Resultats de la cerca
Es mostren 13087 resultats
Josep Puig i Bosch
Literatura catalana
Poeta i assagista.
En entrar a l’orde caputxí prengué el nom d’Hilari d’Arenys de Mar Publicà, entre moltes altres obres, Alba de Pasqua 1924, La vall de Núria 1929, Del camp i de la terra 1952, Santa Clara d’Assisi 1956, La vida i el sol 1959, Guia de la Vall Sagrada de Núria 1963, etc
Josep Maria de Grau
Literatura catalana
Editor.
Impressor d’ofici, collaborà al Diccionario biográfico universal 1830-34, dirigit per Narcís Oliva, i emprengué amb Joaquim Rubió i Ors una “Collecció d’Obres Antigues Catalanes” 1840 amb les Poesies de Francesc Vicent Garcia i les Obres poètiques de Pere Serafí, i amb mostres d’obres de Francesc Alegre, Ausiàs Marc i Francesc Fontanella Publicà també el Diccionario de la lengua castellana, con sus correspondencias catalana y latina 1844 També edità revistes, sobretot del cercle literari dirigit per Víctor Balaguer, entre les quals El Genio 1844-45 i Pensil del Bello sexo 1945 i obres…
Josep Granger i París
Literatura catalana
Poeta, assagista i traductor.
Exercí com a advocat Collaborà a “Gent Nova” i “Cultura” de Badalona, “L’Avenir” d’Arenys de Mar, D’Ací i d’Allà , etc És autor de l’estudi Jacinto Verdaguer 1917, i de llibres de poesies En inquietud , 1907 Salabror , 1908 Nous versos del mar , 1910 Una vela que passa , 1922 Traduí al català Virgili, Petrarca i Carducci
Josep Grahit i Grau
Literatura catalana
Assagista i periodista.
Exercí com a historiador Fou secretari de la comissió provincial de monuments de Barcelona i membre corresponent del’Academia de la Historia Collaborà amb temes literaris i històrics al “Diari de Girona” i altres publicacions comarcals, i amb temes musicals i sardanístics en la revista “Scherzando” 1906-35 Entre les seves obres cal esmentar Gerundianes 1910, Recull sardanístic 1916, Errors populars 1922, Les campanes de Girona 1926, Una consueta de la catedral de Girona 1947 i La últimaguerra carlista en Gerona y su provincia 1956
Josep Got i Anguera
Literatura catalana
Autor teatral.
Feu estudis de nàutica i fou uns anys militar Des del 1884 residí a Sabadell, on treballà al registre de la propietat i, sobretot, com a actor És autor de nombroses obres teatrals, estrenades entre el 1886 i el 1901 a Barcelona i a Sabadell, entre les quals cal esmentar els drames L’esclau 1892, La bogeria 1895 i Muralla de ferro 1888, i les comèdies Enredos 1886 i La dideta 1900, una de les seves obres més celebrades Deixà molts poemes dispersos a “Revista de Sabadell” i a L’Esquella de la Torratxa , entre altres revistes i diaris
Josep Goday i Misser
Literatura catalana
Poeta.
Eclesiàstic, és autor d’una Doctrina per a pàrvuls i d’un Tractat de moral cristiana Escriví nombroses poesies dins la tradició vallfogonesca, que no es conserven, i diverses peces teatrals de caràcter costumista
Josep Garcia i Capilla
Literatura catalana
Autor teatral.
Ferrer d’ofici i de formació autodidàctica, s’incorporà a l’exèrcit El 1868 estrenà, amb considerable èxit, la seva primera obra Cada ovella en sa parella , a la qual seguiren, entre moltes altres, Una nugolà d’estiu 1871, L’alcalde de Meliana 1871, Un cacique a redolons 1872, Un adreç del baratillo 1873, El gran secret de la sària 1893 i La justícia en les mans brutes 1902 Collaborà també a la premsa amb articles i poesies, i escriví dues peces teatrals en castellà, El gallo de Morón i Tabaco, vino y mujer , a més de la sarsuela La clavariesa
Josep Arrando i Ballester
Història
Militar
Militar i polític liberal.
Prengué part en la primera guerra Carlina, durant la qual ascendí a capità, i en la segona arribà a coronel i a general de brigada Contribuí a apaivagar la insurrecció d’Alcoi, i per la seva victòria sobre les forces carlines manades per Cucala fou ascendit a general de divisió 1875, i, més tard, per les seves campanyes al Principat, a tinent general Fou diputat i senador pel partit liberal
Josep Armengou i Feliu
Literatura catalana
Cristianisme
Folklore
Història
Eclesiàstic, escriptor i folklorista.
Exercí també com a historiador Fou capellà de Berga De la seva producció assagística destaca Justificació de Catalunya 1955, difós clandestinament, escrit el 1951 i revisat el 1975, on analitza el nacionalisme català i les relacions entre Catalunya i Espanya Collaborà a diverses revistes, com Queralt 1952-65 i Criterion Fruit d’aquesta dedicació, publicà el recull d’articles Escrits de temps incerts 1965 Pòstumament aparegué Nacionalisme català 1977 Es dedicà també als estudis d’història i folklore berguedà Al volum Prosa escollida 1990 es publicà el Petit diari de guerra , on narra la seva…
,
Josep Ardèvol i Gimbernat
Música
Compositor, fill de Ferran Ardèvol.
A dinou anys partí cap a l’Havana, on fundà l’Orquestra de Cambra de l’Havana 1934 i el Grupo de Renovación Musical, que influí en el desenvolupament del nacionalisme musical cubà Adquirí la nacionalitat cubana el 1936 Fou professor al conservatori municipal de l’Havana Després de la revolució, fou director nacional de música i promogué la formació de l’orquestra simfònica nacional, l’escola nacional de música i diverses institucions de pedagogia musical escampades arreu del país el 1976 fou nomenat degà de la facultat de música Compongué música coral, de cambra i sonates, un scherzo per a…