Resultats de la cerca
Es mostren 5895 resultats
Jacques Lecoq
Teatre
Actor, director i pedagog francès.
Format a Grenoble i a Pàdua dins la tradició de la commedia dell’arte i la màscara, el 1952 fundà amb GStrehler i PGrassi el Piccolo Teatro di Milano El 1956 creà a París la seva famosa escola internacional de mim i de teatre, que deixa enrere l’austeritat anterior de mims com Copeau i Dasté per treballar situacions on predomina més la psicologia i també diferents estils teatrals, així com el so, la paraula i la llum El 1958 creà la seva companyia i collaborà amb el Théâtre National Populaire de Vilar, la Comédie-Française i, a partir del 1969, amb el Consell d’Europa Des del mateix any…
Joan Granados i Duran
Periodisme
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor comercial i visqué dos anys a Estocolm com a delegat de diverses indústries tèxtils Fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya Del 1976 al 1978, i sota la presidència d’Agustí Montal, fou secretari general del Futbol Club Barcelona, càrrec des del qual impulsà el començament de les transmissions radiofòniques en català dels partits de futbol Fou director general de Patrimoni Escrit i Documental de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1981 i 1984 El 1983 fou…
Maurice Yaméogo
Política
Polític de Burkina.
Pertanyent a l’ètnia dels mossis , es convertí al catolicisme Membre del Reagrupament Democràtic Africà RDA, fou elegit ministre d’agricultura el 1955, president del consell de govern el 1958 —quan l’estat havia esdevingut república autònoma dins la Communauté francesa— i president de la república un any més tard En fou, doncs, el primer president, ja que la independència es proclamà el 5 d’agost de 1960 Durant el seu mandat anà prohibint gradualment tots els partits polítics del país fins que només restà el RDA El desenvolupament econòmic s’estancà i progressivament anà…
Pilar Costa i Serra
Política
Política.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1990, exercí l’advocacia fins l’any 1999 Fou senadora per Eivissa i Formentera entre el 1996 i el 1999 per la candidatura de l’agrupació d’electors Eivissa i Formentera al Senat Fou cap de llista del Pacte Progressista d’Eivissa en les eleccions al Parlament balear del juny del 1999 Arran d’aquestes eleccions fou elegida presidenta del Consell d’Eivissa i Formentera 1999-2003 Retornà com a diputada del Parlament balear el 2003, on ha estat portaveu titular del Grup Parlamentari Socialista 2015-16 i 2021-23 Des del 2023 és secretària segona…
Josep Puig d’Asprer
Història
Política
Polític republicà.
Advocat, es doctorà el 1892 i assolí notorietat en defensar alguns acusats implicats en l’atemptat del Liceu 1894 i en el procés de Montjuïc 1896, i en formar part de la comissió revisionista d’aquest el 1898 A partir del 1902 s’uní al republicanisme lerrouxista Membre directiu de la Lliga de Defensa dels Drets de l’Home des del 1905, fou elegit regidor el 1909 i diputat provincial el 1917 Després d’ésser empresonat el 1919, se n'anà a Madrid Nomenat governador civil de Lleida en proclamar-se la Segona República, fou després diputat a corts per Girona i membre del Consell Català…
Joan de Llobera i Garró
Economia
Història
Mercader barceloní.
Fill gran i hereu de Joan de Llobera, fou un dels mercaders més importants a la Barcelona del seu temps El 1442 comprà un dret de marques de duana entre França i la corona catalanoaragonesa, formà companyia amb el banquer Jaume de Casa-saja i fou administrador de la taula de canvi de Barcelona 1433 Membre de la Biga, figurà al Consell de Cent 1434, 1436-38 i 1452 intervingué en el municipi com a expert i banquer En morir deixà la companyia de draps iniciada pel seu pare al seu gendre Felip de Ferrera i Sacosta, marit de la seva filla Elionor de Llobera i Roig, que la continuà amb…
Abel Matutes i Juan
Política
Polític i empresari.
Llicenciat en Ciències Econòmiques, dirigeix un ampli complex empresarial vinculat al turisme Grupo de Empresas Matutes Alcalde d’Eivissa 1970-71, senador 1977-82 i diputat 1982-86 per Alianza Popular , de la qual fou vicepresident el 1984, en 1986-89 fou comissari de la CEE de Crèdits i Inversions, Enginyeria Financera i Política de la Petita i Mitjana Empresa, entre 1989-93, per a les Relacions de la CEE amb l’Amèrica Llatina i, posteriorment, per a l’Energia, Transport i l’Agència de Subministrament d’Euratom 1993-95 En 1996-99 fou ministre d’afers estrangers espanyol del…
John Desmond Bernal
Física
Mineralogia i petrografia
Cristal·lògraf, físic i historiador de la ciència britànic.
Estudià física a Cambridge, on s’inicià en la investigació en el camp de la cristallografia estructural, dirigit per William Bragg L’any 1937 ocupà la càtedra de física al Birkbeck College, a la Universitat de Londres, i des del 1963 la de cristallografia, al mateix centre La seva contribució a l’estudi de l’estructura dels líquids és notable Bernal és autor d’obres d’àmplia difusió, on, des d’una posició marxista, estudia la història i la problemàtica del desenvolupament científic en la seva relació amb la realitat social The Social Function of Science 1939, The Freedom of Necessity 1949,…
Carl Gustaf Wrangel
Història
Militar suec, més conegut com a comte Wrangel
.
Comte de Salmis i de Sölvesborg 1651 Començà la carrera militar a Alemanya, durant la guerra dels Trenta Anys com a general participà en la batalla de Lützen 1632, i, després de la mort de Banér 1641, fou un dels tres generals que comandaren l’exèrcit suec a Alemanya Participà en les victòries de Wolfenbüttel 1641, Leipzig 1642 i sobretot Fehmaru 1644, victòria naval que li valgué el comandament general de la flota Governador de Pomerània 1646, participà encara en les operacions de Polònia, Brandenburg i Dinamarca 1655-58 Acabada la guerra, governà Pomerània fins a la mort Durant la minoritat…
Santiago Nadal i Gaya
Santiago Nadal i Gaya
© Fototeca.cat
Història
Periodisme
Periodista i polític.
Es llicencià en dret a Barcelona, i fou un dels fundadors del grup monàrquic Peña Blanca Perseguit a mort per incontrolats, el 1936 se n’anà a Itàlia, gràcies a la Generalitat S’enrolà en l’exèrcit de Franco, i dirigí El Correo Español-El Pueblo Vasco i Nueva Rioja Redactor d’estranger a La Vanguardia i a Destino , des del 1939 es distingí pel seu monarquisme dinàstic i per la seva aliadofília Un article a Destino 1944 sobre el feixisme italià fou causa del seu empresonament Periodista sagaç i ponderat, mantingué una activitat política pseudoclandestina i fou membre del consell…