Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori de Moscou amb S Tanejev i N Rimskij-Korsakov Des del 1906 es dedicà a la crítica musical en diaris i revistes, fins i tot estrangers, com "Der blaue Reiter" Fundà i dirigí l’Institut Nacional de Musicologia de Moscou Abandonà Rússia el 1926, visqué en diverses ciutats i finalment s’establí a França És més coneguda la seva tasca de musicòleg que la de compositor Escriví Modern Russian Composers Nova York, 1927, obra indispensable per a l’estudi de la música russa moderna També dedicà estudis a A Skr’abin, M Ravel, C Debussy o S Tanejev La reunió de les arts en una…

Començà els estudis musicals amb GB Martini i els continuà a Venècia i, després, a Milà El 1770 tornà a Venècia, on obrí una impremta de música en la qual, quatre anys més tard, entrà com a soci Carlo Canobbio El 1775 decidí anar a Lisboa per organitzar la representació de les seves obres i traspassà la impremta a Alessandri i Scattaglia Al cap de cinc anys tornà a Itàlia, i el 1785 s’establí amb el seu germà Francesco a Nàpols, ciutat on el 1786 obrí una nova tipografia que gaudí d’un privilegi d’impremta de deu anys La seva activitat durant aquest període no sempre fou correcta, i es…

Maeterlinck és un dels principals exponents del simbolisme La naturalesa emocional i més suggeridora que no pas explícita dels seus drames, com també l’atemporalitat de l’acció, ha contribuït al fet que compositors di estils molt diversos els hagin utilitzat Destaquen les òperes Pelléas et Mélisande , de Claude Debussy 1902, Ariane et Barbe-bleue , de Paul Dukas 1907, Soeur Béatrice , d’Albert Wolff 1914, Joyzelle , d’Alexsandr Cerepnin 1926, i L’intruse , de Guido Pannain 1940, entre d’altres Maeterlinck ha estat així mateix font d’inspiració per a nombroses composicions instrumentals, i els…

Inicià els seus estudis musicals amb G Quilici a Londres, i el 1793 entrà a formar part del cor de la capella de l’ambaixada de Sardenya Fou allí on començà a estudiar orgue sota el mestratge de Samuel Webbe El 1798 fou nomenat organista de la capella de l’ambaixada de Portugal, càrrec que exercí fins el 1823 Home polifacètic, prengué part activa en la vida musical londinenca El 1813 entrà a formar part de la llavors recentment creada Societat Filharmònica de Londres La seva tasca com a editor començà el 1811 amb l’aparició d’una obra en dos volums titulada Collection of Sacred Music Entre…

Inicià la seva carrera concertística a dotze anys El 1929 debutà a Harrogate amb la interpretació del Concert núm 1 de F Mendelssohn Fou alumna de la Royal Academy of Music de Londres Posteriorment amplià estudis a Viena amb Paul Weingarten També ho feu amb Mathilde Verne, Tobias Matthay i Edward Steuermann L’any 1948 inicià una important trajectòria als Estats Units, on gaudí d’un enorme prestigi També actuà amb gran èxit al Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, diversos països de l’Amèrica del Sud, l’Índia i el continent europeu Excellí especialment amb obres d’A Khačaturjan, S Rakhmaninov, J…

El 1914 la seva família es traslladà a Suïssa, on Igor inicià posteriorment estudis de piano A vuit anys oferí el seu primer concert Animat per A Cortot, el 1926 anà a viure a París, on completà la seva formació musical a l’Escola Normal de Música i fou deixeble de N Boulanger, entre d’altres El 1929 compongué un ballet per encàrrec de S de Diaghilev i l’any següent debutà com a director amb l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam Dedicat de manera quasi exclusiva a la composició fins el 1939, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial tornà una altra vegada a la direcció Després d’haver…

Alumne del Collegi de Navarra, arribà a la cancelleria de la universitat parisenca 1389 poc temps després fou bisbe de Lo Puèi 1395 i de Cambrai 1397 l’antipapa Joan XXIII el féu cardenal el 1412 Intentà de posar fi al Cisma d'Occident demanant al concili de Constança —on atacà violentament l’heretgia hussita— la reforma de la cúria romana i la creació d’un concili general al qual el mateix papa s’hauria de sotmetre Hom li atribueix 174 obres entre altres Imago mundi , sobre geografia universal, obra que consultà Cristòfor Colom, on planteja el problema —capital a l’època— de la rodonesa de…

Fill de Francesc de Perellós, primer vescomte de Rueda El 1370 era canonge de Mallorca Probablement per influència del seu pare, que residia a la cort reial de París, fou nomenat arquebisbe d’Embrun 1378 pel papa avinyonès Climent XII Fou addicte al papa Benet XIII, que el 1401 li trameté, per petició seva, Vicent Ferrer perquè prediqués contra els valdesos de la seva arxidiòcesi En l’acció pastoral l’ajudà el seu vicari general Jaume Albert, fill de Perpinyà El 1415 prestà homenatge a Perpinyà, per mitjà del seu germà Ramon, segon vescomte de Rueda, a l’emperador Segimon

La seva primera obra relacionada amb el naturalisme expressionista, és una sàtira de la vida social Deux modèles 1933, Musée National d’Art Moderne, París Més tard, féu temes religiosos i de circ, i, des del 1939, figures femenines sensuals amb grans efectes lluminosos La seva obra gràfica i d’illustració és molt important Les fleurs du mal, L’Enfer

Publicà la novella humorística Nouvé Granet 1856 Esperit independent, se situà fora del felibritge Els seus poemes — Cançons provençals 1840 reflecteixen i defensen l’artesania el seu llenguatge poètic és vigorós i força elaborat