Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
Trafalgar
Cap
Cap de la península Ibèrica, a la costa atlàntica, prop de Cadis, Andalusia.
Ubrique
Municipi
Municipi d’Andalusia, a la província de Cadis, al NE d’aquesta ciutat.
Nucli agrícola i ramader Indústria alimentària i de material de construcció
doceañista
Història
Relatiu o pertanyent als qui foren partidaris de la constitució de Cadis (1812).
Hom coneix, també, amb aquesta denominació els liberals moderats encapçalats per Martínez de la Rosa i el comte de Toreno, tot i que pretenien una revisió de la Constitució del 1812 a fi i efecte d’instaurar un règim bicameral fonamentat en la collaboració de les corts amb el rei i sota la seva sobirania Tingueren una actuació destacada i dominaren les corts en el primer període del Trienni Constitucional, i s’oposaren a la política preconitzada pels exaltados
Manuel Zúñiga Fernández
Futbol
Futbolista.
Migcampista, arribà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1979-80 procedent del Calvo Sotelo de Puertollano Anà cedit al Cadis 1980-81, i tornà a l’Espanyol fins el 1989 Durant set temporades fou titular indiscutible, disputà 259 partits a la Lliga i marcà 18 gols Posteriorment jugà al Centre d’Esports Sabadell 1991-93 Fou internacional juvenil, sub-21 i capità de la selecció olímpica espanyola, on competí en cinc ocasions Participà en el projecte de la revista futbolística Futgol
Alejandro García Casañas
Futbol
Futbolista i entrenador.
Migcampista format al planter del FC Barcelona, jugà al filial 1988-93 i fou cedit al Rayo Vallecano, amb el qual debutà a primera divisió, i al Palamós Després fitxà pel Cadis i el Granada i la temporada 1999-2000 s’incorporà al Club Gimnàstic de Tarragona, i acabà al Cornellà l’any 2001 Retornà al Barça per entrenar els equips inferiors, fou entrenador del Dinamo Tbilisi de Geòrgia 2011-12 i del Centre d'Esports Sabadell novembre del 2014-febrer del 2015
Martín Fernández de Navarrete
Filosofia
Historiografia
Literatura
Escriptor i historiador il·lustrat castellà.
Ingressà a la marina i lluità a Gibraltrar 1782 Carles IV li encomanà la recopilació de notícies i documents de la marina per al museu marítim de Cadis El 1792 ingressà a la Real Academia de la Lengua, i poc després, a la de Bellas Artes de San Fernando El 1800 fou membre de l’Academia de la Historia, que presidí el 1824 Lluità contra els francesos 1793-95 i s’oposà a Josep Bonaparte Publicà una Colección de documentos inéditos
Bernat Nadal i Crespí
Dret canònic
Prelat.
Residí a Madrid durant quinze anys exercint d’intèrpret de la secretaria d’estat, malgrat haver estat nomenat en l’endemig canonge de la seu de Palma El 1794 fou nomenat bisbe de Mallorca sembla que fou el primer bisbe que ordenà sacerdots xuetes Fundà el collegi de la Puresa, a Palma Assistí com a diputat de les Balears a les corts de Cadis del 1811 Mantingué correspondència, entre altres personalitats, amb el cardenal Despuig, i deixà inèdita una història sagrada
Antoni Llaneres i Amengual
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Fou rector de Sant Nicolau 1798 i canonge de la seu 1815, a Palma Diputat per Mallorca a les corts de Cadis 1810, s’hi manifestà contrari a la llibertat d’impremta i partidari de la immunitat eclesiàstica i de la inquisició, a favor de la qual féu un discurs 1813, refutat per JLVillanueva Intervingué en la redacció del Llibre verd , llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca 1814
José de Mazarredo y Salazar
Mariner basc.
Participà en l’expedició de Lángara 1772 i 1774, i el 1783 fou ascendit a cap d’esquadra Després d’uns quants anys d’ostracisme, a causa de les crítiques que féu públiques contra les autoritats superiors de la marina, fou rehabilitat Defensà Cadis 1797 contra l’esquadra de Nelson, i el 1801 fou separat del servei, a petició de Napoleó, perquè s’oposava als plans navals d’aquest El 1808 reconegué Josep Bonaparte, el qual el nomenà ministre de marina
María de la Consolación de Azlor y de Villavicencio
Història
Comtessa de Bureta.
Aristòcrata de família aragonesa, nascuda a Catalunya quan el seu pare, Manuel de Azlor y de Urries-Gurrea de Aragón, era governador de Girona En la guerra contra Napoleó es distingí en els dos setges de Saragossa 1808 i 1809 assistint els combatents i els ferits Se n’anà més endavant a València i hagué de refugiar-se finalment a Cadis Retornà a Saragossa 1813, on fou rebuda com una heroïna, i el mateix Ferran VII acudí a visitar-la 1814
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina