Resultats de la cerca

Debutà al Centre d'Esports de Sants 1916-22 i jugà a la Unió Esportiva de Sants 1922-27 com a davanter de la banda dreta L’any 1928 s’incorporà al RCD Espanyol, però acabà la temporada al Pàtria de Saragossa Després passà al Saragossa FC 1928-30 Guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1926 amb la selecció catalana Un cop retirat fundà la Mutual Esportiva de Catalunya

Jugà a l’Avenç de l’Sport 1918-24, amb el qual aconseguí dos Campionats de Catalunya de la categoria B 1920, 1921 Fou un dels primers jugadors professionals catalans incorporats al València 1924-28, on guanyà el campionat regional les tres primeres temporades Després jugà a la Unió Esportiva Sant Andreu 1928-29 L’any 1924 formà part de la selecció de Catalunya, campiona de la Copa Príncep d’Astúries

Defensa, fou un dels puntals del FC Terrassa 1920-28, amb el qual es proclamà campió de la Copa Catalunya 1926 Jugà algun partit amb l’Athletic de Sabadell, l’Espanyol i l’Avenç del Sport, i es retirà el 1930 a la UE de Sants Jugà 9 partits amb la selecció catalana, que guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1924 Entre 1927 i 1929 jugà amb el FC Barcelona amistosos

Desenvolupà una llarga trajectòria amb el FC Espanya 1909-18, amb el qual guanyà tres vegades el Campionat de Catalunya 1913, 1914, 1917 i una Copa dels Pirineus Orientals 1914 També disputà la final de Copa 1914 Posteriorment jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1918-19 i el FC Internacional 1919-22 Disputà molts partits amb la selecció catalana, amb la qual guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916, 1917

Destaquen els poblats de Las Cogotas, La Osera i Sanchorreja, a Àvila, els d’El Berrueco, el Picón i Las Merchanas, a Salamanca, i Gorrita, a Valladolid Una cultura pròxima fou l’anomenada castreña o de las citanias del NW de la península Ibèrica, amb muralles circulars i escultura antropomòrfica Coaña i Pendio, a Astúries Camexa, Santa Trega i Queiruga, a Galícia Briteiros, Sanfins i Sabroso, a Portugal

Fill i successor del dotzè duc Organitzà, a costa seva, un regiment que lluità contra els francesos al Principat i a la Guerra de les Taronges 1800 Fou el privat de FerranVII quan aquest era príncep d’Astúries, i durant la Guerra contra Napoleó formà part de les juntes de la Tercera Regència 1812 i de la provisional del 1823 El 1824 fou president del govern i ministre d’estat

Fou donat primerament als reis, però després passà a ésser propi de prínceps de branques collaterals d’una casa reial i a sobirans menors, com els grans ducs de Toscana de la dinastia dels Mèdici, els ducs de Mòdena de la dels Este, els de Parma de la dels Farnese, així com també els duxs de Venècia i Gènova És encara l’apellatiu dels prínceps d’Astúries i Girona i dels infants d’Espanya

S’inicià en l’hoquei sobre patins tradicional Amb el Rubí Cent Patins guanyà una Copa del Rei 2006 i amb l’Associació Esportiva Sant Andreu, equip en el qual feu d’entrenador jugador a partir del 2008, una Copa Príncep d’Astúries 2012 Amb la selecció espanyola disputà cinc Campionats del Món i esdevingué el capità de l’equip Guanyà un Mundial B 2010 i marcà el gol de la victòria

S’inicià al CE Volley Lleida, on coincidí amb el seu germà Jordi Jugant en la posició de lliure, aconseguí la Lliga FEV i l’ascens a la Superlliga 2004 El 2005 passà al FC Barcelona, on aconseguí l’ascens a la màxima categoria estatal 2008 i la Copa Príncep d’Astúries 2008 Abandonà el club el 2011 Fou internacional amb la selecció espanyola i també formà part de la selecció catalana

Fou un dels fundadors del Club de Vela de Blanes, però mantingué estrets lligams amb altres clubs i tingué un paper important en la difusió de les classes Snipe i 470 També fou l’introductor de la classe Moth Europe En el camp de la navegació de creuer, fou membre del Comité Interclubs i vicepresident de la Reial Associació Nacional de Creuers Participà en la creació de la Regata Príncep d’Astúries