Resultats de la cerca

Visqué a les Filipines i a Libèria Havent-se traslladat a Mallorca vers el 1920, exercí la crítica d’art, avantguardista i antiacadèmica, a “El Día” i “La Nostra Terra” Collaborà a “La Voz de Sóller”, “La Libertad” i “La Vanguardia”, de la qual fou corresponsal a Suècia Republicà d’esquerres, s’exilià definitivament a la fi de la guerra civil de 1936-39 Traduí al suec nombroses obres de la literatura castellana

Filla del comerciant marsellès François Clary, es casà 1798 amb el general Jean Bernadotte, el qual esdevingué rei de Suècia 1818 amb el nom de Carles XIV Amb el seu marit es traslladà a Suècia 1823, on la seva actuació a la cort fou insignificant

El 1909 aconseguí de fabricar un producte, que anomenà agamassan , capaç d’absorbir acetilè sense cap perill d’explosió Perfeccionà la turbina de vapor Laval El 1912 rebé el premi Nobel de física per les seves investigacions sobre la dinàmica dels gasos a elevada temperatura

La seva obra és influïda per la generació perduda i, sobretot, per Kafka Cal destacar-ne Ormen ‘La serp’, 1945 i Bränt barn ‘El nen abrusat’, 1948

Després d’estudiar a la Universitat d’Estolcolm, amplià estudis a l’escola de Dartington Hall a Anglaterra Fou cofundadora del Svenska Dansteater 1946 i es destacà com a coreògrafa, especialment en La Senyoreta Júlia , de Strindberg 1950 Fou coreògrafa del Ballet Reial Suec 1952-57, del New York City Ballet i de l’American Ballet Theatre 1958-64 El 1967 fundà el Ballet Cullberg, que ella mateixa dirigí fins al 1987, i també fou directora artística de la segona cadena de televisió sueca Collaborà també amb IBergman Entre les seves obres es destaquen les tres versions de Romeu i Julieta 1944,…

Fou ambaixador de Suècia a Madrid i a París, on conegué Marmontel i Voltaire i assimilà la cultura racionalista francesa Fou també ministre d’afers estrangers i president del consell de ministres de Suècia Són obres seves Atis och Camilla ‘Atis i Camilla’, 1761 i Daphne 1762

Començà escrivint poesia amorosa i elegíaca, més aviat intimista, que evolucionà cap a un humanisme cristià i filantròpic Destaquen, d’entre les seves obres, Världsliga Visor 1913, i Dagarna 1938, Augusti 1952, Skydrag 1971

Tractà qüestions polèmiques de l’actualitat —com la defensa de la natura—, sobretot a partir de Dikter under träden ‘Poemes sota els arbres’, 1956, fent servir els mites de la rondalla popular Entre altres obres publicà reculls de poemes — Under tiden ‘Mentrestant’ o ‘Temps de miracles’, 1972, Ordbok ‘Diccionari’, 1976— novella — Förebud ‘Auguri’, 1953— narració — Bäcken ‘El rierol’, 1958— assaig — Montsägelser ‘Contradiccions’, 1961, Blavalen ‘La balena blava’, 1979— i teatre — Jag maste till Berlin ‘Haig d’anar a Berlín’ i Job 1969

Cap d’estació de ferrocarril 1871-81 i diputat al parlament suec 1881, consagrà la seva vida a treballar pel pacifisme Rebé el premi Nobel de la Pau el 1908, juntament amb Frederik Bajer

S'interessà sobretot per dilemes morals que en les seves obres debaté amb un estil reposat, sobri, però ple d’allusions Sovint, la dificultat de prendre partit i d’actuar n'és el nucli de l’argument, com en el recull de narracions Skon som krigaren bar ‘El calçat que duia el soldat’, 1943 i en les novelles Plånbok berttappad ‘Cartera extraviada’, 1943 i Knekt och klerk ‘Soldat i clergue’, 1945 A Du själv ‘Tu mateix’, 1946 i Som svalorna ‘Com les orenetes’, 1950, entre altres, contraposa tipus humans units pel vincle amorós però oposats radicalment en altres aspectes Posteriorment escriví…