Resultats de la cerca

Entre els anys 1955 i 1966 fou membre dels clubs ciclistes Bétulo, Collblanc, Sprint i Grup Esportiu Faema L’any 1965 corregué com a independent i participà en la Volta a Catalunya amb l’Agrupació Ciclista Montjuïc Durant la seva etapa en actiu aconseguí vint victòries El 1967 ingressà al collegi d’àrbitres i arribà fins al grau d’àrbitre estatal UCI Arbitrà diverses edicions de la Volta a Espanya i a Catalunya, la Setmana Catalana, l’Escalada a Montjuïc i alguns Campionats d’Espanya de pista L’any 2002 es retirà

Especialista en patologia aviària, ocupà càrrecs a l’Institut de Biologia Animal 1969 i a l’Institut d’Investigacions Agràries 1972 Realitzà estudis d’investigació histològica de malalties contagioses de l’aviram, i publicà Explotación de aves de puesta en baterías i Patología de la incubación y del pollito recién nacido

Era conegut amb el sobrenom de Trucafort Actuà des del 1611 i era vinculat al partit dels cadells El 1612 disposava d’una força de prop de cinquanta homes L’any següent robà a masies situades entre Barcelona i Montcada perseguit per les autoritats, es refugià a la Pobla de Lillet, on les autoritats locals el protegien Capturat a Sant Esteve d’En Bas Garrotxa, fou dut a Barcelona i executat

Vida Fill del poeta  Josep Tharrats , estudià cinematografia a l’IDHEC de París i fou un actiu promotor de cineclubs a Barcelona durant el període 1950-62 Aprengué l’ofici entre el 1954 i el 1968, treballant al costat de LG Berlanga, JM Forn, JM Nunes, CF Ardavín, Franco Rosi, Riccardo Freda i Robert Parrish com a ajudant de direcció, secretari de rodatge, ajudant de producció o ajudant de muntatge Realitzà documentals, cinema publicitari i industrial, llargmetratges, etc Es donà a conèixer com a realitzador amb el curtmetratge  Un viernes santo 1960, inscrit al corrent de La Gente Joven del…

Collaborà, entre d’altres, a les revistes L’Espill , “L’Aiguadolç”, Cairell , “Daina” i “Lletres de Canvi”, de la qual formà part del consell de redacció Amb Oh 1980, premi Joanot Martorell 1979, un dietari que és un cant al paisatge de Gandia Ducat d’ombres 1982, premi Andròmina és una novella històrica que amb un doble temps, s XIX i XVII, construeix una història ambientada en la decadència del ducat de Gandia Amb el llibre de proses Les quatre estacions 1986, en collaboració amb J Piera i I Mora, guanyà el premi de la Crítica del País Valencia En el camp biogràfic escríví la…

El general Louis-Gabriel Suchet ocupa Tortosa

El 1575 servia a Itàlia, en la flota de Joan d’Àustria, i prengué, el 1580, el comandament de la galera “Lupiana”, heretada del seu besoncle Tomàs de Llupià Prengué una part brillant en les guerres de Felip II de Castella contra Portugal i França El 1589, nomenat procurador reial de Rosselló i Cerdanya, cedí la seva galera a la corona El 1606, Felip III de Castella li conferí la senyoria de Conat Conflent i diverses rendes a Prats de Molló i a Perpinyà En conflicte amb el bisbe d’Elna, Francesc Robuster, a propòsit de les immunitats eclesiàstiques, fou excomunicat per aquest el 1593 Es casà,…

Marquès d’Avilés, fill de José de Avilés e Iturbide, corregidor de Vic entre el 1728 i el 1744 i heraldista, de qui heretà el títol de marqués d’Avilés Com el seu pare, seguí la carrera militar i fou enviat a Amèrica, on arribà al Perú el 1768 durant el període del virrei Manuel d’Amat Hi dirigí les milícies de cavalleria i fou governador interí del presidi i fortalesa d’El Callao i comandant de Cuzco el 1769 era tinent coronel de dragons Sota les ordres del general Valle, dirigí, a partir del 1780, les operacions militars repressives contra la revolta indígena capitanejada per Tupac Amaru  …

Primogènit del llinatge dels Arquer de Goscons, exercí el càrrec de notari reial Installat a la cort del rei Ferran VI, defensà els interessos catalans L’any 1761 aconseguí del rei Carles III un decret que concedia a les drassanes catalanes autorització per a ampliar-se i construir tota mena de navilis, fet que donà una embranzida sense precedents a l’economia d’Arenys de Mar, capital del Alt Maresme Filantrop, promogué la construcció d’un hospici, dues escoles i un teatre a la seva vila natal

Autodidacte, exercí oficis molt diversos Popular i hàbil versificador, fou molt influït pel Romanticisme espanyol Fou afusellat arran de la Conspiración de la Escalera De les seves obres cal destacar Xicotencal, La muerte de Gessler, La fatalidad, Plegaria i La flor de la caña , que l’any 1886 foren recollides, amb altres obres, en un volum titulat Poesías completas con 210 composiciones inéditas