Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors del partit Unión Republicana 1896 Fou regidor de Palma del 1899 al 1901 i del 1903 al 1905 Formà part de la candidatura de la conjunció republicanosocialista a les eleccions a les corts del 1910 Collaborà a La Unión Republicana 1896-1904

Organitzà el partit republicà federal a Manacor a partir del 1869, d’on fou batlle el 1873 Posteriorment s’oposà al republicanisme progressista, encapçalat a Mallorca per Jeroni Pou, i féu costat a Antoni Villalonga, federal A partir del 1910 presidí la conjunció republicanosocialista a Manacor

Fou membre del partit tradicionalista exercí la crítica musical a El Correo Catalán Publicà diversos treballs científics El seu germà Antoni Maria Barcelona 1860 — 1889, especialitzat en literatura clàssica, tingué una actuació destacada en la secció d’arqueologia de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques de Barcelona

Sastre de professió, fou un dels més eficaços activistes d’Estat Català durant la Dictadura de Primo de Rivera Seguí Macià fins a la proclamació de la República, i llavors s’afilià al Partit Nacionalista Català En collaboració amb Ramon Arrufat, publicà Catalunya poble dissortat 1933

Membre del partit nacionalsocialista, el 1942 succeí RHeydrich com a cap de la Gestapo i del servei de contraespionatge de les SS Fou un dels principals responsables del terror dels darrers anys de la guerra i, com a tal, condemnat a mort en el procés de Nuremberg

Residí a França, on treballà en una casa de lampisteria S’afilià al partit socialista francès i, després, a la Unió Socialista de Catalunya Fou tinent d’alcalde del primer ajuntament republicà de Barcelona 1931 i conseller de foment i sanitat de la Generalitat de Catalunya 1931

Resident a Palestina des del 1935 Durant la Segona Guerra Mundial formà part de l’exèrcit britànic i del 1948 al 1962 de l’israelià El 1961 fou nomenat general Ambaixador a l’ONU 1975-78, candidat del partit laborista, fou president d’Israel en 1983-93

Membre del partit liberal-burgès moderat, es dedicà a la sàtira, especialment contra l’Església i l’absolutisme Fou desterrat al Tirol 1851-55 Escriví Tyroské elegie 1861, Křest svateho Vladimira ‘Crucifixió de sant Vladimir’, 1876 i epigrames contra la monarquia, l’Església i la policia

Jugà al FC Barcelona, amb el qual fou campió d’Espanya Disputà un partit oficial amb la selecció espanyola Després de la Guerra Civil fou empresonat en un camp de concentració i, posteriorment, emigrà a l’Argentina, on collaborà amb diversos clubs de rugbi de Buenos Aires

Fou un dels cofundadors del Club Natació Barcelona 1907 Participà en el primer partit de waterpolo disputat a Catalunya el 12 de juliol de 1908 Jugà la major part de partits de waterpolo fins l’any 1913, entre els quals destaca el primer Campionat d’Espanya 1912