Resultats de la cerca

S’inicià com a davanter al CP Vic, club en què debutà a la màxima categoria i arribà a ser el capità durant diverses temporades Pel que fa a títols, quant als clubs conquerí una Copa de la CERS 2001, tres Copes del Rei 1999, 2009, 2010 i una Supercopa d’Espanya 2009 Fou internacional absolut tant amb Catalunya com amb Espanya Amb la selecció catalana guanyà una Copa Amèrica 2010 i una Golden Cup 2010, i amb la selecció espanyola conquerí tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011 i tres d’Europa 2006, 2008, 2010

S’inicià l’any 2002 al Royal Tarraco Sport Center, i posteriorment jugà amb l’Esportiu Rocafort de Barcelona Guanyà el Campionat de Catalunya femení 2008, 2010, 2012 i en fou finalista 2009 Fou jugadora de la selecció catalana A Anglaterra exercí d’entrenadora, participà en diverses lligues i es proclamà subcampiona en el National Club Championship d’Anglaterra 2012 amb l’equip Cottos & Monument El 2011 participà en la fundació del Club Esquaix Casagemes de Badalona, en el qual exercí d’entrenadora Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana d’Esquaix i Raquetbol 2005-11

S’inicià al Putxet, filial del CT Barcino, i posteriorment jugà al Barcino, l’Ariel i el Mayda Guanyà vuit títols de campiona d’Espanya, dos en individual 1965, 1968, un en dobles 1964, tres en mixtos 1964, 1965, 1966 i dos per equips 1964, amb el Barcino 1965, amb l’Ariel També fou vuit cops campiona de Barcelona, amb dos títols d’individual 1964, 1966, tres de dobles 1964, 1965, 1969, dos de mixtos 1965, 1967 i un per equips 1964 Formà part de la selecció espanyola en un Campionat del Món 1967 i en dos d’Europa 1966, 1968

Formà part del Jabac Club de Futbol S’inicià en l’aixecament de peses a les grades de les pistes d’atletisme de Terrassa El 1972 participà en la fundació del Club de Peses de Terrassa, del qual ocupà la presidència de la secció esportiva Exercí com a jutge de primera categoria estatal El 1975 fundà i presidí el Centre d’Esports Matadepera CEM, que funcionà com a escola i centre de tecnificació d’halterofília Fou director esportiu d’halterofília en els Jocs Paralímpics de Barcelona 1992 Promocionà l’halterofília a les escoles fins que abandonà la presidència del CEM

S’inicià en el Club Excursionista de Gràcia i formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE els anys setanta Presidí la secció de muntanya del Centre Excursionista de Catalunya 1973-76 Realitzà ascensions als Pirineus i els Alps i expedicions a l’Atles 1968, l’Iran 1971, l’Àfrica oriental 1976, l’Hindu Kush 1977 i Grenlàndia 1978 Assolí el Gasherbrum II 1980, juntament amb Pere Aymerich, per primer cop a l’Estat Rebé la medalla de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1968 Morí quan intentava ascendir al Manaslu

S’inicià com a davanter al CE Vendrell, i passà per les categories inferiors del CE Noia i el FC Barcelona, amb el qual debutà a l’OK Lliga 2006-07 Més tard, jugà al CP Tenerife 2007-09, on guanyà la Copa CERS, i CP Vilanova 2009-11, el Reus Deportiu 2011-13 i el CE Vendrell 2013-19, equip amb el qual guanyà la Copa del Rei 2014 La temporada 2019-20 fitxà pel Noia Fou internacional amb les seleccions catalana i espanyola, amb la darrera de les quals fou subcampió de la Copa Llatina

S’inicià al Club Ciclista Empordanès, del qual fou un dels membres fundadors l’any 1945 El 1959 començà la seva tasca com a àrbitre, el 1973 arribà a la categoria estatal i el 1989 al nivell UCI Fou comissari de diferents curses internacionals, com la Volta Ciclista a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc Rebé la medalla d’or de la Federació Catalana de Ciclisme 1989 i de la Volta Ciclista a Catalunya 2007, així com la medalla al mèrit esportiu de la Generalitat de Catalunya 1995 El seu fill Carles també es dedicà a l’arbitratge

Vinculat al Club Nàutic d’Arenys de Mar i al Club Motonàutic de Catalunya, s’inicià el 1972, però no començà a competir fins l’any 1979 Destacà en la modalitat off-shore formant tàndem amb Francesc Cerdans, amb qui assolí el tercer lloc en el Campionat del Món 1984 Es proclamà campió de Catalunya 1982, 1983 i d’Espanya 1980, 1982, 1983, 1984 en diferents classes Posteriorment, també competí amb Josep Maria Diamant sota el gallardet del Club Nàutic Mataró, i durant uns quants anys pilotà per a l’escuderia Toleman Group als Estats Units

S’inicià com a amateur a la Penya Ciclista Avant Sempre de Reus 1932-36 Un cop retirat, fundà la Penya Ciclista de Veterans de Reus i l’Agrupació de Veterans de la província de Tarragona Durant tretze anys dirigí l’equip amateur del Kelme Fou directiu del Club Ciclista Reus i el darrer president de la secció ciclista del Reus Deportiu Rebé la placa al mèrit ciclista de la Federació Catalana i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1993 Entre el 1974 i el 2000 es disputà un trofeu que duia el seu nom

S’inicià el 1954 Internacional des del 1959, dirigí més d’un centenar de partits de diferents competicions, tant de clubs –Copa d’Europa– com de seleccions –Jocs Mediterranis, Campionats d’Europa i del Món i Jocs Olímpics– Es retirà després de trenta anys en actiu, però continuà lligat a l’arbitratge per mitjà del Collegi Català d’Àrbitres, el qual presidí Al principi dels anys noranta s’incorporà a l’ACB, de la qual fou el director arbitral en dos períodes diferents 1995-98 i a partir del 2004 El 2001 fou nomenat històric del bàsquet català