Resultats de la cerca
Es mostren 15497 resultats
el Cabeçó
Serra que separa l’Alacantí (Canal de Xixona) de la Marina Baixa (vall de Relleu), de direcció S-N, al sud de la serra de la Grana; culmina al tossal del Cabeçó (1.205 m alt.).
Fou frontera meridional del Regne de València entre la reconquesta i el 1304 L’antic castell de Cabeçó era emplaçat dins el terme de Relleu de la Marina Dona nom a un enclavament d’Alacant entre els d’Aigües de Busot i de Relleu de la Marina que comprèn la capçalera del barranc d’Aigües Baixes
Alta Normandia
Regió administrativa
Antiga regió administrativa de França
Comprenia els departaments d’Eure i Sena Marítim La capital era Rouen Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre del 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb l'antiga regió de la Baixa Normandia i donà lloc a la nova regió administrativa de Normandia , coincident amb l'antiga regió històrica
Aguascalientes
Ciutat
Capital de l’estat d’Aguascalientes, Mèxic, a l’altiplà mexicà.
La seva altitud 1 884 m li dóna un clima temperat semisec amb petita oscillació tèrmica Centre comercial de la producció agrícola de l’estat i de producció artesanal teixits, ceràmica, és molt conegut també pels seus balnearis Aeroport Té Universitat des del 1973 Fundada el 1575, destaquen diverses esglésies d’estil colonial construïdes al s XVIII
Dolni Věstonice
Cova
Jaciment del Paleolític superior fora de coves, en forma de grups d’habitacions, descobert el 1947 al nord-est de Hustopeče, a la regió de Brno.
És datat d’entre el 28000 i el 26000 aC pel carboni 14 Al costat hom hi trobà un gran dipòsit d’ossos de mamut i el sepulcre d’una dona amb el cadàver arrupit, tenyit d’ocre roig i cobert amb omòplats de mamut El jaciment ha aportat també nombroses figuretes de terra cuita representant animals
Cirta
Ciutat
Ciutat de Numídia.
Masinissa hi establí la seva capital després de vèncer Sífax 203 aC La seva conquesta per Mari posà fi a la guerra contra Jugurta Cèsar hi fundà una colònia de dret romà El 311 dC s’hi féu fort l’usurpador Domici Alexander, i Maxenci la saquejà Constantí la reconstruí i li donà el seu nom, Constantina
El Pakistan aprova l’aplicació de la Llei islàmica
El Govern del Pakistan, en mans de la Lliga Islàmica del primer ministre, Nawaz Sharif, aprova una reforma constitucional que dóna la categoria de lleis supremes del país a l’Alcorà i la Sunna Aquesta decisió provoca un nou enfrontament dialèctic amb l’Índia, ja que el primer ministre indi, Atal Behari Vajpayee, critica l’alcoranització del país veí
Lerins
Illa
Antic nom de dues illes de la Mediterrània, situades davant de Canes, Provença.
La més petita, actualment Saint-Honoré, fou seu d’un monestir cèlebre, fundat per sant Honorat, vers el 400 Centre cultural important, donà figures com ara Euqueri de Lió, Cesari i Hilari d’Arle, Patrici, apòstol d’Irlanda i Vicenç de Lerins Secularitzat el monestir el 1788, els cistercencs hi renovaren la vida monàstica el 1871
El TC avala la immersió lingüística
El Tribunal Constitucional dona el vistiplau a la immersió lingüística de la Llei d’educació de Catalunya Considera, però, inconstitucionals, 10 articles de la LEC relatius al currículum, l'organització dels estudis a primària, secundària i batxillerat, així com l'avaluació a l'alumnat El recurs contra la llei va ser presentat pel PP l’any 2009
Tres activistes catalans, acusats pel Govern grec
El Govern grec acusa tres dels cinc activistes catalans detinguts el dia 13 d’aldarulls i resistència a l’autoritat prop del camp d’internament d’Idomeni La policia grega va detenir en total una quarantena de voluntaris, els quals acusen les autoritats de no voler testimonis del tracte que es dóna a refugiats i immigrats
El Parlament Europeu rebutja investigar la violència de l’1 d’octubre
La Comissió de Peticions del Parlament Europeu rebutja la tramitació d'una trentena de sollicituds relacionades amb la violència de l'1-O i la situació democràtica a Catalunya La justificació que dona la Comissió de la negativa amb l’oposició dels Verds i l’Esquerra Unitària és que les institucions europees no són competents en aquesta qüestió