Resultats de la cerca
Es mostren 14831 resultats
Margarida de Foix-Castellbò
Història
Vescomtessa de Cabrera i comtessa d’Osona pel seu casament amb Bernat III de Cabrera (1350).
Era filla del vescomte Roger Bernat III de Castellbò i de Constança de Luna Aportà al seu matrimoni una part de la ciutat de Vic i altres dominis dels Montcada a Osona La seva vida va lligada a les vicissituds de la casa vescomtal de Cabrera Com aquesta, el 1364 fou desposseïda dels béns, que vengué després al seu nebot Mateu de Foix
Max Linder
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral francès.
Còmic important del cinema mut, donà vida a un elegant gentleman , tipus que li servia per a parodiar situacions dels dandis de la fi de segle Treballà a França i als EUA Alguns films seus són Une conquête 1910, Max toréador 1913, Max et sa belle-mère 1914, Max come across 1916 i Le roi du cirque 1925 Se suïcidà
Hermann Lietz
Educació
Pedagog alemany.
El 1898 fundà, amb CReddie, la primera escola nova d’Alemanya, caracteritzada per la vida comuna al camp, sobre la base d’un ensenyament realista i pràctic Progressivament cobrí l’edat escolar des de set fins a vint anys Entre la seva obra teòrica hi ha Deutsche Landerziehungsheime Grundsätze und Einrichtungen ‘Llars d’educació campestre alemanyes Bases i orientacions’, 1917
Michele Marullo
Filosofia
Humanista italià, conegut amb el nom de Tarcaniota
.
Estudià, probablement, a Venècia i a Pàdua A partir del 1470 es dedicà a la vida militar fins deu anys més tard De retorn a Itàlia, féu amistat amb Pontano i, a Florència, polemitzà asprament amb el Polizziano Poeta i literat sensible, i també esperit inquiet i aventurer, deixà quatre llibres d' Epigrammata i quatre d' Hymni naturales, que revelen una delicada sensibilitat
Hermann Lenz
Literatura alemanya
Escriptor alemany.
A la dècada dels setanta obtingué el seu èxit més reconegut amb la setena part del llibre Schwäbische Chronik , on el principal personatge feia una crònica de la vida alemanya al s XX També és autor d’obres com Die Augen eines Dieners 1976, Dame und Scharfrichter 1976, Andere Tage 1978, Die Begegnung 1982, Seltsamer Abschied 1990 i Jung und Alt 1992
Guillermo de Torre
Literatura
Poeta, crític literari i assagista castellà.
Teoritzador de l’ultraisme, publicà el Manifiesto vertical ultraísta 1920 Fundà, amb Giménez Caballero, La Gaceta Literaria 1927 En poesia publicà un recull, Hélices 1923 És autor de nombrosos treballs, entre els quals Literaturas europeas de vanguardia 1925, Vida y arte de Picasso 1936, Las metamorfosis de Proteo 1956, Minorías y masas en la cultura y el arte contemporáneos 1963, etc
Mihály Tompa
Literatura
Poeta hongarès.
Fill d’humils artesans, fou pastor calvinista i participà en la guerra de la independència 1848 Es donà a conèixer amb el recull poètic Népregék, népmondák ‘Contes i llegendes populars’, 1846, però la seva millor producció són les balades, les cançons populars i les poesies patriòtiques allegòriques, amb temàtica sobre la caducitat de la vida humana o els sofriments de la nació oprimida
Caín
Primer fill d’Adam i Eva, que, segons la narració del Gènesi
, es dedicà a l’agricultura i per enveja matà el seu germà pastor, Abel
.
Déu el condemnà a una vida errant El seu nom ha esdevingut el símbol de l’odi fratern, de l’enveja El tema de Caín i Abel ha estat sovint tractat en art es troba des dels capitells romànics fins als pintors del Renaixement i del Barroc i en literatura Byron, Victor Hugo, Metastasio, Klopstock, Coleridge, Leconte de Lisle, Unamuno
Borobudur

Buda en posició de lotus al santuari de Borobudur
© Fototeca.cat-Corel
Santuari
Budisme
Gran santuari budista de Java central (s VIII) corresponent al primer període de l’art javanès (ss VIII-X).
És compost de nou terrasses excavades en un turó, que contenen dagobes, estàtues de Buda i profusió de baixos relleus, amb diferents episodis de la vida del Buda Durant un segle i mig Borobudur fins vers el 925 fou centre del budisme javanès Restaurat per la UNESCO fins el 1983, el 1985 fou danyat per unes bombes collocades al seu interior
els Sinòptics
Nom amb què són designats els evangelis de Mateu, Marc i Lluc per tal com, posats en columnes paral·leles, presenten un notable paral·lelisme, el qual permet una visió conjunta (sinopsi evangèlica) de llurs mútues concordances.
Coincideixen en la presentació general de la vida de Jesús, en l’ordre intern de diverses seccions i en diverses expressions de nombrosos fragments difereixen, en canvi, en la composició i el vocabulari de passatges comuns, i sobretot pels fragments que només es troben en dos o en un de sol d’aquests tres evangelis Aquesta “concòrdia discordant” planteja la qüestió sinòptica