Resultats de la cerca
Es mostren 1595 resultats
Il Tiberio

Portada del primer número de Il Tiberio (15 de novembre de 1896)
Publicacions periòdiques
Revista manuscrita barcelonina que consta d’una única col·lecció (majoritàriament a la col·lecció Joan Audet de Barcelona) de trenta-vuit números realitzats quinzenalment entre el 15 de novembre de 1896 i el 15 d’abril de 1899.
Fou el portaveu del grup antisimbolista d' El Rovell de l'Ou i hi collaboraren —per a informar a llur company Pere Isern, que estudiava a Roma— els artistes Marià Pidelaserra que hi feia la crítica d’art, Emili Fontbona, Ramon i Juli Borrell, Josep V Solà i Andreu, Gaietà Cornet, Filibert Montagut i Joan Comellas i Viñals L’ànima en fou el litògraf Ramon Riera i Moliner Esmentat per Feliu Elias i per Rafael Benet, no fou estudiat fins el 1974
Šem Ṭob ben Iṣḥaq
Lingüística i sociolingüística
Metge i traductor jueu.
Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina —que exercí a Montpeller i Marsella— i les traduccions de l’àrab a l’hebreu Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefeš traduí el comentari d’Averrois al De Anima d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Šimuš l’obra de medicina d’al-Zahrawī en 30 llibres, que acabà el 1258 Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitāb al-Manṣūrī d’al-Rāzī
Raymond Schwartz
Literatura esperantista
Escriptor i humorista francès en esperanto.
Fou l’ànima d’un famós cabaret parisenc en esperanto anomenat La Verda Kato ‘El Gat Verd’ els anys vint i La Tri Koboldoj ‘Els Tres Follets’ els anys quaranta A més de molts articles en la premsa esperantista, escriví, entre d’altres, els llibres poètics Verdkata Testamento ‘Testament del Gat Verd’, 1926 i La goja podio ‘La tribuna joiosa, 1949 i, en prosa, Prozo ridetanta ‘Prosa somrient’, 1928 i la novella Kiel akvo de l’rivero ‘Com aigua del riu’, 1963
Georg Wilhelm Pabst
Cinematografia
Director cinematogràfic alemany d’origen txec.
La seva obra, centrada principalment en la temàtica psicològica — Geheimnisse einer Seele ‘Misteris d’una ànima’, 1926, Die Büchse der Pandora ‘La capsa de Pandora’, 1928— i social — Die freudlose Gasse ‘El carrer sense alegria’, 1925, Kameradschaft ‘Companyonia’, 1931—, és el pont entre l’expressionisme i el naturalisme alemanys Dirigí encara el film pacifista Westfront 1918 ‘Front de l’oest 1918’, 1930, el projueu Der Prozess ‘El procés’, 1947 i Der letzte Akt ‘El darrer acte’, 1955, sobre la caiguda del III Reich
Nicolau de Credença
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fill del pintor napolità Nicolau de Credença i pintor ell mateix, prengué part amb diverses poesies, en castellà i en català, en tres certàmens de caràcter religiós dos en honor de la Immaculada Concepció i un altre sobre la immortalitat de l’ànima, celebrats a Barcelona pels volts del 1580, en el cas d’un dels certàmens immaculistes, i en el mateix any 1580 en els altres dos casos Bibliografia Bover i Font, A 1996 Vegeu bibliografia
Ramon Escaler i Ullastre
Acudit gràfic de Ramon Escaler
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Teatre
Literatura catalana
Dibuixant i comediògraf.
Fou l’ànima dels quaderns humorístics Fullaraca vers el 1887 i collaborà en La Roja 1881, La Honorata 1885-86 i altres publicacions de Barcelona i Madrid Fou el primer director artístic de La Tomasa des del 1888 Estrenà al Romea de Barcelona el drama Al peu de la creu 1892 i escriví diversos monòlegs humorístics, entre els quals cal citar Tot per elles 1885 i L’home de la dida 1892 Era oncle de l’escultor i comediògraf Lambert Escaler
,
còdex únic
Diplomàtica i altres branques
Únic material conservat d’una obra antiga, com Tertul·lià, De oratione, XXII-XXIX, De anima, etc.
culata
Militar
Gruix de metall que tapa l’ànima del canó per la part oposada a la boca.
En les modernes armes portàtils, la culata és la part posterior de la caixa de l’arma i serveix per a agafar-la o recolzar-la En les armes pesades, com els canons i els obusos, és el cos posterior que conté la recambra, la tanca, etc
generacionisme
Filosofia
Religió
Doctrina segons la qual l’ànima humana és generada, a l’igual del cos, pels pares.
Dins el cristianisme això no exclou tota possible intervenció de Déu, però n'exclou una intervenció directa i immediata en aquest sentit, s’oposa al creacionisme, el reconeixement del qual per l’Església com a doctrina oficial suposa, indirectament, un refús —mai, però, dogmàtic— del generacionisme N'han estat defensors Tertullià, Agustí i, entre els moderns, A Rosmini
carcassa
Carcanada (dit especialment de tot allò de què ha fugit el principi vital o l’ànima).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina