Resultats de la cerca

El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aixecar les sancions contra Eritrea, al novembre, dos mesos després de l’acord de pau entre el president eritreu, Isaias Afwerki, i el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, signat a l’Aràbia Saudita Afwerki també es va reconciliar amb el president djiboutià, Ismaïl Omar Guelleh, amb qui mantenia un litigi territorial pel cap Doumeira, i amb el president somali, Maxamed Cabdulaahi Maxamed En el contenciós amb Somàlia, el Govern eritreu estava acusat per les Nacions Unides de donar suport als islamistes d’Al-Xabab, que actuen a Somàlia…

Al començament d’any, el Govern va signar un acord de rescat amb el Fons Monetari Internacional, amb el qual aquesta institució va donar suport al programa governamental de reformes econòmiques per afrontar les conseqüències de la crisi internacional Aquest programa inclou unes mesures d’austeritat per frenar el dèficit públic i la inflació que van alarmar la població Els sindicats van demanar que el cost de la crisi no recaigués exclusivament en les classes populars i van arribar a amenaçar amb una vaga general, però al setembre es va arribar a un acord salarial que va permetre el retorn de…

La presidia Lluís Nicolau d’Olwer i n'era secretari Ferran Cuito Miquel ABaltà en fou el cap i l’instructor Les classes, teòriques i pràctiques, es basaven en els manuals militars de la infanteria francesa Un altre assessor principal era Pere Màrtir Rossell i Vilar, i aplegava un centenar de voluntaris —Josep Rovira, Miquel Ferrer, MGonzález-Alba, Abelard Tona, Àngel Morera, etc—, i hi collaboraven, entre d’altres, Pau Vila, CAJordana i Alfons Maseras Descoberta el 1925, Baltà i d’altres foren empresonats i molts se n'anaren a l’exili La causa dels futurs guerrillers…

Començà amb la intervenció de Roma a Sicília, quan s’alià amb els mamertins, que lluitaven contra els cartaginesos a Messina La guerra passà al mar, originàriament dominat pels cartaginesos, fins que l’èxit de la flota nova comandada pel cònsol Duili àdhuc permeté una expedició sobre la costa cartaginesa a Tunis 256 aC Fracassat aquest assaig, la guerra se centrà novament a Sicília, on els romans es consolidaren La pau 241 aC posà fi als dominis púnics sicilians, i l’illa esdevingué la primera província romana Poc després 238 aC Roma aprofità la revolta dels mercenaris a Cartago…

Interrompudes diverses vegades, culminaren en un tractat de pau, negociat per HKissinger EUA i Le Duc Tho Vietnam del Nord i signat per ells 23 de gener del 1973 i pels ministres d’Afers Estrangers dels EUA, el Vietnam del Nord, el Vietnam del Sud i del govern revolucionari provisional del Vietnam del Sud 27 de gener Entre d’altres, el tractat recollí els següents acords l’alto el foc des del dia 28 de gener, la retirada de les forces americanes del Vietnam, la creació d’una comissió internacional de control i supervisió i la formació d’un consell nacional vietnamita de…

Era canonge de Barcelona i conseller de Pere III el Cerimoniós el 1361, quan fou nomenat bisbe de Lleida Alternà la seva funció pastoral amb una intensa activitat política El 1370 participà en les negociacions d’aliança amb Navarra, en els convenis amb el príncep de Galles 1367 i en les paus amb Castella el 1371 i el 1375, i jurà la pau d’Almazán 1376 Fou diputat i president de la generalitat el 1375 Consagrà l’església de Sant Joan de Lleida i fundà la capella de Jesús Promulgà decrets sinodals importants i contribuí amb els afers de Lleida en la política municipal

Militant de Falange en la postguerra, fou regidor corporatiu de Barcelona 1954-58 però dimití i, mitjançant la seva activitat com a defensor de processats antifranquistes, evolucionà cap a posicions democràtiques Membre del secretariat de l’Assemblea de Catalunya i vinculat a Cristians pel Socialisme i a Justícia i Pau, fou director general d’assistència social de la Generalitat 1977-79 Del 1979 al 1982 fou regidor de Barcelona com a independent en les llistes del PSUC i diputat provincial, càrrecs que abandonà per aproximar-se al Partit dels Comunistes de Catalunya el 1982 El…

Format a l’Escola de Bells Oficis amb Francesc d’AGalí, i a París amb Pau Gargallo Es presentà individualment a Barcelona el 1935, on no tornà a fer-ho sol fins el 1973 Participà en les Exposicions de Primavera dels anys trenta Collaborà en l’obra del tron de la Mare de Déu de Montserrat Realitzà el monument a Miquel Biada i Bunyol 1948 a Mataró, ciutat on féu nombroses obres de tota mena per a l’església parroquial de Santa Maria Ha participat en diverses exposicions i té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona La seva escultura, filla del Noucentisme, tendeix a l’estilització

Cavaller Doctor en drets Aconseguí el 1622 del rei que la Cambra de Castella declarés que la residència de l’ambaixador de Barcelona tingués les mateixes prerrogatives que les dels ambaixadors del papa, dels reis i de Venècia Sembla, en canvi, que no afavorí els interessos del Regne de València el cronista Joan Porcar el titllà de gran enemic del regne A la seva mort el 2 de desembre fou nomenat com a successor un no originari de la corona catalanoaragonesa amb el títol de president, títol que acabà per prevaler, com en els consells castellans La seva filla Joana Anna Roig es casà amb el…

Es destacà en el setge d’Amiens 1597 L’any 1611 esdevingué cap dels hugonots i en dirigí les revoltes del 1621, 1625-26 i 1627-29, però acabà sotmetent-se al cardenal de Richelieu pau d’Alais, 1629 Retirat a Venècia, en fou el cap de l’exèrcit i hi escriví unes Mémoires sur les choses qui se sont passées en France depuis la mort de Henri le Grand jusqu'à la paix faite avec les réformés au mois de juin 1629 Perdonat per Lluís XIII de França, en comandà les forces que derrotaren Castella a Valtellina 1635 Morí en combat a Rheinfelden