1959-60 El 23 d’octubre de 1960 debutà amb el primer equip blaugrana a la Lliga, suplint Ramallets, i en 4 partits més La temporada 1961-62 jugà cedit al Santander i l’Igualada Fou fitxat pel Llevant 1962-65 i en aquesta etapa aconseguí el primer ascens de l’equip a la primera divisió Després jugà al Saragossa 1965-68, on fou campió de Copa 1966, al Valladolid 1969-70, al Jerez 1970-71 i al Barbastro 1971-72

S’inicià amb l’equip de Federico Martín Bahamontes El 1961 fitxà per la Penya Solera i es proclamà campió d’Espanya i guanyador del Cinturó de Catalunya Fou professional del 1963 al 1967 La temporada del 1964-65 participà en la Volta a Catalunya amb el Picadero Damm, equip que dirigí 1965-68, abans de fer-se càrrec dels equips de l’Esport Ciclista Barcelona 1968-71 El 1973 participà en la creació de l’equip professional Transmallorca, posteriorment anomenat Novostil, i l’any 1980 passà a dirigir l’equip Kelme, amb seu a Barcelona, fins el 1992 Posteriorment es dedicà a tasques de…

Fundat el 1919 com entitat esportiva, la seva primera denominació fou Farners Deportiu A mitjan anys vint s’anomenà Farners Deportiu Orion el 1928, Club Esportiu Farners el 1936, Agrupació Deportiva Farners, i al final de la dècada de 1940, adquirí la denominació actual Durant els anys quaranta tingué una secció de basquetbol femení Després de la Guerra Civil Espanyola, destacà la secció de basquetbol femení, pionera a Catalunya Actualment, competeix només en disciplines futbolístiques Al juny del 2007, es fusionà amb el Club Futbol Selva, que havia nascut un any abans, i el 2009…

A dinou anys fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, que primer el cedí al Vilafranca i posteriorment al Sant Andreu 1973-74 Debutà a primera divisió amb l’Espanyol al febrer del 1974 Jugà 9 partits a primera abans de tornar al Sant Andreu 1975-76 Posteriorment jugà al Deportivo Alavés 1976-77, novament a l’Espanyol 1977-78, al Real Murcia 1978-80 i al Badalona 1980-81 Formà part de la selecció espanyola en dos partits de la fase de classificació per als Jocs Olímpics de Mont-real Posteriorment fou membre de la junta directiva de l’Agrupació de Veterans de l’Espanyol

Erigida en part el 1570 i ampliada i convertida en veritable museu de la pairalia catalana pel seu darrer propietari És un gran casal que fou abans propietat de la comunitat de preveres de Moià, que l’amplià el 1789 En la dècada del 1950, prop del mas, es va erigir una capella, precedida d’un atri, dedicada a la Mare de Déu del Roser Dirigí l’obra Baca i Pericot i la va decorar Ferdinandus Serra Un xic més al N del Bosc de la Mussarra, al fil de la mateixa serra, hi ha la petita capella, gairebé oratori de Sant Pere Màrtir, erigida a la fi del segle XVIII