Resultats de la cerca
Es mostren 2258 resultats
William Harvey
Biologia
Biòleg anglès.
Estudià a Canterbury, Cambridge i Pàdua Es féu famós amb el llibre Exercitatio anatomica de motu cordis et sanguinis in animalibus Frankfurt, 1628, on descriví per primera vegada la circulació major de la sang Carles I el nomenà metge de la cambra reial i l’uní al seu destí atzarós fins que, el 1646, Harvey pogué tornar a Londres El 1651 publicà el resultat de les seves investigacions embriològiques, Exercitationes de generatione animalium Malgrat les aportacions anteriors de Servet i Cesalpino, hom li reconeix la prioritat en el descobriment del moviment circular de la sang
refugi de Saboredo

Refugi de Saboredo
© victordebobes
Refugi de muntanya
Refugi de muntanya del municipi de Naut Aran (Val d’Aran).
És situat a la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, sobre l’estany Baix de Saboredo, a 2310 m d’altitud Fou inaugurat l’any 1969 i és propietat del Conselh Generau d’Aran Està guardat i té capacitat per a vint-i-una persones És punt de pas de la travessa Carros de Foc i del sender circular de la Val d’Aran GR-211, i serveix de base per a les ascensions al Gran Tuc de Colomèrs, el pic de Saboredo i el tuc de Ratèra
Castell de Sant Iscle (Vidreres)
Art romànic
Situació Torre circular d’un dels angles del castell, reforçada i revestida més tard per un altre contramur circular F Tur Aquest castell, aturonat als primers contraforts de la serralada del litoral, és situat a uns 2 km a llevant de la població de Vidreres Mapa 365M781 Situació 31TDG828264 Per arribar-hi cal agafar un camí de terra davant la carretera de Vidreres en la seva unió amb la de Llagostera, que passa pel costat del club hípic, vorejant camps de conreu i després bosc, fins arribar al vessant de llevant del turó, des d’on s’enfila un petit camí que mena al…
Stonehenge

El cromlec de Stonehenge
© Corel / Fototeca.cat
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Monument prehistòric de tipus megalític, un dels més importants i famosos d’Europa, situat prop d’Avebury, al comtat de Wilt, Anglaterra.
Les primeres restes d’estructures que probablement servien propòsits cerimonials daten entre el 8500 i el 7000 aC fossats per a sostenir, segurament, troncs de tipus totèmic Hom ha distingit fins a sis fases en la construcció del monument, durant la transició del Neolític a l’ edat del bronze 3000-1500 aC, però a grans trets se’n poden distingir tres períodes El primer vers el 3000 aC era una gran plataforma circular de terra, de 97,5 m de diàmetre, amb petites fosses d’incineració El segon representà la construcció vers el 2500 aC d’un doble cercle concèntric de pedres en una bona part…
Terni
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Úmbria, Itàlia.
És situada a la riba oriental d’una conca alluvial recorreguda pel Nera Té indústries siderúrgiques i mecàniques, hidroelèctriques i tèxtils És seu episcopal Fundada, potser, al s VII aC, fou una ciutat romana florent Durant l’edat mitjana estigué en rivalitat amb Narni i Spoleto, i a la fi del s XIV passà als dominis de l’Església S'hi han conservat restes romanes amfiteatre, teatre i muralles Cal destacar l’església romànica de San Salvatore, adossada a un edifici circular romà, i l’església de San Francesco, del s XIII, amb modificacions dels s XV-XVI
horitzó artificial
Transports
Superfície plana horitzontal i reflectora, emprada per a observar altures d’astres amb un sextant (o un altre instrument de reflexió) quan hom no pot veure l’horitzó de la mar.
Hi ha dues classes d’horitzons artificials els de fluid , constituïts per la superfície lliure d’un líquid en repòs que reflecteix bé els objectes, com l’argent viu o l’oli, posat en un receptacle, i els de cristall , que consisteixen en un mirallet circular que hom posa horitzontal servint-se d’un nivell d’aire L’angle que hom mesura amb el sextant fent servir un horitzó artificial és el que forma l’astre observat amb la seva imatge reflectida en el dit horitzó artificial, o sigui el doble de l’altura de l’astre sobre l’horitzó de la mar
copòleg

Copòleg del darrer quart del segle XIX
©Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també copes musicals, format per una sèrie de copes de cristall de diferents mides que descansen sobre una taula harmònica, l’afinació de les quals pot ajustar-se amb el volum d’aigua que contenen.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de fricció El so es produeix pel moviment circular dels dits humits amb aigua i una substància resinosa, tot resseguint la vora de les copes Si bé aquest és, de fet, un procediment rudimentari en la producció del so, les primeres referències que es coneixen daten del segle XVIII i tracten d’un instrument de percussió format per un conjunt de copes i un parell de petites baquetes recobertes de roba per a percudir-les Com a instrument de fricció tècnicament evolucionat hi ha l’ harmònica de cristall , originàriament coneguda amb el nom…
Aeromodelisme Club Manresa
Esports aeris
Club d’aeromodelisme de Manresa.
Fundat a mitjan anys cinquanta i amb camp de vol a Cabrianes, és un dels clubs d’aeromodelisme més antics de Catalunya Guanyà la Lliga Catalana de combat de vol circular cinc anys consecutius 1981-85 Ha participat en competicions com el Campionat d’Espanya, la Lliga Catalana i la Copa Quadrangular d’aeromodelisme En alguna ocasió organitzà la Lliga Catalana i durant deu anys s’encarregà del Ralli Manresa-Vic de radiocontrol Durant uns quants anys feu també exhibicions aèries d’hidroavions al parc de l’Agulla de Manresa, durant les Festes de la Llum de la ciutat
Castell del Villar (Sant Feliu de Codines)
Art romànic
Situació Torre medieval adossada a un antic casal senyorial ara convertit en masia Rambol La torre de planta circular del castell del Villar i altres construccions que van pertànyer a aquesta fortificació actualment formen part de les dependències d’una masia El mas fortificat s’alça més avall, però a no gaire distància, de la població de Sant Feliu de Codines, al vessant d’una muntanya Mapa L37-14364 Situació 31TDG326160 Des de Sant Feliu de Codines cal agafar la carretera de Bigues Després de fer uns centenars de metres, cal girar a l’esquerra i seguir durant poc tros una pista…
disc
Electroacústica
Música
Superfície plana i circular, habitualment de clorur de polivinil (PVC), d’un gruix aproximat de dos mil·límetres on són enregistrats informacions o senyals sonors aptes per a ésser reproduïts qualsevol moment.
El fonament és purament mecànic, i consisteix en un solc de forma espiral concèntrica enregistrat a totes dues cares del disc El valor de l’amplada del solc sol ésser aproximadament de 120 μm per als discs singles o senzills de major nivell d’enregistrament, i de 60 μm per als normals de 25 a 30 minuts de durada per cara El burí de la màquina que grava el primer disc —d’acetat de cellulosa, laca fortament plàstica— hi transfereix el so per una modulació en amplitud, puix que té un moviment de desplaçament horitzontal perpendicular al solc, sense so, i proporcional a la intensitat de pressió…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina