Resultats de la cerca
Es mostren 2386 resultats
Hilari Carús
Pintura
Pintor d’origen florentí actiu a Bellver de Cerdanya el 1675.
A Manresa pintà el retaule dels Sants Metges de l’església del Carme 1677, i a Sant Joan de les Abadesses Ripollès treballà en el retaule de Sant Mateu 1686 i en la cúpula del cambril del Sant Misteri 1688
pla de Calm-agra
Calma
Calma residual de la superfície d’erosió postherciniana, compresa entre la portella de Mentet, a l’W, i els pics de la Llosa (2 503 m) i de Rocacolom (2 502 m), a l’E.
Forma part de la línia de crestes que separa l’alta vall del Ter terme de Setcases, al Ripollès de la vall de la Tet terme de Mentet, al Conflent És un indret cobert de pasturatges i un punt important de concentració ramadera
Associació Entesa pel Progrés
Partit polític
Partit registrat a Olot el 1987 per Joan Capdevila, Pere Torrent, Isidre Casaprim i Lourdes Pujadas.
Fou utilitzat pel Partit dels Socialistes de Catalunya i el Par-tit Socialista Unificat de Catalunya i independents per tal de concórrer conjuntament a les eleccions municipals d’aquest any en diverses poblacions de la Garrotxa, del Ripollès, d’Osona i del Gironès
Gaspar Rosés Arús
Futbol
Dirigent esportiu vinculat al futbol.
Presidí el Futbol Club Barcelona en tres etapes 1916-17, 1920-21 i 1930-31, en la primera de les quals es produí el famós ‘‘cas Garchitorena’’ i, en la segona, s’inicià el projecte del camp de les Corts El període 1916-18 també presidí la Federació Catalana de Futbol Formà part de la Ponència d’Educació Física 1922-24 Impulsà diferents esdeveniments esportius que se celebraren a Barcelona, com l’Exposició Internacional d’Automòbils Morí en accident de trànsit juntament amb la seva esposa i la seva filla
Josep Carcoler i Gomis
Música
Organista i compositor.
Fou deixeble de Joan Crisòstom Ripollès i exercí com a mestre de capella a Olot des del 1739 fins a la seva mort Compongué 48 obres religioses catalogades per Francesc Bonastre, entre les quals destaca un Stabat Mater 1742, barroc, amb influències de l’estil concertant italià
orde de Sant Jordi d’Alfama
Militar
Orde militar fundat per Pere I de Catalunya-Aragó el 1201 i aprovat pel papa Gregori XI el 1373.
Fou posat sota el patrocini de sant Jordi i la regla de sant Agustí, en temps del mestre Guillem Castelló El rei havia donat el desert d'Alfama Baix Ebre a Joan d’Almenara i a Martí Vidal perquè hi edifiquessin un hospital, convent, casa d’oració i misericòrdia a honra de Déu i sant Jordi per lloar-los i servir de fre a les invasions marítimes Creà unes ordinacions de 30 capítols Els primers cavallers edificaren un castell per a la defensa de la marina castell de Sant Jordi d'Alfama Els reis li donaren béns a València, on fou creat un priorat, les Balears i Sardenya En temps de…