Resultats de la cerca

Havent-se enemistat amb la seva madrastra Almodis, probablement perquè aquesta el perjudicava en benefici dels seus fills propis, romangué allunyat dels comtes des del 1068, fins que el 1071 assassinà Almodis en circumstàncies que hom ignora En un moment posterior al 22 d’abril del 1073 fou condemnat pel collegi cardenalici a una dura penitència per espai de vint-i-quatre anys i exiliat a Jerusalem Hom li degué commutar el lloc d’exili perquè morí sense fills a Espanya terra de sarraïns sota penitència

El 1391 lluità a Sicília amb el seu pare i els seus germans Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d’Empúries 1396 A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant Durant l’interregne 1410-12 regí les baronies de Bernat de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament

Succeí el seu cosí Joan de Vilamarí com a cap del llinatge i com a almirall i capità general de l’armada En vida de Joan, havia collaborat en la lluita contra els turcs, a la costa d’Egipte i a Rodes Obtingué el feu de Bosa, a Sardenya, que havia estat del dit cosí Joan 1479 més tard li fou donat en alou 1488, i adquirí, també a l’illa, la comarca d’Opia Atacada Òtranto pels turcs, hi fou enviat en ajut de Ferran I de Nàpols 1480, i al seu servei lluità després contra Venècia 1483 Fou nomenat formalment capità general de l’armada per a tots els regnes de la corona catalanoaragonesa 1491…

Els comtes Ramon Berenguer I i Almodis de Barcelona els hi compraren el 1065 per una forta suma Bastons els jurà fidelitat i es comprometé a mantenir-hi vint cavallers Partidari de Ramon Berenguer II, aquest el cedí en ostatge 1080, ensems amb altres prohoms, al seu germà Berenguer Ramon II el Fratricida

Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Letgarda, filla d’Arnau Mir de Tost Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I, comte de Barcelona el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola Es declarà vassall del comte de Barcelona 1061 quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge Després del fratricidi, fou un dels…

A causa de la potència absorbent dels comtes de Barcelona, que tenien altres vescomtes en els comtats incorporats de Girona i d’Osona, els titulars del vescomtat barceloní, bé que grans senyors feudals, no arribaren a fixar un feu propi, com obtingueren els d’altres comtats catalans, i no apareixen documentats fins al segle X El primer vescomte conegut és Sunifred 858 més tard apareix Ermenard, vassall del comte Sunyer, vers el 918 Consta també un tal Audegari Otger abans del 966 Sembla que de bell antuvi aquests vescomtes posseïren els dos castells principals de la ciutat, el vell i el nou,…

Els seus anys de govern foren crítics, envoltat per possessions dels comtes de Rosselló i del comte de Barcelona, que l’any 1111 havia incorporat el comtat de Besalú El 1121 renovà l’aliança i jurà fidelitat al comte Gausfred III de Rosselló, però el 1122 Ramon Berenguer III de Barcelona l’obligà a rompre la fidelitat i a declarar-se vassall seu i li enfeudà diverses localitats de la frontera Ceret, Molins, Terrades, Boadella, Figueres Aviat, però, per motius poc coneguts, vers el 1128 ocupà possessions del seu parent Berenguer Renard de Peralada prohibí als seus vassalls de concórrer als…

Filla del comte Ramon Berenguer I, que la nomenà hereva, en substitució dels altres fills Ramon i Berenguer, i la posà sota la tutela de Guerau Alemany de Cervelló Fou casada amb el comte Guillem I de Cerdanya, de qui fou la tercera muller, i morí bastant abans que ell El 1085, amb el seu marit, li fou confiada pels magnats barcelonins la tutoria del seu nebot, fill de Ramon Berenguer II

És aturonat 104 m alt, prop del coll de Canyelles, als contraforts occidentals de la serra de Rodes És esmentat ja el 1078 entre els dominis donats pel comte Ponç I d’Empúries que hi havia establert el primer arxiu diplomàtic del comtat als seus fills Hug II i Berenguer que fou vescomte de Peralada i senyor de Rocabertí i de Carmençó El fill d’aquest, Dalmau Berenguer, vescomte de Peralada, almenys des del 1099, utilitzà sovint el títol de vescomte de Carmençó fou en defensa del seu fill, el vescomte Berenguer Renard, que Ramon Berenguer III de Barcelona atacà, vencé i féu presoner el comte…