Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
Francesc Payarols i Casas
Lingüística i sociolingüística
Traductor.
D’extracció social humil, cursà estudis de magisteri a Barcelona i exercí com a mestre auxiliar des dels setze anys fins als divuit Després treballà com a comptable, mentre dedicava el seu lleure a estudiar idiomes francès, alemany, anglès i rus de forma bàsicament autodidàctica Inicià la seva tasca com a traductor a l’editorial Proa amb les primeres traduccions fetes directament del rus al català, publicades entre el 1929 i el 1935 Juntament amb Marcellí Antic i Josep Cruells fundà l’editorial Atena l’any 1935 només s’hi publicaren cinc volums, ja que l’editorial fou clausurada al cap d’un…
,
Luis Rodríguez Gordillo
Pintura
Pintor andalús.
Es formà a Madrid, i a París a partir del 1959 La seva obra és extremament diversa i el canvi periòdic d’orientació esdevé un mètode Estigué influït en un primer moment per l’informalisme, i als anys seixanta pel pop-art , el rastre del qual és una de les constants de la seva producció fins a avui Concep la pintura com una prolongació psíquica, que es debat entre l’automatisme i el control o entre la llibertat i els propis límits És una figura cabdal de la pintura espanyola contemporània Algunes de les seves sèries pictòriques més importants són Els grans caps 1963, Els automòbils 1968, Les…
teoria de la informació
Electrònica i informàtica
Teoria matemàtica que tracta de la transmissió, l’emmagatzematge i la transformació de la informació.
Comprèn tots els aspectes de la comunicació humana i entre màquines El mètode d’estudi és eminentment estadístic i té aplicacions importants, especialment en l’optimació dels sistemes de telecomunicació Basat en els treballs de N Nyquist i RWL Hartley fets el 1924 i el 1928, CE Shannon exposà el 1948 una teoria, que anomenà de la comunicació , sobre la transmissió de la informació, la qual ha donat lloc a aquesta branca de la cibernètica Cal esmentar també les aportacions de Gabor, Weaver, Wiener i Tuller Hom defineix la informació com el contingut mesurable d’un missatge o d’un senyal si un…
Francesc Queralt
Música
Músic.
Vida Format probablement a la catedral de Lleida, l’any 1759 entrà al servei de la catedral de Barcelona, on el 1773 era sotsmestre El 1774 substituí Josep Pujol com a mestre de capella de la seu barcelonina i el mateix any s’hi interpretà el seu oratori Triunfo feliz de Santa Eulalia Virgen y mártir barcelonesa Els seus oratoris se sentiren en diverses esglésies i centres religiosos de la Barcelona de la segona meitat del set-cents Així, el titulat Daniel en Babilonia , el més antic dels que s’han conservat complets, s’interpretà al monestir de Sant Pere de les Puelles el 1777 El 1796,…
,
Joan Berenguer de Masdovelles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Senyor de l’Arboç, resident també a Barcelona i uns quants anys a Tarragona Fou partidari de Joan II en la guerra entre aquest i la Generalitat, circumstància que es reflecteix sovint en les seves composicions Germà del poeta Pere Joan de Masdovelles , el 1442 era hereu universal del seu oncle Guillem És l’autor català medieval del qual es conserven més poesies unes 180, recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del segle XV La seva obra poètica, datable del període 1438-67, ric repertori de formes de versificació, versa sobre…
,
nomós
Història
Divisió administrativa a l’antic Egipte.
La seva existència és documentada des de la prehistòria, de la qual daten algunes de les ensenyes que en constituïen el símbol i tòtem, fins a la fi de l’època faraònica En la fase històrica, el nomós continuà tenint un paper important malgrat la migradesa del seu territori, el qual comprenia una sèrie de nuclis habitats a més de la capital, on radicaven el temple de la divinitat principal de la província i els serveis administratius centrals, presidits pel nomarca Bé que el nombre i els límits dels nomoí variaren amb el temps la delimitació de les fronteres comunes era causa de freqüents…
Dídac Lee

Dídac Lee
© FC Barcelona
Economia
Emprenedor.
Fill de pares xinesos de Taiwan establerts a Catalunya, estudià enginyeria informàtica, i ha cursat postsgraus de gestió i direcció d’empreses a l’IESE L’any 1995 fundà IntercomGI Intercom Telemàtica Girona, la primera empresa a l’Estat espanyol proveïdora d’accés a internet En ampliar progressivament l’espectre d’aplicacions i projectes d’innovació basats en internet, el 2008 passà a anomenar-se Inspirit Comprèn divisions com ara Inspirit Labs Incubació de projectes tecnològics innovadors, Spamina Seguretat del correu electrònic, Conzentra Serveis d’Internet, Intercomgi Argentina Centre de…
Cronicons Rivipul·lenses
Família de texts annalístics en llatí que sembla haver estat iniciada al monestir de Ripoll poc temps després de la quarta dedicació de la seva església (1032), i probablement a iniciativa de l’abat i bisbe Oliba.
El primer de la sèrie fou format probablement partint d’uns annals de Cuixà del temps de l’abat Garí i continuat a Ripoll després del 985 fins el 1191 conté anotacions des de l’any 27 dC Uns altres rivipullenses copiats a Ripoll foren continuats en uns altres indrets l' Alterum Rotense o Cronicó Rotense II que s’iniciava amb el naixement de Jesucrist fou dut a Roda de Ribagorça vers la fi del s XI, i fou continuat fins el 1205 el Cronicó Dertusense II que s’iniciava el 1097, passat per Sant Joan de les Abadesses després del 1115 i portat a Tortosa vers el 1176 i continuat i interpolat fins…
texts de les piràmides
Religió
Col·lecció de sortilegis (700 en total), inscrits en algunes cambres funeràries de les piràmides egípcies, destinats a protegir el rei o la reina en el seu viatge a l’altre món i a proporcionar-li un lloc entre els déus.
Hom els troba inscrits a la piràmide d’Unas, darrer faraó de la dinastia V el primer cop que estan documentats, a les de quatre reis de la VI Teti, Pepi I, Merenre Antiemsaf I i Pepi II, a les de tres dones d’aquest darrer sobirà i a la d’un faraó de la VIII, Ibi ~2167-2164 aC No tots, però són presents en cadascuna d’aquestes piràmides en la d’Unas, per exemple, només n'hi ha 228 Apareixen agrupats sense ordre fix i són de naturalesa freqüentment contradictòria, car mentre uns reflecteixen el ritual dels reis, d’època molt antiga, d’altres es fan ressò de la doctrina solar heliopolitana i d’…
papirologia
Diplomàtica i altres branques
Escriptura i paleografia
Ciència que estudia els papirs escrits.
És part de la codicologia i de la paleografia Inclou encara els óstraka òstracon i fins i tot els pergamins trobats en excavacions La papirologia es divideix en antiga i medieval L’antiga comprèn els manuscrits jeroglífics, hieràtics, demòtics i coptes, a més dels papirs arameus, entre els quals sobresurten els d’Elefantina segle V aC La papirologia antiga, però, més rellevant és la grecoromana, especialment la grega, que és la més ben representada, amb milers de manuscrits De la medieval, a part alguns còdexs i documents merovingis, els papirs més importants són els papals Pel que fa a…