Resultats de la cerca
Es mostren 1120 resultats
Highly Advanced Laboratory for Communications and Astronomy
Astronomia
Satèl·lit portador d’una antena d’ones ràdio de 8 metres de diàmetre, posat en òrbita per l’agència espacial japonesa ISAS el 12 de febrer de 1997.
La missió té com a objectiu observar objectes celestes emissors d’ones ràdio aplicant interferometria de llarga base entre antenes de terra i l’antena en òrbita Com que HALCA és situat en una òrbita ellíptica, amb un apogeu de 21 000 km i un perigeu de 540 km, les línies de base que es poden obtenir d’aquesta manera són tres vegades més llargues que les abastables amb observacions basades únicament en antenes situades a la terra D’aquesta manera es poden obtenir mapes ràdio amb resolucions molt altes —per exemple, a 5 GHz la resolució pot superar el millisegon d’arc, aproximadament 100…
etruscologia
Història
Ciència que estudia la civilització etrusca.
A l’època romana ja hi hagué interès per les antiguitats etrusques, fins al punt que l’emperador Claudi procurà la reunió d’una sèrie d’arxius, actualment desapareguts Al s XVIII l’obra de Thomas Dempster De Etruria Regali Libri Septem 1723-24 fou el punt de partença dels estudis moderns sobre etruscologia El 1726 fou creada l’Accademia Etrusca de Cortona A la segona meitat del s XIX foren fets els primers estudis científics d’etruscologia i començaren les excavacions a Chiusi, Certosa, Villanova i Tarquínia Hi hagué també els estudis de GDennis i AFabretti, i hom creà museus…
Antonio de Ulloa
Marí i científic andalús.
Fou guàrdia marí i prengué part en la guerra de successió de Polònia 1733-35 Participà en l’expedició que, promoguda per l’Académie des Sciences de París, s’encarregà de mesurar l’arc de meridià terrestre al Perú féu aquest viatge juntament amb Jordi Joan i Santacília 1735-45 De tornada a Madrid, després d’haver estat fet presoner pels anglesos, es dedicà a activitats diverses, científiques i militars Organitzà collegis de cirurgia, jardins botànics, gabinets d’història natural, observatoris astronòmics, etc Féu estudis sobre la impremta i la indústria tèxtil Ocupà també càrrecs importants a…
Jaume Ciurana i Galceran
Política
Enologia
Enòleg i polític.
Doctorat en farmàcia a Barcelona, es diplomà en enologia, en dietètica i en tecnologia galènica i liofilització a la Universitat de Talença Bordeus Bon coneixedor de les regions vitivinícoles europees, portà la direcció enològica de cases de vins catalanes de gran anomenada Fou el primer director 1981-84 de l’Institut Català de la Vinya i el Vi INCAVI És autor de treballs científics i de dues obres de divulgació Els vins de Catalunya 1980 i Els olis de Catalunya i la seva cuina 1981, en collaboració amb Llorenç Torrado Fou comissari de la demarcació de Barcelona del moviment…
Llenguatge comú i llenguatge científic
Característiques del llenguatge científic El llenguatge exerceix una funció absolutament indispensable en la ciència, en totes les ciències Només cal pensar que tots o gairebé tots els estadis d’una operació científica qualsevol afecten el llenguatge Llevat potser de l’observació pura i simple, totes les altres fases característiques de l’activitat científica, des de l’anotació de les mateixes observacions fins a l’explicació dels fenòmens, passant pel càlcul i la previsió, necessiten un llenguatge per a arribar a bon port L’activitat científica, que inclou des de la investigació pura fins a…
Acadèmia Valenciana
Institució fundada el 1742 per un grup d’intel·lectuals, científics i metges valencians sota la iniciativa de Gregori Maians.
La seva finalitat, d’acord amb la Idea de la Academia Valenciana que aparegué el mateix any, fou de recollir i editar treballs antics i moderns pertanyents a diversos gèneres d’arts i de ciències, i d’estimular l’estudi i el progrés de les darreres Responia, per tant, al tipus d’acadèmia característic de la Illustració Maians pensà associar-hi el nucli de professors de la Universitat de Cervera, i amb aquest objecte escriví a Josep Finestres, que intentà, sense èxit, però, d’obtenir la collaboració d’alguns catedràtics L’acadèmia, que solament funcionà fins el 1751, edità algunes obres…
Zoologia 2009
Zoologia
Les meduses, remenadores del mar Les meduses faciliten la barreja de les aigües salades © Fototecacat El vent i les marees, la densitat i la temperatura de les aigües i els animals marins són els factors determinants de la barreja de les aigües salades Una de les notícies més curioses sobre zoologia que es van publicar l'any 2009 és la que relaciona les meduses amb la barreja de les aigües marines Científics del Caltech Institut de Tecnologia de Califòrnia van poder demostrar que les meduses són el grup d'animals marins més importants pel que fa a la barreja d'aigües de mars i…
La cursa pel pol sud
El vaixell oceanogràfic “Challenger”, després de recórrer els oceans del món sencer durant quatre anys, tornà a Anglaterra el 1876 Entre altres notícies, dugué a Europa dades valuoses sobre l’Antàrtida, notícies sobre formes de vida desconegudes i fenòmens excepcionals que despertaren l’interès dels científics Durant el Congrés Geogràfic Internacional del 1895, hom es proposà saber més coses sobre els confins meridionals del planeta, de manera que poc temps després foren organitzades set grans expedicions que estudiaren les costes de l’Antàrtida El camí per a arribar tard o d’…
Primera imatge real d’un forat negre
Diverses rodes de premsa simultànies anuncien la primera imatge real d’un forat negre, una regió de l’univers amb una gravetat tan potent que absorbeix tota la matèria del seu voltant, fins i tot la llum En realitat, la imatge no és pròpiament el forat negre sinó el cercle de llum i radiacions que desprèn la matèria en ser atreta al seu interior El forat negre es troba a la galàxia M87, a uns cinquanta milions d’anys llum de la Via Làctia, i el seu diàmetre equival a tres milions més del de la Terra La imatge, obtinguda mitjançant vuit telescopis en el consorci internacional Event Horizon…
Coordinadora de Centres d’Estudi de Parla Catalana
Història
Entitat constituïda el 1992 a Barcelona, amb seu a l’Institut d’Història Jaume Vicenç i Vives, de la Universitat Pompeu Fabra, que agrupa centres d’estudis locals i comarcals de l’àmbit lingüístic català.
Té com a objectiu de crear canals de comunicació i collaboració estables entre els diversos centres associats i d’aquests amb l’àmbit universitari, les diverses administracions públiques i entitats privades El 1996 tenia més de quaranta entitats adherides Els darrers anys la Coordinadora s’ha consolidat organitzativament i, alhora, ha promogut diverses activitats i publicacions Els congressos científics més destacats han estat el 1994, ‘Moviments socials i dinàmica associativa’, celebrat a Lleida, el 1997, ‘Franquisme i transició democràtica’, que tingué lloc a Palma, el 2004, “…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina