Resultats de la cerca
Es mostren 1985 resultats
txapela
Indumentària
Boina de grans dimensions usada tradicionalment pels bascs.
Hom n'usa de diversos colors, llevat del marró pròpia dels bearnesos i del rosa usada antigament pels aragonesos Els dansaires en duen de molt virolades Els bàndols isabelins i carlins del s XIX les usaven, respectivament, blanques i vermelles, i d’ací llur sobrenom de txapelzuri i txapelgorri
oriya
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup indoari parlada a l’estat indi d’Orissa.
Derivat directament del māghadī, és de totes les llengües índies actuals la més propera al sànscrit, sobretot pel que fa al lèxic i a la fonètica Documentat ja antigament amb una rica literatura, que a partir del s XVI tractà sobretot de temes religiosos, disposa d’un alfabet propi
Viliella
Poble
Poble (1.550 m alt.) del municipi de Lles (Baixa Cerdanya), a la dreta de la vall de la Llosa, dalt del vessant format per la morena terminal de l’antiga glacera, vora el torrent de Viliella (afluent, per la dreta, del riu de la Llosa).
L’església parroquial Sant Sebastià, antigament Sant Martí era possessió, al segle X, del monestir de Ripoll El castell , o roca, de Viliella existia ja al segle XIII el 1305 era posseït per Arnau Despuig, i el 1355 per Jaume Cadell Formà part de la baronia de Lles
Santa Eulàlia de Tevolís (Trullars)
Art romànic
Capella desapareguda situada antigament als confins orientals del territori de Trullars, a la riba esquerra del Rard Esmentada el 972 ecclesiola Sancta Eulalia , encara se’n tenen referències l’any 1495 Aquesta església hauria estat el temple de la vila de Tevolís, mencionada el 1141 i el 1144
brotxeta
Diferents models de brotxeta
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Brotxa petita que té els pèls reunits, sense buit central, perquè el mànec que fa de nucli és afuat a la part de la lligada.
Antigament tenien el diàmetre dels pinzells fets amb canó de ploma i eren construïdes emprant el mateix tipus de pèl que aquells o amb un altre de més dur, com el de les brotxes Actualment, llevat d’algun cas especial, han estat substituïdes per pinzells amb virolla metàllica
Museu de la Història de la Medicina de Catalunya
Museu
Museu de Barcelona creat per la Fundació Catalana, el Col·legi de Metges de Barcelona i Balears i la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona.
Inaugurat el 1982, consta d’una exposició de tota mena d’instrumentació i aparellatge mèdics emprats antigament —fins a la Primera Guerra Mundial— mostra també manuscrits inèdits de personalitats de la medicina catalana i originals de la correspondència entre metges catalans i eminències d’arreu Té també una biblioteca
esperit de fusta
Química
Alcohol metílic.
Antigament era obtingut per destillació seca de la fusta, a causa del seu contingut en impureses, quitrà, àcid acètic i d’altres, que li confereixen una olor i un gust desagradables Hom l’empra per a desnaturalitzar l’alcohol etílic i impedir, així, que aquest sigui emprat en perfumeria i alimentació
dic
Transports
Instal·lació o construcció que permet de deixar en sec una embarcació per tal de poder carenar, netejar, etc, l’obra viva del buc.
Hi ha certes operacions de reparació i manteniment que hom pot efectuar solament deixant al descobert i amb fàcil accés totes les parts del buc, les quals antigament eren fetes a flor d’aigua inclinant el vaixell lateralment mitjançant barcasses, o bé en terra, amb el vaixell sobre un escar
geladora
Alimentació
Llar
Aparell emprat en la fabricació de gelats que consisteix en un recipient proveït d’un sistema d’agitació.
Per a refredar la massa del producte, en les industrials hom utilitza l’evaporador d’una màquina frigorífica, mentre que en les domèstiques hom utilitzava antigament una mescla frigorígena gel i sal granada i actualment els aparells ja són prevists per a poder-los collocar dins el congelador de les neveres
l’Almadrava

Platja de l’Almadrava, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
És situada a la costa platja de l’Almadrava , al S de l’Hospitalet de l’Infant, entre el coll de Balaguer i el cap del Terme, al límit del terme de l’Ametlla de Mar Hi era parada antigament una almadrava Modernament s’hi han edificat xalets i urbanitzacions
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina