Resultats de la cerca
Es mostren 3768 resultats
Breda

Vista del campanar de Sant Salvador de Breda, a Breda (Selva)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Selva, a la zona de contacte entre el massís del Montseny i la depressió selvatana.
Situació i presentació El terme està situat a la part de ponent de la comarca i és envoltat totalment pels termes municipals de Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu, a l’W i a l’E, respectivament S’estén al peu dels vessants orientals dels massís del Montseny, entre la riera de Breda, límit occidental, que baixa de Can Padró, i la riera de Repiaix, límit oriental, que neix als vessants meridionals de Montsoriu i recull les aigües del coll de n’Orri, fins a la confluència d’ambdues, poc abans de desguassar a la Tordera per l’esquerra Forma una vall de clima suau, emparada per les…
Sant Martí de Rovinyó
Capella
Capella de la masia del Pascol, del municipi de Caldes de Montbui (Vallès Occidental), a la capçalera de la riera de Codonys, al peu del Montmajor.
És esmentada ja el 1093
Sant Bartomeu
Cim
Cim (870 m) de la serra que separa les valls del Cardener (terme d’Olius) i de la riera de Solsona (terme de Solsona), al Solsonès.
Santa Magdalena de Noves

Santa Magdalena de Noves (Pla de l’Estany)
© Fototeca.cat
Església
Església del municipi de Camós (Pla de l’Estany), situada a l’esquerra de la riera de Matamors, als vessants de la serra de Santa Magdalena .
És un petit edifici d’origen romànic molt modificat conserva un retaule de Santa Magdalena, de la primera meitat del segle XVI, on figuren a la predella sant Pere i sant Pau Ja existia l’any 1172
Puigdolena

Aspecte exterior del sanatori de Puigdolena (Sant Quirze Safaja)
© C.I.C. - Moià
Medicina
Sanatori antituberculós del municipi de Sant Quirze Safaja (Moianès), situat al vessant meridional del puig d’Olena, dominant la riba esquerra de la riera de Tenes.
Bastit el 1933, estigué en funcionament fins el 1954 Hi residí set anys i hi morí 1942 Màrius Torres El 1955 es convertí en preventori per a noies amb problemes socioeconòmics dit Casa de Família de la Mare de Déu del Roser , regit per monges dominicanes de l’Anunciata
la Pava
Llogaret
Llogaret del municipi d’Argelers (Rosselló), a l’esquerra de la riera de la Maçana, al peu del turó on s’alça el castell d’Oltrera
.
L’església és dedicada a sant Alexandre hi és venerada la Mare de Déu de Pava i, també, sant Sebastià i sant Ferriol l’església és coneguda modernament amb el nom de Sant Ferriol de la Pava El terme de la Pava depenia, a l’edat mitjana, de la capellania d’Oltrera, annexa a l’ardiaconat del Vallespir
Noia
Caseria
Caseria del municipi de Castellví de la Marca (Alt Penedès), situada a l’esquerra de la riera de Marmellar, al N del nucli antic de Castellví.
És centrada per la masia de cal Noia
la Miana

L’església de Sant Miquel i, a l’esquerra, les restes del castell de Miana
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Poble
Poble del municipi de Sant Ferriol (Garrotxa), en un coster, al vessant S de Sant Julià del Mont, damunt la vall de la riera de Junyell.
La parròquia fou traslladada al segl XV a l’església de Sant Miquel, l’actual parròquia, des de Sant Julià del Mont Prop del poble hi ha les restes de l’antic castell de Miana
Sant Tomàs de Balaguer
Llogaret
Llogaret del municipi de Fontpedrosa (Conflent) situat a la confluència de la Tet amb la riera de Balaguer, dins el terme parroquial de Prats de Balaguer.
El 871 era una possessió del monestir de Sant Andreu d’Eixalada, i el 968 fou confirmat al monestir de Cuixà, del qual depengué en endavant Sembla que la primitiva església es trobava sota Prats de Balaguer, al lloc conegut encara per camp de l’Església , vora l’indret dels banys de Sant Tomàs , petit establiment d’aigües sulfuroses sòdiques que ragen de 31° a 59°C
el Viver
Santuari
Santuari de la Mare de Déu del Viver, del municipi d’Argentona (Maresme), al sud de la vila, a la dreta de la riera d’Argentona.