Resultats de la cerca
Es mostren 209188 resultats
baronia de Rialb
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els termes de Rialb Sobirà
( el Puig de Rialb
) i de Rialb Jussà
( la Torre de Rialb
), a la Noguera i abans a la vegueria d’Agramunt, que al segle XVI pertanyia als Alentorn, senyors de Seró, de qui, per successius enllaços matrimonials, passà als Rocabertí, senyors de Tagamanent, i als Pinós, senyors de Santa Maria de Barberà, els quals a la primera meitat del segle XVIII la vendrien a Josep Mercader i de Sabater.
Els Mercader després comtes de Bell-lloc la posseïren fins al segle XIX, que es transformà en municipi amb el nom de la Baronia de Rialb, al qual foren agregats Gualter i Bellfort
sauròpodes
Paleontologia
Subordre de rèptils de l’ordre dels saurisquis, que comprenia animals de locomoció quadrúpeda i d’alimentació herbívora, entre els quals hi havia els vertebrats terrestres més grans que mai han existit a la Terra, com el diplodocus, que arribava als 24 m de longitud total i a les 50 tones de pes. Els sauròpodes aparegueren al Triàsic superior i perduraren fins al final del Cretaci, moment en què amb l’evolució dels titanosaures assoliren una distribució gairebé global..
porrat
Etnografia
Fira o petit mercat de fruita seca o torrada i altres llepolies que hom instal·la a la vora d’un santuari el dia i la vuitada de la seva festa, a diversos pobles i viles del País Valencià, com el porrat de Sant Onofre d’Algemesí, els de Sant Llúcia, de Sant Antoni, de Sant Vicent de la Roqueta, de Sant Valeri de Russafa, a la ciutat de València, o el de Campanar, a l’Horta.
transfinalització
Cristianisme
Concepte, elaborat per la teologia eucarística contemporània (Leenhardt) en l’àmbit de les explicacions fenomenològiques de la presència de Crist, que cerca d’expressar el fet que el pa i el vi eucarístics esdevenen el cos o la sang del Senyor, per tal com la paraula de Déu els crida i els porta a canviar de finalitat, la qual ja no és la d’alimentar corporalment, sinó la de fer-ho espiritualment i en la fe.
Si hom admet que la finalitat s’identifica amb la realitat objectiva d’una cosa, la doctrina de la transfinalització pot ésser acceptada com a catòlica
torn
fototeca.cat
©
Tecnologia
Màquina simple que consisteix en un cilindre, tangencialment al qual hom aplica la resistència, especialment mitjanÇant una corda, un cable, etc, que s’hi enrotlla i que és mogut mitjanÇant una roda de gran diàmetre, una o dues manetes (una a cada extrem del seu eix, si és horitzontal), etc, o bé accionat per un motor. De vegades un l’anomena torn de tracci, torn d’elevació, etc, fent referència a la finalitat per a la qual és emprada.
De vegades hom l’anomena torn de tracció , torn d’elevació , etc, fent referència a la finalitat per a la qual és emprada
turbidita
Mineralogia i petrografia
Terme genètic petrogràfic pel qual hom designa un sediment engendrat per un corrent de terbolesa, el qual pot ésser reconegut especialment per la presència d’estratificació gradual dins el terme gresós, per les empremtes basals dels tipus flute marks i tool marks i per la seqüència típica del flysch, amb ritmes de 10 cm a més de 100 cm de gruixària, que es repeteixen i formen sèries indefinides de gresos i lutites, a vegades molt potents.
Hi ha turbidites actuals, marines d’aigües molt profundes, d’aigües més somes, lacustres, etc, i d’edats molt diverses El terme turbidita és molt emprat i alhora molt discutit per part de molts autors
privilegi paulí
Dret canònic
Cas, previst pel dret canònic (que l’atribueix a sant Pau), de dissolució del vincle matrimonial d’un matrimoni contret entre no batejats si un d’ells rep el baptisme i l’altre se’n separa sense una causa justa o es nega a cohabitar ‘‘sense ofendre el Creador’’, és a dir, quan es produeixen accions o situacions contràries a l’honestedat conjugal, manca de llibertat per a practicar la religió o s’impedeix l’educació cristiana dels fills.
La part infidel haurà de confirmar la seva actitud en un interrogatori obligatori El matrimoni resta dissolt al moment que el batejat contreu noves noces
tisores
Tisores
© Fototeca.cat-Corel
Oficis manuals
Instrument de tallar constituït per dues làmines, generalment d’acer, l’una de tall prim i l’altra de tall amorrat, entrecreuades i unides en el punt d’entrecreuament per un piu al voltant del qual poden girar, obrint-se en forma de X, proveïdes generalment d’un mànec cadascuna, sovint amb un ull per a passar-hi els dits i poder-les manejar, de manera que tallin el que hom posa entre les dues làmines.
tinta
Zoologia
Secreció de color negrós o negre violaci, a causa de la presència de melanina dissolta en aigua, que els cefalòpodes produeixen en una bossa o glàndula de la tinta i que té com a objecte ésser projectada violentament per l’embut o sifó quan l’animal es veu amenaçat; la tinta, en diluir-se en l’aigua de la mar, produeix un dens núvol de protecció que dificulta la visibilitat del depredador i permet al cefalòpode de fugir.
bel canto
Música
Terme usat per la musicologia alemanya per a referir-se específicament a la música barroca italiana, especialment a l’òpera veneciana de Francesco Cavalli i a la cantata romana de cambra de G. Rossi, G. Carissimi i M.A. Cesti. Aquest primer bel canto, de mitjan segle XVII, designà una música vocal simple i era utilitzat per oposició al stile rappresentativo, dominat per la subordinació de la veu a la paraula i a l’expressió del text.