Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
urca
Transports
Antiga embarcació de càrrega d’origen holandès, de buc molt ample i de popa arrodonida, la capacitat de la qual oscil·lava entre 60 t i 200 t.
Tenia una sola coberta i arborava generalment dos pals l’un, al mig, aparellat amb una vela major i una gàbia, i el de mitjana, que aparellava una vela quadra i una aurica, ultra tres flocs grossos i una civadera a proa
caro
Transports
Embarcació menor de pesca, amb el buc en forma de U i amb escues, sense pal, coberta ni corredor, propulsada a rem i sense buguera ni embornals.
Té quatre bancs per als remers i la roda, que sobresurt força per la proa, acabada amb un cap de mort L’eslora sol ésser compresa entre els sis i els vuit metres
torreta
Transports
Cadascun dels emplaçaments mòbils de tir proveïts de canons o de metralladores disposats generalment a la cua i a les parts superior i inferior del buc dels bombarders.
pla longitudinal
Transports
Pla de la secció vertical del buc d’una embarcació que conté la línia formada pels punts mitjans de la quilla i que va de proa a popa.
hidròpter
hidròpter “Boeing”
© Fototeca.cat
Transports
Vaixell proveït d’unes ales per sota el buc que, a partir d’una certa velocitat, i per efecte hidrodinàmic, mantenen la nau pràcticament fora de l’aigua.
D’aquesta manera es redueix el fregament amb l’aigua i la nau pot atènyer velocitats de creuer de fins a 80 nusos
corda
Transports
Peça gruixuda de fusta que va de popa a proa per sota dels baus i descansa sobre puntals i serveix de reforç al buc contra la flexió longitudinal.
Si el vaixell és metàllic consiteix en una filera de ferros d’angle
botaló
Transports
Cadascuna de les perxes que neixen a la coberta o en el costat del buc d’un vaixell de guerra, que serveixen per a amarrar-hi embarcacions menors.
cambra
Transports
Cada un dels departaments del buc d’un vaixell separats per mampares o planxes, com la cambra de màquines,
la cambra de calderes
o la cambra d’allotjament
.
espill
Transports
Superfície llisa de la popa de les embarcacions grosses, a la part exterior del buc, on hom acostuma a escriure el nom i la matrícula de l’embarcació.
Castellnou de Bages
Absis de l’església de Sant Andreu de Castellnou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, als altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener, continuació vers el S de la serra de Castelladral.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Navars i Balsareny, a l’E amb el de Sallent, al S amb el de Santpedor i Callús i a l’W amb el de Súria S’estén pels altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener vers el cor del Pla de Bages El límit més meridional, que coincideix amb el cim de la Costa de la Vila 493 m, és un balcó natural des del qual hom pot contemplar la part central i de migdia de la comarca, amb la retallada silueta de Montserrat com a teló de fons Situat a la partió d’aigües de dos rius importants, cadascun d’aquests rep…