Resultats de la cerca

Fill de Teti, envià sis expedicions a l’Àsia per abatre els beduïns Es mostrà actiu a Núbia i envià una expedició al Sinaí a la recerca de turqueses Bastí molt a Tanis, Bubastis, Abidos, Dendera i Coptos A Sakkara construí la seva piràmide, en molt mal estat avui, del nom de la qual, Men-nefer Pipi ‘Pepi és estable i formós’ deriva el de Memfis

Fill de Ramsès I, hom li deu la recuperació de les possessions egípcies a Palestina, perdudes en el període d’Al-Amārna Hi dugué a terme tres campanyes en la primera 1318 sotmeté Palestina i Fenícia, en la segona 1317 prengué Kadeš i la zona costanera d’Amurru, i en la tercera conquerí part de Síria, ja que sotmeté Qatna i Tunip Posteriorment perdé, sembla, el S de Síria, a causa de la pressió hitita, però conservà Fenícia i Palestina A l’W d’Egipte conduí una victoriosa campanya contra els libis A l’interior explotà les mines de turqueses de Ṣerābīt al-Khādīm Sinaí i les d’or del desert…

Fill d’Amenhotep II, les seves empreses guerreres manquen de relleu En canvi, donà una nova orientació a la seva diplomàcia, car cercà l’amistat de Mitanni, durament combatut per Tuthmosis III i Amenhotep II, per tal d’oposar-se als hitites, que havien esdevingut perillosos Així, esposà una filla d’Artatama, sobirà de Mitanni, i li cedí la important ciutat síria d’Alalakh

Fill d’una de les famílies més illustres d’Atenes, ocupà càrrecs militars i el 424 aC, durant la guerra del Peloponès, fou encarregat d’una missió, que fracassà, per la qual cosa fou condemnat a mort, però se salvà exiliant-se a les seves possessions de Tràcia Allí devia escriure la seva Història de la guerra del Peloponès , que deixà inacabada Home culte, deixeble de sofistes i filòsofs, es decantà vers la història, a la qual, en contraposició al seu antecessor Heròdot, donà una clara dimensió política Fent ús del dialecte àtic en contraposició al jònic, emprat per Heròdot,…

Deixeble de Lisip, és autor del  Colós de Rodes 290-80 aC, estàtua d’Hèlios, que feia uns 32 m d’alçada i fou destruïda per un terratrèmol el 227 aC

Muller principal d’Akhenaton 1379-1362 aC, amb qui apareix estretament associada en els relleus que es conserven del seu regnat Segons una teoria, era una princesa mitaniana dita Taduhipa segons una altra, era egípcia i, d’acord amb alguns, filla d’Ai, alt dignatari d’Akhenaton i després faraó 1352-1348 aC El seu nom significa ‘una dona bella ha vingut’, justificat, si hom jutja pel cap policromat que es conserva d’ella al Museu de Berlín o per l’inacabat del Caire A partir del 1366 aC desapareix de l’escena política alguns consideren que caigué en…

Filla de G Octavi i d’Àcia i germana d’August, contragué matrimoni, de primer amb G Claudi Marcel d’aquesta unió nasqué Marc Claudi Marcel i després amb Marc Antoni, el triumvir 40 aC Intentà d’evitar la ruptura entre aquest i el seu germà, però la situació esdevingué impossible i fou repudiada Molt estimada per les seves altes virtuts, un pòrtic davant el teatre de Marcel perpetuà el seu nom

Anà a Egipte vers el 59 aC És autor d’una Biblioteca històrica , en 40 volums, conservada incompleta, la qual, tot i ésser molt desigual, conté dades d’interès relatives a l’Egipte dels segles V i IV aC

Cònsol el 222 aC, vencé els gals a Clastidium i donà mort a llur cap, Virdumar Alhora, ensems amb el seu collega Gneu Corneli Escipió, prengué Milà i posà fi a la guerra contra els ínsubres Després de la batalla de Cannas, a Nola es féu fort contra Anníbal El 213 aC fou enviat a Sicília i assetjà Siracusa, on trobà una forta resistència Finalment, un cop obertes a traïció les portes de la ciutat, aconseguí d’apoderar-se'n Permeté que els seus soldats la saquegessin brutalment una de les víctimes fou Arquimedes, mentre ell tresorejava una munió d’obres d’art gregues,…

Gendre de Ciceró, collaborà amb Cèsar en la conquesta de les Gàllies i en la guerra civil contra Pompeu Nomenat tribú 47 aC, inicià una política demagògica en intentar d’anullar els deutes, la qual cosa motivà una sèrie de protestes públiques de les classes conservadores A la mort de Cèsar collaborà amb Marc Antoni i fou nomenat cònsol Hom li encarregà el govern de Síria, però, derrotat per Gai Cassi, un dels assassins de Cèsar, se suïcidà