Resultats de la cerca

Després de participar en la revolució del 1911, esdevingué collaborador directe de Sun Yatsen, i ocupà importants càrrecs en diversos governs republicans Com a representant de l’ala esquerrana del Guomindang, s’oposà a Chiang Kai-shek el 1927 Expulsat del partit fins el 1930 i readmès el 1931, ocupà la presidència del comitè executiu 1932-35 Al moment de l’ofensiva japonesa a Manxúria 1931, es declarà partidari de la resistència a ultrança el 1938, però, es mostrà partidari de la pau amb el Japó, evolucionà cap al collaboracionisme i construí un govern xinès amb seu a Nanquín…

El 1837 ja collaborà amb Pau Bouvij en l’explotació d’una mina de lignit a Binissalem Després d’una estada a Amèrica, el 1842 tornà collaborar amb ell en una mina de coure al Montseny, que també fracassà Tornà a Mallorca, i el 1845 emprengueren amb bon resultat la dessecació del prat de Sant Jordi, i ja es dedicà preferentment a l’agricultura Cap al 1876 collaborà en El Porvenir de Mallorca i contribuí a l’extensió del conreu del garrofer Tingué també un paper destacat en la difusió de les idees liberals a Mallorca Publicà Nociones generales de geología y su aplicación a Mallorca…

Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs síndic i cambrer al monestir abans d’ésser elegit abat el 1602 Fou vicari general de l’abat del Cister per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d’Aragó que decretà el papa Pau V el 1616 Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l’abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor

Era baró de Castellgalí L’any 1643, la generalitat li encomanà, ensems amb Joan Fontanella, una ambaixada prop del virrei mariscal La Mothe per demanar la revocació d’un edicte d’expulsió contra diverses persones suspectes d’actuar contra el govern francès a Catalunya El 1645 participà en la conjuració antifrancesa dirigida, entre d’altres, per Hipòlita d’Aragó, els abats de Sant Pau del Camp i de Galligants i Gispert d’Amat, president de la generalitat Aquell mateix any era detingut i executat Els seus béns foren confiscats pel comte d’Harcourt, Enric de Lorena Fou pare de Pere…

Heretà el marquesat de Vilafranca en morir el seu pare 1578 El 1595 ocupà l’almirallat de les galeres de Nàpols, i més tard l’almirallat de les galeres de la corona castellana Fou ambaixador extraordinari de Felip III a la cort d’Enric IV de França 1608, i exercí com a governador de Milanesat 1616 aleshores derrotà Carles Manuel de Savoia a Apertola, ocupà Vicelli i altres places i finalment obligà Carles Manuel a signar la pau de Pavia 1617 Fidel a la política del duc d’Osuna i del marquès de Bedmar, restà implicat en l’anomenada conspiració de Venècia, motiu pel qual perdé el…

De família catalana –el seu avi havia estat veguer d’Andorra–, a 17 anys s’installà a França Actiu militant anarcosindicalista, fou empresonat diverses vegades Collaborà a Le Libertaire  i el 1906, amb Eugène Merle, fundà La Guerre Sociale El 1909 fou el principal organitzador de la gran manifestació de París a favor de Ferrer i Guàrdia El 1913 inicià Le Bonnet Rouge , que, transformat en diari, fou el principal òrgan del pacifisme francès durant la Primera Guerra Mundial Acusat de conspirar amb Joseph Caillaux en favor d’una pau negociada, fou detingut i al cap de pocs dies…

Fou educat a la cort de Felip II, que el féu designar cardenal 1577 i arquebisbe de Toledo 1584 Virrei de Portugal 1587, que defensà contra els anglesos, passà després a governar els Països Baixos 1591, on dirigí les operacions contra els francesos que culminaren amb la conquesta de Calais, Amiens i d’altres ciutats A la Pau de Vervins fou decidit el seu casament —després d’obtinguda la dispensa pontifícia 1599— amb la seva cosina, Isabel Clara Eugènia, filla de Felip II, proclamada sobirana dels Països Baixos catòlics Continuà, doncs, governant, de fet, aquest país, on hagué de…

Aplegà, amb Manuel Peris, un Refraner valencià 1928, prologat pel pare Fullana Fou mestre en gai saber dels Jocs Florals de Lo Rat Penat i esdevingué molt popular per les seves obretes teatrals en vers, entre les quals cal citar Un alcalde de monterilla estr 1890, La pau del poble en collaboració amb L Blesa Prats i música de Josep Pasqual, 1901, Me case o no me case 1925, Cançonera valenciana 1926, L’amo i senyor 1927, Ans que tot, mare 1928,  La filloxera i L’hostal del pi 1828 i Al que es burla 1829 les dues darreres en collaboració amb S Soler i Soler Publicà dues colleccions…

Succeí el seu pare, Frederic I Formà part de la coalició contra Suècia durant la guerra del Nord i, per la pau d’Estocolm 1720, obtingué d’aquella la Pomerània occidental, Stettin i les illes Wollin i Usedom Féu costat a Àustria 1734-35 en la guerra de Successió de Polònia Creia en la monarquia de dret diví i regnà amb caràcter absolut El seu objectiu principal fou la consecució d’un exèrcit nombrós i disciplinat, que emancipés Prússia de les potències i s’imposés a l’interior Consumà la centralització i la unificació dels seus estats mitjançant un directori general i una forta…

El 1285 abraçà la causa de Pere I de Catalunya-Aragó contra Felip III de França i Jaume II de Mallorca, actitud que li valgué la confiscació dels seus béns fins a la pau del 1298 Del 1300 al 1303 fou portaveus del procurador de València Hagué de sostenir, més tard, una guerra ruïnosa contra Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, al qual devia, en morir, el 1321, una suma de 8 000 lliures, i el rei Sanç de Mallorca ordenà la venda de diversos castells seus Deixà l’heretat a la seva filla Sibilla El vescomtat de Castellnou fou finalment redimit pel rei de Mallorca Jaume III el 1336