Resultats de la cerca

Cridat a Tortosa, s’hi féu càrrec de la direcció de les obres de la catedral 1702-08, on sobresurt com a obra seva la porta barroca de l’Olivera, amb columnes salomòniques 1705 Fill seu fou Pau Xambó — Tortosa 1755, que el succeí com a mestre de la catedral tortosina el 1708, càrrec en el qual, amb interrupcions motivades per la situació política, estigué fins a la mort

Rector de les Escoles Pies de Mataró, el 1813 publicà Observaciones sobre la guerra de España contra Bonaparte i el 1834 la tragèdia La gloria de Iluro Amb l’obra Ópera española 1841 intentà demostrar l’aptitud de la llengua castellana per a l’òpera, i com a prova hi inclogué una traducció del Belisario de Donizetti Deixà unes Memorias históricas de Mataró 1866

Esdevingué catedràtic de lleis i de cànons de la de Barcelona, d’on exercí l’advocacia i fou nomenat ciutadà honrat Publicà Consiliorum una cum sententiis et decisionibus Audientiae regiae principatus Cathaloniae 1628

Professà al monestir de jerònims d’El Escorial 1825, d’on fou mestre de cerimònies, professor de grec i segon bibliotecari fou també confessor de Ferran VII Després de l’exclaustració 1835 continuà al servei d’El Escorial, d’on Isabel II el féu primer bibliotecari 1847 Després fou canonge i professor del seminari de Badajoz 1852, arxipreste d’Astorga i ardiaca de València 1867 Traduí del llatí El movimiento de España o sea historia de las Comunidades de Castilla de Juan Maldonado 1840, i és autor de diversos treballs sobre El Escorial 1849-59 i d’un catàleg dels seus manuscrits, inèdit

Hom remarca la seva imaginació i facilitat per a la pintura al tremp Fou acadèmic de Sant Carles Té obres de tipus religiós a les esglésies de Sant Agustí i de Campanar, de València, i a l’Academia de San Fernando de Madrid El seu fill Vicent Inglés València — 1821, acadèmic de mèrit de Sant Carles, té obres de tema bíblic i retrats

Fou enviat per afers de les missions a Roma i a Madrid, on escriví El Orinoco ilustrado y defendido Madrid 1741, summa de coneixements directes sobre la natura i els habitants d’aquelles terres

A Morella collaborà 1833 en l’aixecament carlí comandat pel baró d’Herbers que inicià al País Valencià la primera guerra 1833-40 Presa la ciutat pels liberals, formà una partida, i, afusellat Herbers, fou elegit cap de les partides del centre, amb l’aprovació, entre altres, de Cabrera Poc després fou pres i executat

Doctor en ambdós drets, fou advocat de la ciutat Era deixeble de Llorenç Mateu i Sanç Fou el continuador del Vocabulario u Onomásticon de voces de derecho patrio conocido por Fueros de Valencia , iniciat per Gaspar Gil Polo El 1669 publicà un arbitrista Expediente fácil para desempeñar y descargar la Ciudad de Valencia de las muchas deudas que la oprimen El 1675 publicà també De la institució, govern polític i jurídic, observàncies, costums, rentes i obligacions dels oficials de les illustres Fàbriques Vella, dita de Murs e Valls, i Nova, dita del Riu, de la insigne, lleal i coronada ciutat…

Establí una fàbrica de torns de filar la seda del sistema Vaucanson La fàbrica fou continuada per Combe i Companyia, que el 1821 en millorà les installacions A mitjan s XIX l’adquirí Trenor i Companyia, que, a la darreria del segle, la transformà en fàbrica de filats de jute i confecció de sacs

Fou director de les obres de la Casa de Convalescència 1675 i hom creu que féu els plans de l’església de Betlem edificada del 1681 al 1732 Fou conseller de la ciutat 1688-89