Resultats de la cerca

Organitzà els cursos de la Universitat Popular Valencianista, on foren fetes classes de llengua i literatura, i d’història i geografia del País Valencià Entitat de caràcter eminentment universitari, propugnà l’autonomia de la universitat valenciana i rebutjà el sistema universitari aleshores vigent Tot i tractar-se d’una entitat marcadament apolítica, feu costat en diverses ocasions a la Federació Universitària Espanyola, enfront de les tendències de les agrupacions d’estudiants de dreta

Pius VIII li concedí el títol de Pontificia Té per objecte principal l’estudi de l’antiguitat clàssica i paleocristiana

El 1947 adoptà el nom actual És un organisme consultiu encarregat d’estudiar qüestions de salut, d’alimentació i d’higiene pública Consta de 30 membres titulars repartits en vuit seccions Concedeix diversos premis per treballs mèdics Els seus treballs són publicats mensualment dins el Bulletin de l’Académie

Coneguda també pels noms d’Acadèmia Catalanista, Acadèmia Regionalista o Acadèmia Catalana, en l’etapa fundacional destacaren personalitats com E Prat de la Riba, J Torras i Bages, A Rubió i Lluch i J Puig i Cadafalch En una segona etapa, entorn del pare Ignasi Casanovas, s’aplegaren figures com J Carner, JM Lopez-Picó, J Bofill i Mates i E Vallès i Vidal En la tercera etapa, a partir del 1953 i sota el nom d’Acadèmia de Llengua Catalana, tingué un paper destacat en el redreçament de Catalunya Hi collaboraren l’abat Escarré, J Vicens i Vives, R Galí, J Pujol, J Benet, A Manent etc Molts dels…

Perdurà fins a l’esfondrament del règim imperial, l’any 1911 Els seus membres eren elegits per oposició entre els lletrats jinshi que havien superat els exàmens de tercer grau Responia a les preguntes de l’emperador sobre llenguatge i literatura i redactava les biografies i les inscripcions oficials També tingué importància en el camp artístic, principalment durant la dinastia song 960-1270

Es proposava de fomentar la música catalana i de crear una Festa Anyal Catalana de Música, projecte que no reeixí Reuní una secció coral, amb la qual organitzà concerts, i publicà un “Butlletí de la Institució Catalana de Música” 1896-1900 imprès als tallers de “L’Avenç”, entitat que contribuí a sostenir-la, que per la seva actitud moderna i universal pot ésser considerada un precedent de la “Revista Musical Catalana”

L’ADI-FAD hi pertany

D’orientació estrictament nacionalista, era adreçada al públic de les comarques agrícoles Arribà al número 17

Concebut com a cor de cambra, volgué oferir una nova perspectiva coral partint del rigor tant en la tècnica com en la pràctica musical, amb l’objectiu d’assolir un alt nivell qualitatiu L’any 1981 l’agrupació entrà en una fase d’inactivitat de la qual sortí el 1992, quan inicià una nova etapa amb la incorporació de Mireia Barrera com a codirectora, que a partir del 1993 n’assolí la direcció Des d’aleshores el Cor Madrigal ha intensificat les seves activitats i actuacions Formada per una quarantena de membres, el seu repertori inclou la cançó popular harmonitzada, la polifonia dels segles XV,…

Ha tingut un paper notable en el renaixement del cant coral de les Illes El seu repertori és basat especialment en cançons tradicionals catalanes harmonitzades