Resultats de la cerca

Pertangué a l’orde franciscà, estudià a Bilbao i a Aranzazu, i visqué des dels 42 anys al Collegi de Missioners de Zarautz Considerat com un dels iniciadors del renaixement literari al país basc, realitzà traduccions, estudis gramaticals i, sobretot, llibres de caràcter religiós com Escu liburna eta berean eguneango cristiñan cereguiñac ‘Manual de pràctiques cristianes diàries’, 1802 Publicà obres en diversos dialec tes bascs i traduí al biscaí el Gero d’Axular La majoria de les seves obres foren publicades pòstumament, i algunes resten inèdites encara

L’Ertzaintza identifica com el membre del comando Donosti d’ETA José Luis Geresta el cos que dissabte va ser trobat mort d’un tret en un descampat del municipi d’Errenteria Guipúscoa Segons l’Ertzaintza es tracta d’un suïcidi, però HB atribueix la mort de Geresta a la guerra bruta dels aparells de l’Estat contra ETA La identificació de Geresta es fa dilluns, l’endemà que 60000 persones es manifestessin a Bilbao, convocades per HB, per denunciar la pressió policíaca sobre l’entorn d’ETA

Llicenciat el 1899, treballà als tallers Vulcano Durant quinze anys residí a Bilbao, on desenvolupà la seva activitat professional als Altos Hornos de Vizcaya Novament a Barcelona, s’integrà als tallers Damians Projectà i dirigí, entre d’altres, la construcció de l’esfera de la part superior dels antics Magatzems Damians, a Barcelona, les estructures metàlliques dels palaus de l’Exposició de Montjuïc i el telefèric de Sant Jeroni de Montserrat inaugurat el 1929, la seva màxima realització Exercí també la docència a l’Escola del Treball, d’on fou degà

Exposà a Barcelona 1911, a Berlín 1913 i al Salon d’Automne París, 1912 La seva pintura, tècnicament plana i d’empastament sobri, pot ésser inclosa dins un neoimpressionisme on el color, d’harmonitzacions clares, és essencial Es limita a cercar un art agradable, sobretot flors Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern de Barcelona, i als de Bilbao i Madrid Escriví articles d’art, des de París, per a La Veu de Catalunya És autor de Memorias de un pintor 1944 Es casà amb l’escultora Maria Llimona

De jove fou aprenent a París i dibuixant de la companyia del ferrocarril d’Estrasburg Passà a Madrid 1854 com a dibuixant del ferrocarril de Madrid a El Escorial El 1860 fundà una fàbrica de teixits metàllics a Madrid i l’estengué a Bilbao sense èxit i a Barcelona, que aviat esdevingué el centre de l’empresa S'hi establí i, vinculat al proteccionisme, fou membre del Foment del Treball Nacional, del qual fou vicepresident 1891-93 Associà els seus fills a la fàbrica Rivière i es retirà

Cadet el 1810, formà part de la Guàrdia Reial 1824 capità el 1834 Mort Ferran VII, es féu carlí i prengué part en el setge de Bilbao i en la batalla de Lutxana Coronel, s’acollí al conveni de Bergara 1839 i passà a l’exèrcit isabelí El 1849 combaté l’aixecament carlí al Principat Mariscal de camp 1851 i tinent general 1867, fou capità general d’Andalusia, conseller d’estat, director general d’administració militar, diputat i senador Amb la restauració borbònica fou capità general de València 1875-76

Començà jugant als Maristes i posteriorment al Club Joventut de Badalona, amb el qual fou campió d’Espanya en les categories infantil, juvenil i júnior El 1973 s’incorporà al primer equip del Badalona, en el qual jugà fins l’any 1980, i es proclamà campió de Copa 1976 i de Lliga 1978 Jugà amb el CAI de Saragossa 1980-85, equip amb el qual guanyà la Copa 1984 Posteriorment jugà al Caja Bilbao, el Breogán de Lugo, el Pamesa València i el Lagisa Gijón Fou internacional amb la selecció espanyola en diferents categories

Entre els seus membres es destacà Antonio de Saralegui y Zarandona Muskiz, Biscaia, 1847 – Buenos Aires, 1907, terratinent, empresari i financer establert a l’Argentina Gran propietari rural a la província de Santa Fe, posseí, d’entre un total de 155000 ha, l’Estancia Rincón de San Antonio, model d’explotació ramadera, on fundà la localitat de Villa Saralegui Fou també cofundador del Banco Español del Río de la Plata 1887, de la Cámara Española de Comercio de la República de Argentina 1887-88, del Banco Constructor de La Plata 1888, de la indústria siderúrgica La Cantábrica 1902 i de la…

Els sectors de les Joventuts Socialistes simpatitzants amb les tesis comunistes Juan Andrade, César R González, Ramón Merino i Luis Portela, seguint directrius de Borodin, promogueren agrupacions locals comunistes i es constituïren en comitè nacional del Partido Comunista Español el 20 d’abril de 1920 A Catalunya, aquest PCE tingué un impacte escàs entre els socialistes Alfred Pérez Baró, dirigent de les joventuts socialistes de Barcelona, es limità a crear una penya adherida al partit en canvi, la premsa del PCE El Comunista , que era contrària a la lluita electoral, trobà un cert ressò…

Membre d’una família burgesa de Bilbao, es llicencià en dret a la Universitat de Deusto Inicià l’activitat política com a president de les joventuts d’Acció Catòlica de Biscaia El 14 d’abril de 1931, amb un grup de correligionaris, proclamà la República Basca des de l’ajuntament de Getxo La iniciativa no tingué conseqüències, però contribuí a fer-lo destacar entre els dirigents del Partit Nacionalista Basc Fou diputat de les tres legislatures de la República, i com a alcalde de Getxo presidí la comissió d’alcaldes que fou designada per a estructurar l’Estatut d’Estella Des del…