Resultats de la cerca
Es mostren 330805 resultats
hidroclorur de quinacrina
Farmàcia
Substància que es presenta com unes pólvores grogues, inodora, amarga, soluble en l’aigua, però poc en alcohol.
És emprada com a antimalàric i coneguda també com a atebrina i antimalarina
Juan de Tassis y Peralta
Literatura
Poeta castellà.
Comte de Villamediana Educat a la cort, portà una vida molt agitada i fou desterrat diverses vegades per les seves sàtires polítiques Morí assassinat Amic i defensor de Góngora, destaca per la seva sàtira punyent, que no perdonà ni les més altes personalitats, i per la delicadesa dels seus sonets lírics L’estil gongorí és més evident en els poemes majors Fábula de Faetón, Apolo y Dafne, Venus y Adonis, la comèdia La gloria de Niquea , etc Les seves obres foren publicades el 1629
Eugeni de Savoia-Soissons
Història
Príncep de Savoia i marquès de Saluzzo.
Fill d’Eugeni Maurici di Savoia-Carignano, comte de Soissons, i d’Olimpia Mancini, neboda del cardenal Mazzarino Mort el seu pare, s’exilià als Països Baixos amb la seva mare, acusada de practicar la bruixeria Obligat a fer estudis eclesiàstics 1683, els deixà per entrar a l’exèrcit de Lluís XIV de França Més tard, passà al servei d’Àustria i obtingué la victòria de Zenta, que permeté als austríacs d’imposar-se a Polònia i Hongria Durant la guerra de Successió espanyola combaté contra França El 1706 alliberà Torí…
Santa Margarida de Roses
Monestir
Antic monestir de monges benedictines del municipi de Roses (Alt Empordà), erigit el 1328 prop de l’estany de Santa Margarida .
Decaigué molt a causa de la Pesta Negra del 1348, i el 1368 les tres úniques monges s’uniren amb les de Sant Joan de l’Erm i les de Matella Al segle XV es fusionà amb el monestir de Sant Daniel de Girona
Ramon III de Tolosa
Història
Comte de Tolosa i Albigès (923/924-~950), fill i successor de RamonII.
A exemple del seu pare, fou fidel al rei franc Carles III, l’empresonament del qual permeté al comtat de Tolosa l’assoliment d’una major mesura d’independència El 924 derrotà uns hongaresos que havien entrat a Provença i els n'expulsà El 932 reconegué per fi Radulf de Borgonya com a rei de França, tres anys després de la mort de Carles III, i n'obtingué el ducat d’Aquitània i el comtat d’Alvèrnia Es casà amb Garsenda de Narbona Després d’ell cap més comte de Tolosa no s’anomenà duc d’Aquitània
els Plans de Sió

Les Pallargues
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Segarra.
Situació i presentació El terme municipal dels Plans de Sió, de 55,89 km 2 , limita al NE amb un enclavament de Guissona Mas d’en Porta i el municipi de Torrefeta i Florejacs l’abraça pel N i l’E Al SE limita amb Cervera, al S amb Granyanella, al SW i W amb Tàrrega Urgell i a l’W ho fa amb Ossó de Sió també de l’Urgell L’antic municipi de les Pallargues, de 29,8 km 2 , s’estenia per la vall mitjana del Sió, en forma allargassada, des del tossal de Caplloc 489 m al N, fins al…
Vytautas I de Lituània
Història
Gran duc de Lituània (1392-1430), sota la sobirania de Ladislau II Jagelló de Polònia.
Lluità contra els moscovites, als quals prengué Smolensk, i contra els tàtars Juntament amb els polonesos, derrotà els cavallers teutònics en la batalla de Grünwald-Tannenberg 1410, i gràcies a aquesta victòria ocupà Samogítia
Conrad II de Sicília
Història
Rei de Sicília (1254-58) i de Jerusalem (Conrad III: 1254-68).
Duc de Suàbia Fill de l’emperador Conrad IV, fou desposseït 1258 del regne de Sicília pel seu oncle Manfred I d’Atenes Quan aquest fou derrotat i mort Benavent 1266 per Carles I de Nàpols , investit rei pel papa Climent IV, Conradí intentà de recuperar el seu regne per les armes, però fou derrotat per Carles a Tagliacozzo 1268 i executat Havia sollicitat ajut al seu cosí polític, el futur Pere II de Catalunya-Aragó, però la petició arribà massa tard
Sant Pere de Romaní
Església
Església del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), en un pujol prop de la població, al costat d’una torre militar de senyals.
Existia ja el 1001 i pertanyia a l’antiga parròquia de Santa Creu d’Olorda L’edificació es romànica segle XII, modificada i restaurada en moltes ocasions, la darrera el 1956
Sant Tomàs de Fluvià
Poble
Poble del municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà), a l’W del terme.
L’església de Sant Tomàs, romànica, parròquia des del 1789, havia estat la del monestir de Sant Tomàs de Fluvià