Resultats de la cerca
Es mostren 1396 resultats
Elisabet d’Hongria

Plafó que representa Elisabet d’Hongria, obra d’Alexandre de Riquer, dins la sala de confiança del Palau Güell
JoMV
Història
Landgravina de Turíngia.
Filla d’ Andreu II i de Gertrudis de Merània i germana de Violant , muller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou casada 1221 amb Lluís IV de Turíngia Vídua el 1227, fou apartada del tron pel seu cunyat Enric de Turíngia Entrà al tercer orde franciscà i es dedicà a l’hospici de pobres que havia fundat a Marburg Fou canonitzada el 1235 La seva festa se celebra el 17 de novembre
Tebaida
Geografia històrica
Antiga regió de l’Alt Egipte, amb capital a Tebes, que s’estenia de Siene fins a Hermòpolis.
Des del s III fou província romana i comprenia tot l’Alt Egipte A la seva zona desèrtica florí, des del s III, la vida anacorètica amb figures tan destacades com sant Pau l’Ermità, sant Antoni, sant Pacomi i la seva germana Maria Esdevingué tan famosa la vida dels monjos que poblaven la Tebaida, que aquest nom s’ha convertit, en el llenguatge cristià, en sinònim dels llocs destinats al recés i a la contemplació
Ptolemeu II
Història
Rei d’Egipte (285-246 aC).
Fill de Ptolemeu I i de Berenice, es casà amb Arsínoe, filla de Lisímac 288 aC, i amb la pròpia germana 278 aC, d’aquí el seu sobrenom L’èxit contra els selèucides Antíoc I 280-272 aC i Antíoc II 260-253 aC convertí Egipte en la primera potència naval de la Mediterrània Amb ell, la dinastia ptolemaica arribà al seu cim protegí Callímac i Teòcrit, enriquí la biblioteca d’Alexandria i afavorí les religions grega i egípcia
Rosa Ponselle

Rosa Ponselle
Library of Congress (CC0)
Música
Soprano nord-americana d’origen napolità.
El seu nom real és Rosa Ponzillo Debutà en vodevils amb la seva germana Carmella Caruso la feu debutar 1918 al Metropolitan de Nova York, on actuà des d’aleshores Feu una gran creació de Norma , de Bellini, i de La Vestale , de Spontini Assolí una fama mítica, tot i que espaià les seves actuacions, que a Europa foren només a Londres 1929-31 i Florència 1933 Es retirà el 1937, després d’haver enregistrat alguns discs
Joan Martí Població
Filosofia
Humanista.
Residí a París des del 1509 Amic de Lluís Vives, aquest l’elogià prop d’Erasme com a excellent matemàtic i humanista Estigué al servei de l’inquisidor general i arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique fins que vers el 1535 entrà a formar part del nucli d’hispànics protegits per la reina de França Elionor d’Àustria, germana de Carles V Fou professor al collegi de França Publicà De usu astrolabari compendium París, 1514, 1527, 1546, 1556
Caroline Lucretia Herschel
Astronomia
Astrònoma anglesa d’origen alemany.
Germana del també astrònom sir William Herschel, amb el qual compartí la carrera professional, descobrí diversos cometes, ajudà en la construcció de telescopis i realitzà importants catàlegs d’estels Fou nomenada membre honorària de la Reial Societat Astronòmica d’Anglaterra i rebé la Medalla d’Or de les ciències del rei de Prússia Jordi III d’Anglaterra li concedí un salari de 50 lliures anuals, raó per la qual és considerada la primera astrònoma professional de la història
Ban Zhao
Literatura xinesa
Escriptora xinesa.
Filla de Ban Biao i germana de l’historiador Ban Gu Collaborà amb aquest darrer en la redacció del Han shu i, mort Ban Gu, conclogué l’obra, per encàrrec de la cort Escriví també poemes i l’opuscle Nü jiao ‘Consells a les dones’, la influència del qual en l’educació tradicional perdurà fins al segle XX És famosa també una petició a l’emperador per al rellevament del seu germà, el general Ban Chao
Sança d’Aragó
Història
Infanta.
Filla del rei Jaume I de Catalunya-Aragó, fou decidit el seu matrimoni 1253 amb el rei Teobald II de Navarra si fallaven les esposalles de la seva germana Constança amb el mateix rei Res d’això no es portà a efecte i féu un viatge de pelegrinatge a Terra Santa 1272, on serví anònimament els malalts a l’hospital de Sant Joan de Jerusalem, ciutat en què morí Fou soterrada al monestir de Vallbona de les Monges
Teodor I de Montferrat
Història
Marquès Paleòleg de Montferrat (1306-38).
Succeí, per renúncia, la seva mare Violant muller, amb el nom d’Irene, de l’emperador bizantí Andrònic II, darrera representant de la dinastia dels aleràmics i germana del marquès Joan I mort el 1305 Per a ocupar el tron hagué de sostenir una lluita amb el regent i pretendent, el marquès Manfred IV de Saluzzo El 1310 fou reconegut i investit per l’emperador S'ocupà de refer l’administració del seu estat i l’ordenà
Guillem Frederic d’Aragó
Història
Fill natural de Frederic III de Sicília.
Pel testament del seu pare rebé les senyories de Malta i Gozzo i les possessions alemanyes que aquell havia heretat de la seva mare, Elisabet de Caríntia Fou nomenat successor del regne de Sicília posat cas que la seva germana Maria, hereva de Frederic, morís sense descendència Es casà amb Beatriu d’Aragó, filla de Joan i besneta de Frederic II, i foren pares de Joana Frederic d’Aragó, muller de Pietro Gioni, baró d’Ardore
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina