Resultats de la cerca
Es mostren 10007 resultats
Pere Antoni Capó
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor establert a la plaça de Cort de Palma.
Les seves produccions començaren el 1721 Entre les més remarcables es destaquen una edició llatina, en setze volums, del Llibre de contemplació de Ramon Llull i la publicació de la Historia del Reyno de Mallorca d’Agustí Alemany
Domènec Brondo
Cristianisme
Dominicà.
Ingressat a l’orde el 1593, fou superior del convent de Palma Declarà a favor de Ramon Llull en el primer procés fet a Mallorca l’any 1612 Escriví una Relació de la santa vida de Guillem Malferit
Sant Esteve d’Elna
Art romànic
Esmentada el 934 i el 937, reconstruïda per un tal Ramon Oliver, subsistia encara a la fi del segle XVIII darrere la capçalera de la catedral Santa Eulàlia, entre les garrafes i la muralla de la Vila Alta
Partido Sindical Laborista
Partit polític
Partit fundat al setembre de 1935 a Barcelona.
Es proposà la “constitución de un estado sindical-laborista que sea el centro de enlace de todas las fuerzas productoras y todas las operaciones funcionales de la propiedad” Dirigents Ramon Simó Cuspinera president i José Mora Ruíz vicepresident
El Obrero
Periodisme
Periòdic obrerista en castellà, dirigit per Antoni Gusart i aparegut a Barcelona del setembre del 1864 al juny del 1866.
De tendència republicana demòcrata-cooperativista, hi collaboraren, entre altres, Ramon Castañà, Jacint Berges, Antoni Ferrer i Pere Freixa Organitzà el congrés obrer de Barcelona del desembre del 1865 Pel juny del 1866 fou prohibit per les autoritats militars
Guadall II
Història
Vescomte d’Osona (963-978), germà de Guisad, bisbe d’Urgell i probablement net de Guadall I (938), també vescomte d’Osona.
És el primer membre cert de la família vescomtal d’Osona, que prengué després el nom de Cardona Es casà amb Ermetruit fou pare d’Ermemir, de Ramon, d’Arnulf bisbe d’Osona, de Llop i de Miró
Unió Excursionista Sant Martí de Provençals
Excursionisme
Club excursionista de Barcelona.
Fundat el 1989 a partir del cau esplai Pau VI, té seccions de muntanya, escalada i alta muntanya i esquí, entre d’altres Organitza anualment la travessa de Montserrat Toni Moreno i el ralli fotogràfic Joan Ramon Buil
la Real
Monestir
Antic monestir cistercenc (Santa Maria de la Real o, també, la Font de Déu), situat al terme de Palma (Mallorca), al N de la ciutat, entre els camins d’Esporles i de Valldemossa.
Fundat per Poblet el 1239, s’establí provisionalment a la granja d’Alpic Esporles i vers el 1266 passà al lloc actual Posseí uns dominis molt considerables, sobre els quals l’abat tenia jurisdicció civil L’abat de la Real fou igualment membre del consell estatuït per Jaume III de Mallorca i ocupava a les corts la segona cadira després del bisbe Fins el 1517 els abats foren elegits normalment per Poblet i venien d’aquell monestir des d’aleshores foren nomenats pels mateixos monjos de la Real, que aconseguiren d’independitzar-se de la tutela pobletana el 1560 Al segle XIII, Ramon Llull feu…
Guillem Vidal i Andreu
Dret
Advocat.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona l’any 1963, el 1966 obtingué la primera plaça en les oposicions a jutge Exercí a Maó 1967-70 i a Sabadell 1970-79 fins que el 1979 assolí la magistratura, càrrec que ocupà a l’Audiència Provincial de Palma, de la qual el 1987 fou president fins el 1994, que fou nomenat president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, càrrec que ocupà fins el 2004 Durant els anys 1973, 1974 i 1975 fou professor de dret penal a la Universitat Autònoma de Barcelona i en 1992-94 fou professor de Dret Penal a la Universitat de les Illes Balears Redactor,…
Ponç de Perellós
Història
Fill de Francesc de Perellós.
El seu germà Ramon li donà el lloc de Montner en penyora per la llegítima paterna 1378 posseí l’alqueria Blanca a Bunyola Mallorca Occidental, heretada d’Arnau de Puigdorfila Majordom de Joan I, fou enviat a França, on havia passat ja molt de temps 1391 Adquirí de la reina, essent infanta, les rendes sobre la peixateria de Perpinyà 1381 Fou tutor de les filles del seu oncle Ramon de Perellós 1393 i el rei li vengué la jurisdicció de Glorianes, Rigardà, etc Com a camarlenc de la reina Violant, s’ocupà dels afers d’ella a Daroca i a Calataiud 1398 Ella li vengué els llocs de Llauró…