Resultats de la cerca
Es mostren 542 resultats
Joan Genís Peres
Música
Músic.
Fou nomenat mestre de capella de la catedral d’Oriola, on actuà fins el 1581 A partir d’aquest any fins al 1595 actuà com a mestre de capella de la catedral de València i del Collegi del Corpus Christi Del 1595 al 1600 residí a Oriola i des d’aquest any s’ignora la seva activitat Moltes de les seves obres han desaparegut S'han conservat uns salms Laetatus sum In exitu Israel Ad Dominum cum tribularer Levavi oculos meos De profundis Confitebor tibi, Domine Dilexi quoniam exaudiet , tots ells per a quatre veus Altres obres d’ell són un Magnificat, Gloria laus, Parce mihi, Domini Miseremini…
Pere Valentí Mora Mariné
Futbol
Porter de futbol i entrenador.
Format a les categories inferiors del Reus Deportiu, passà als juvenils del Futbol Club Barcelona 1965-66 després de proclamar-se campió d’Espanya de la categoria amb la selecció catalana Jugà amb l’Atlètic Catalunya 1966-68 i el Comtal 1968-69, i fou cedit a l’Oviedo 1969-70 i l’Elx 1971-73 Retornà al FC Barcelona 1973-79 i debutà oficialment amb el primer equip el dia de la històrica victòria per 0 a 5 al Santiago Bernabéu 1974 Amb l’equip blaugrana guanyà una Lliga 1974, una Recopa d’Europa 1979, una Copa del Generalísimo 1971 i una Copa del Rei 1978 Posteriorment jugà al Rayo…
Antoni Jiménez Sistachs
Futbol
Porter de futbol.
S’inicià a l’Olímpic la Garriga i també jugà al Granollers i a l’equip amateur del FC Barcelona Tot seguit passà a segona divisió amb la UE Figueres 1990-92, el Rayo Vallecano 1992-93 i el RCD Espanyol 1993-94, amb el qual es proclamà el porter menys golejat de la categoria Ascendí a primera Jugà a l’Espanyol fins a l’edició 1998-99, fou capità de l’equip i la temporada 1997-98 obtingué el Trofeu Zamora Posteriorment jugà amb l’Atlético de Madrid 1999-2002, amb el qual perdé la final de Copa 2000, i amb l’Elx 2002-03 Finalitzà la carrera de nou a l’Espanyol 2003-04, la porteria…
Emili Balaguer i Perigüell
Medicina
Metge.
Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres Professor a les universitats de Saragossa 1977-81 i València 1969-76, fou catedràtic d’història de la medicina 1981-90 i degà 1986-90 de la Universitat d’Alacant, i catedràtic de la Universitat Miguel Hernández d’Elx des de la seva fundació el 1997 Publicà molts treballs sobre història de la medicina, amb una atenció especial a les qüestions de fisiologia Publicà els llibres La introducción del modelo físico-matemático en la biología moderna 1974, Vocabulari de medicina 1993 i Balmis o l’esperit de la…
Jubalcoi
Rodal
Rodal del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), 7 km a l’est de la ciutat.
el Pla de Sant Josep
Caseria
Rodal i caseria del municipi d’Elx (Baix Vinalopó), a 3 km de la ciutat.
Cartagena

Vista de la ciutat de Cartagena
© Istockphoto
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, vora la badia de Cartagena.
L’establiment, a mitjan segle XX, de la refineria de petroli d’Escombreras repercutí en l’augment de població de la ciutat i la industrialització de la regió El port, d’excellents condicions naturals i un dels més protegits militarment de la península Ibèrica, té un intens comerç, principalment de productes petroquímics Hi ha indústria petroquímica, metallúrgica, i central tèrmica a més, hi ha els recursos tradicionals industrials construcció naval militar i mines plom, argent És cap del departament naval de Cartagena, que s’estén des del cap de Gata fins a la frontera amb França, les Illes…
Joan Manel Asensi Ripoll
Futbol
Futbolista.
Migcampista que s’inicià a l’Elx Club de Futbol, on jugà quatre temporades entre els anys 1966 i 1970 La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona per vuitanta milions de pessetes, xifra que constituí tot un rècord en aquell moment Hi jugà onze temporades, entre el 1970 i el 1980, i fou capità de l’equip després de la marxa de Johan Cruyff Guanyà una Lliga 1974, dues Copes d’Espanya 1971, 1978 i una Recopa d’Europa 1979 Disputà 492 partits oficials i aconseguí 130 gols El 1980 deixà el club a mitja temporada en acceptar una important oferta econòmica del Puebla de Mèxic…
espardenya

Espardenyes de cànem típiques de pagès
© Fototeca.cat
Tecnologia
Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes que es lliguen al turmell.
Alguns tipus d’espardenya són característics de determinades poblacions o àrees, com l’ espardenya de Valls , amb set vies de veta per banda, l’ espardenya valenciana , amb dos parells de vetes unides al centre de la puntera, l’ espardenya empordanesa , blanca i que cobreix amb tela tot el peu, etc Espardenyes © CIC - Moià Ha estat el calçat tradicional de la gent de pagès, sobretot a les zones poc humides, i també de les classes populars urbanes Per la seva lleugeresa fou utilitzada per les tropes lleugeres de la corona catalanoaragonesa, i el 1694 fou imposada per decret reial a la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina