Resultats de la cerca
Es mostren 6013 resultats
manlleu
Lingüística i sociolingüística
Element lingüístic, gairebé sempre lèxic, que passa d’una llengua a una altra.
S'integra en la que el rep càmping de l’anglès, ‘forma de turisme que consisteix a sojornar en tendes de campanya o en cotxes proveïts de caravana’ o bé que, procedent d’un llenguatge comú vesícula biliar , per ‘bufeta del fel’
madurès
Lingüística i sociolingüística
Llengua austronèsica del grup indonesi parlada pels nadius de l’illa de Madura.
llengüeta
Nom de diferents objectes i apèndixs que recorden la forma de la llengua.
llatinitzar
Imposar, els llatins o romans, llurs usos, costums, ritu, etc, especialment llur llengua.
plexe lingual
Anatomia animal
Encreuament de les branques del nervi glossofaringi a l’arrel de la llengua.
regla
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica tradicional i normativa, precepte referent al bon ús de la llengua.
pastós | pastosa
Patologia humana
Dit de la boca amb la llengua coberta de saburra i sense gust.
nkole
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup bantu parlada per un 8% de la població d’Uganda.
Redovà
Vista general de Redovà, amb la serra de Callosa al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Presenta dos sectors de relleu ben divers els vessants sud-occidentals de la serra de Callosa Peñón de la Lobera, 324 m alt pic d’El Chinar, 500 m La Cruz de Enmedio, 568 m, termenal amb Callosa i Cox i el pla quasi absolut del rebliment del Segura La rambla de Redovà ve a continuar la rambla de Favanella, que es dispersa poc abans Les séquies d’Escorregades i de Callosa distribueixen el regadiu sobre 108 ha d’altres 561 són regades amb aigua elevada o pous, totalitzant el 90% dels conreus, entre els quals havia destacat el cànem i actualment el blat de moro, el cotó, l’alfals i, a certa…
manxú
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la subfamília altaica manxú-tungús, parlada en llocs dispersos de Manxúria.
Parlada ja al s III aC, és la menys evolucionada de les llengües tungús, i té un elevat percentatge lexical xinès Al vocalisme hi ha harmonia vocàlica, i la majoria dels mots són disíllabs La sintaxi és fundada sobre el principi que cada element secundari precedeix l’element principal L’alfabet deriva de l’escriptura mogol adaptada el 1599 El 1632 fou creat un sistema de signes diacrítics per a transcriure els sons del manxú l’escriptura mogol no era suficient El 1647 hi fou imprès el primer llibre