Resultats de la cerca
Es mostren 3669 resultats
Jodie Foster
Cinematografia
Actriu de cinema nord-americana.
Malgrat la seva curta edat, destacà pels seus papers als films de M Scorsese Alice Doesn't Live Here Anymore 1974 i Taxi Driver 1975 Ha estat guardonada amb l’Oscar en dues ocasions The Accused 1988, de J Kaplan i The Silence of the Lambs 1991, de J Demme Altres films són Foxes 1980, d’A Lyne Le sang des autres 1984, e C Chabrol, The Hotel New Hampshire 1984, de T Richardson, Five Corners 1987, de T Bill, Backtrack 1989, de D Hopper i A Smithee, Sommersby 1992, de J Amiel, Shadows and Fog 1992, de W Allen, Maverick 1994, de R Donner, Nell 1994,de M Apted, Contact 1997, de R…
Jean-Baptiste Pigalle

Jean-Baptiste Pigalle en un retrat realitzat el 1770 per Marie-Suzanne Roslin
Escultura
Escultor francès.
Anà a Itàlia 1736-39, on féu el Mercuri lligant-se la sandàlia Musée du Louvre per presentar-se a l’Académie 1744 Per encàrrec de Lluís XV en féu una rèplica, que, juntament amb Venus confiant un missatge a Mercuri 1748, fou enviada a Frederic II actualment ambdós als Staatliche Museen Preussischer Kulturbesitz de Berlín Entre el 1750 i el 1758 treballà per a Mme de Pompadour a Choisy-le-Roi i a Sèvres, i féu gracioses escultures que són retrats idealitzats de la favorita, com el grup de l' Amor i l' Amistat 1758, ambdues al Musée du Louvre Però les seves obres mestres, d’un…
Marcel Mauss
Etnologia
Etnòleg francès.
Deixeble i nebot de Durkheim, és considerat el veritable fundador de l’etnologia a França, com a introductor a l’escola sociològica francesa d’una concepció alhora funcionalista i estructuralista, caracteritzada pel que anomenà “fenomen social total”, que no considera les diverses manifestacions socials separadament i des d’una perspectiva única econòmica, jurídica, religiosa, etc, sinó com a parts d’un tot indivisible Director des del 1898 de L’Anné sociologique , fou catedràtic d’història de les religions a L’École pratique d’hautes études 1901-31, i posteriorment professor al Collège de…
Alfons Flores i Tarrés
Teatre
Escenògraf.
Començà la seva carrera professional com a escenògraf el 1978 amb el muntatge de La zapatera prodigiosa de Federico García Lorca a càrrec del grup de teatre GAT, del qual és cofundador Entre d’altres, ha treballat amb creadors escènics de gran renom internacional que es caracteritzen per un radical segell visual en els seus muntatges, com ara La Fura dels Baus Quartett , de Luca Francesconi, Le Grand Macabre , de György Ligeti o Ascenso y caída de la ciudad de Mahagonny de Kurt Weil i Bertolt Brecht o Calixto Bieito Don Giovanni de W A Mozart, Macbeth , de William Shakespeare o Wozzeck , d’…
Sori Yanagi
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador japonès.
Estudià belles arts a la Universitat de Tòquio, però en conèixer l’obra de Le Corbusier es dedicà al disseny En 1940-42 treballà amb la dissenyadora Charlotte Perriand, aleshores contractada com a assessora per a la cambra de comerç del Japó El 1952 fundà l’Institut de Disseny Industrial Yanagi, i el 1954 llançà la seva creació més coneguda, el tamboret papallona , de seient lleugerament corbat i amb el qual guanyà la medalla d’or de la Triennal de Milà Aplicà les seves idees, basades en la simplicitat de l’art tradicional japonès, a una gran diversitat d’objectes quotidians, des…
col·laboracionisme
Història
Política
Actitud ideològica i pràctica de qui, en un país sotmès a un règim d’ocupació, propugna i segueix una política d’entesa i col·laboració amb l’invasor.
Aquest terme es refereix sobretot a la conducta dels partidaris de cooperar amb els alemanys durant la Segona Guerra Mundial A Dinamarca, Noruega, Bèlgica, França, etc, ja abans de l’ocupació nazi alguns grups polítics seguidors de Clausen i Quisling, rexistes de Léon Degrelle, antics militants d’Action Française, etc havien demostrat llurs simpaties pels règims totalitaris d’Itàlia i Alemanya Després de l’ocupació se sumaren a aquest grup nombrosos oportunistes convençuts de la victòria final de l’Eix i d’altres que temien les reformes socials que pretenien d’imposar els resistents A l’…
Carlo Quartucci
Teatre
Director escènic, actor i escenògraf italià.
A Roma estudià arquitectura, pintura i cinema, però de seguida centrà l’interès en el llenguatge teatral Debutà el 1959 amb Aspettando Godot , de Beckett, i d’aleshores ençà dirigí nombrosos muntatges d’autors com Ionesco, Majakovskij o Pirandello, tots ells amb la voluntat explícita de defugir les impostacions naturalistes Fruit d’aquesta actitud estètica avantguardista, el 1972, juntament amb la seva companya Carla Tatò, creà Camion, grup teatral obert a altres llenguatges artístics Resultat del treball amb Camion fou la trilogia teatral i cinematogràfica Opera 1980 En una…
Jean Guilaine
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador llenguadocià.
Ha estat investigador del Centre National de la Recherche Scientifique des del 1963 i titular de la càtedra de civilitzacions d’Europa en el Neolític i l’edat del bronze al Collège de France des del 1995 Ha centrat la seva tasca d’investigació en l’estudi del Neolític i l’edat del bronze de la Mediterrània occidental, particularment al Llenguadoc i a Catalunya Entre la seva extensa bibliografia destaca L’Age du Bronze en Languedoc occidental, Roussillon, Ariège 1972, La Balmade Montbolo et le Néolithique de l’Occident méditerranéen 1974, Premiers bergers et paysans de l’Occident…
agent secret | secreta
Cinematografia
Literatura
Personatge de ficció literària i cinematogràfica creat els anys cinquanta.
L’espionatge en el context de la guerra freda proporcionà el punt de partida, i l’exageració fins a la fantasia d’alguns elements d’aquesta pràctica constitueix la idiosincràsia del gènere L’arquetipus d’agent secret és James Bond, el qual, creat pel novellista Ian Fleming, fou incorporat al cinema i donà lloc a un nou mite del cinema de gran difusió Les pellícules i les novelles d’agents secredes, destinats sobretot a l’entreteniment, participen en graus diversos dels gèneres policíac i d’aventures i tenen en l’acció violenta i l’erotisme el principal dels seus ingredients A…
Josep Calmette
Josep Calmette
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Es formà a l’École des Chartes com a arxiver-paleògraf 1896-1900 Fou membre de l’École Française de Roma 1900-02 i doctorat en lletres 1902 Especialitzat en història medieval períodes carolingi i del s XV, ensenyà a les universitats de Montpeller, Dijon i Tolosa Tot i la seva adscripció a la cultura i a la història franceses —el 1901 publicà La diplomatie carolingienne du traité de Verdun à la mort de Charles le Chauve i el 1949 Les grands Ducs de Bourgogne —, aviat s’interessà per la història catalana En collaboració amb Pere Vidal publicà Bibliographie roussillonnaise 1906 ja abans havia…