Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
cua de gat
Cua de gat
Isidre Blanc (CC BY-SA 3.0)
Botànica
Mata de la família de les labiades, de tiges ertes, fulles sèssils estretament lanceolades i flors grogues.
Creix en brolles i erms, sobretot a les comarques valencianes En medicina popular és emprada com a vulnerària
pota de cavall
Pota de cavall
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, rizomatosa, de fulles totes basals, arrodonides i cordiformes, sinuades, llargament peciolades, i de capítols amb lígules estretes i groguenques, solitaris sobre peduncles esquamosos i flocosos, que apareixen abans que les flors.
Creix en terraplens, gleres fluvials i terrenys argilosos humits És oficinal i constitueix un excellent remei contra la tos
tem bord
Botànica
Mata de la família de les labiades, de 5 a 20 cm d’alt, pubèrula, amb branques filiformes pèndules, amb fulles ovades o triangulars, i amb verticil·lastres de 2 a 4 flors blanques.
És una planta endèmica de les Balears, de Còrsega i de Sardenya, que hi creix a les roques calcàries
moixernó
Moixernó
Andreas Kunze (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret ferm, de 5 a 15 cm d’ample, blanquinós o de color pàl·lid, de làmines juntes, estretes i una mica escotades, de cama gruixuda i blanquinosa, i de carn blanca, friable i amb una forta olor de farina.
Creix en prats de muntanya, on forma erols, i en boscs caducifolis És un dels bolets gastronòmicament més apreciats
companyol d’om
Companyol d’om
Susan Elliott iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de capell blanquinós o de color crema, de 10 a 20 cm de diàmetre, cama excèntrica, més ampla a la base, làmines gruixudes i carn acídula, amb olor de farina.
Creix sobre branques i troncs d’om, trencats o ferits, i també sobre pollancres, etc No té interès culinari
espernallac
Espernallac
© Fototeca.cat
Botànica
Planta arbustiva, de la família de les compostes, de 20 a 60 cm d’alçària, tomentosa, d’olor forta, amb fulles linears pinnatífides i amb capítols solitaris de color groc.
Té propietats estomacals semblants a les de la camamilla Creix en costers i llocs pedregosos secs, preferentment sobre calcària
escanyallops
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de tiges robustes de 50 a 60 cm d’alt, amb fulles alternes palmatipartides o quasi palmatisectes, de lòbuls incisos.
Fa flors de color groc pàllid, agrupades en raïms o panícules terminals Creix en boscs i prats de muntanya
gírgola de panical
Gírgola de panical
Uriah Resheff iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de 5 a 10 cm d’alt, de barret brunenc, amb làmines decurrents gruixudes i de peu blanquinós.
Creix sobre les soques o les arrels del panical, sobretot a les comarques meridionals És comestible i molt saborós
cerverina
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, de 50 a 80 cm d’alçària, de fulles estretes, trinèrvies, enteres o amb 3 o 4 lòbuls estrets i flors blaves reunides en capítols solitaris a l’extrem de llargs peduncles.
L’embolcall fa com una pinya de bràctees argentades Creix a les pastures de jonça de la regió mediterrània
herba de Sant Benet
Herba de Sant Benet
Donald Hobern (cc-by-3.0)
Botànica
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rosàcies, rizomatosa, alta de 20 a 60 cm, de fulles pinnatisectes, de flors grogues i de fruits en plurinúncula.
Creix en fondalades, tanques, reguerons i altres llocs humits i ombrívols L’arrel té virtuts restringents, tòniques i febrífugues